divendres, 19 de juliol de 2013

Coses del Jan



En  Jan té  tres  anys,  ja. Encara  que a la foto  no els  tenia.

L'altre  dia,  al cotxe...

- Àvia,  perquè  serveixen aquests    números  que hi ha  aquí?  
- Quins  números?
- L'1, el 2, el 3, el 4 , el 5  i el 6,  els de la ràdio...
- Són dels  CD  que  hi ha  a dins
- I per què sempre poses  l'1?
- Perquè  és  on tinc  la vostra  música,  les  cançons  de nens.
- I als  altres  què  hi ha?
- Música,  també.
- Quina música?
- Músiques  diferents,  músiques  de grans...
- Àvia,  un dia  em deixaràs  escoltar  les  músiques  de grans?
- Sí,  Jan i tant que sí!  Quan vulguis...
- Àvia....  però....  si són músiques  de grans...  em faran por?

43 comentaris:

  1. Es que la música de grans de vegades fa una mica de por... ;)
    Tenen unes sortides tan divertides a aquestes edats.

    Bon dia de divendres Carme!!

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Més val prevenir... :)

      Bon cap de setmana, lluna.

      Elimina
  2. En Jan fa molt bé de malfiar-se de les coses dels "grans", sovint, massa sovint, són coses que fan por.

    ResponElimina
  3. És molt típic que vulgui les coses dels grans, no tant que li facin por.

    ResponElimina
  4. Genial! Quin somriure que se m'ha dibuixat, la canalla és increïble a aquestes edats. Igual que de vegades em demaneu més participació del meu gat al blog, jo demano, si us plau, més anècdotes d'en Jan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Jan n'és un pou, d'anècdotes. Ja miraré de pensar-hi.

      Elimina
  5. Que guapo és! En tots els aspectes.
    :-)

    ResponElimina
  6. He pensat el mateix que la CONSOL. Estic segur que la teva música no; però, en general, "les coses de grans" fan por. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, no pas la meva música, però tantes coses!!! ;-)

      Elimina
  7. Fa cara de murri.
    Segur que l'àvia li posa la música que ell vol ¡¡¡

    ResponElimina
  8. Vols dir que els grans et fan por, Jan?
    Amb aquesta carona sembla que no en tens gens!! :)

    M'agradaria que nins i nines no tinguessin mai por de res ... complicat Carme??
    Bon cap de setmana, nina!
    Bessets Jan!! ;)

    PS: Vaig en barco tot el dia, només puc guaitar minutets, provaré si a poc a poc vos puc arribar a comentar a tots.
    Sorry si no puc!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No té gaire por, no. És molt valent, en Jan!!! Però s'ha de ser prudent i els grans a vegades tenen cada cosa...

      Bon cap de setmana, bonica i bon viatge!!!

      Elimina
    2. * Anar en barco (barca, vaixell) = Patir de vertigen tan fort que no et deixa moure el cap del llit.
      No és massa agradable aquest viatge, però mira ara ho veuré d'aquesta manera ;)

      Més bessets!

      Elimina
    3. Perdona, lluneta, m'ho vaig prendre literalment, a vegades sóc una mica totxa!

      Espero que avui et trobis millor... sí? millor?

      Bessets curadors...

      Elimina
    4. :) una micona millor però va molt a poc a poc, amb bessets molt millor :)

      Elimina
  9. Parlem de coses de grans, mirem pel·lícules de grans, llegim llibres de grans... no m'estranya que la mainada tingui aquestes sortides!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert... fem com una separació una mica fictícia...

      Elimina
  10. Una sortida pròpia d'un nen que li agrada prendre precaucions en relació a les coses dels grans. Farà bé de continuar així...fins i tot quan ell es faci gran.
    Un nen preciós. Enhorabona!

    ResponElimina
  11. És molt bona la sortida del Jan! El veig molt preparat per començar a fer-se gran ;)

    ResponElimina
  12. Quina cosa més repreciosa!!! Hahahaha m'encanten aquestes sortides dels xiquets!!! :-))

    Ves a saber, potser algun dia a casa seva li han dit que tal o qual pel·lícula el no la podia veure, que era per grans, que feia por... o no... senzillament li ha vingut la idea al cap :-DDD

    Ara recordo quan fa cosa d'un any ens vas posar fotos seves crec que el post es deia "Slow-Jan" i estava estirat angelicalment a una hamaca... ara amb una cama amunt, ara de cantó... hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vaig pensar que podia tenir relació amb les pel·lícules... però em va fer molta gràcia que pensés que la meva música podia fer por... ;)

      Elimina
  13. Jajaja! Ai, aquest Jan, quina criatura tan deliciosa! Em sembla que necessitarà les orientacions de la seva àvia psicòloga per no tenir temptacions de caure en la síndrome de Peter Pan... Perquè si té por que les coses dels grans li facin por...:)
    És molt, molt maco. Una abraçada per a tots dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... és un nen molt divertit, en Jan!!!

      Elimina
  14. M'ha fet somriure l'anècdota d'en Jan i com són d'increïbles els nens i les seves preguntes! :-) Les coses dels grans sempre criden l'atenció i segur que no li fan por, fa carona d'espavilat.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un valent, ja t'ho ben asseguro!!!

      Bon cap de setmana

      Elimina
  15. compte que els grans tenen una diversitat de música que si que pot fer por de vegades....Que maco i espavilat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després d'escoltar Beethoven, els Beatles i Lluís Llach, a estonetes curtes, va decidir que li agradava més la música quan cantaven, encara que no entenia què deien...

      Elimina
    2. O sigui, que li agraden els Beatles!!! hahaha quin nen!! :-DDD

      Elimina
    3. :DD Jo també vaig interpretar-ho així!!!

      Elimina
  16. Quin fiet tan polit!
    felicitats àvia per la part que et toca! ;)

    ResponElimina
  17. que guapo! i quin gustet estes converses que provoquen des de la seua curiositat.

    recordo quan era petita i sentia al tocadiscos de casa músiques d'estes "de grans"... certament algunes me feien temor, però em vaig anar acostumant i van acabar agradant-me, algunes, molt: triana, aute, pink floyd, king crimson, alguna del llach...
    algunes d'estes músiques m'impressionaven molt, i també algunes veus, tan profundes i potents que semblava que venien d'un altre món...



    ResponElimina
    Respostes
    1. Les converses amb els xiquets sempre són interessants... jo no recordo pas que cap música em fes por... quina gràcia saber que et feien temor... no em puc imaginar en quin sentit... :DDD

      Elimina
  18. Ja fa bé el Jan de no fiar-se gaire de les coses dels grans, la prudència és una gran virtut...
    Fa una cara d'espavilat, que enamora, els xiquets sempre et surten amb raonaments que no esperaves.
    L'altre dia la petitona moreneta, que vaig posar un dia al blog, li deia a la seva mare, que ella vol ser blanca com les seves companyes, ves per on( amb tres anyets)...
    Petonets per tu i per el Jan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tinc una neboda moreneta que ara ja és gran, però de ben petitona que també ho deia... ja li podíem dir que estava molt maca i que a mi també m'agradaria ser una mica més morena i sóc blanca... res a fer...

      Petons, M Roser!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari