En Jan té tres anys, ja. Encara que a la foto no els tenia.
L'altre dia, al cotxe...
- Àvia, perquè serveixen aquests números que hi ha aquí?
- Quins números?
- L'1, el 2, el 3, el 4 , el 5 i el 6, els de la ràdio...
- Són dels CD que hi ha a dins
- I per què sempre poses l'1?
- Perquè és on tinc la vostra música, les cançons de nens.
- I als altres què hi ha?
- Música, també.
- Quina música?
- Músiques diferents, músiques de grans...
- Àvia, un dia em deixaràs escoltar les músiques de grans?
- Sí, Jan i tant que sí! Quan vulguis...
- Àvia.... però.... si són músiques de grans... em faran por?
Es que la música de grans de vegades fa una mica de por... ;)
ResponEliminaTenen unes sortides tan divertides a aquestes edats.
Bon dia de divendres Carme!!
Petons
:) Més val prevenir... :)
EliminaBon cap de setmana, lluna.
En Jan fa molt bé de malfiar-se de les coses dels "grans", sovint, massa sovint, són coses que fan por.
ResponEliminaMassa sovint, Consol!
EliminaÉs molt típic que vulgui les coses dels grans, no tant que li facin por.
ResponEliminaEll pregunta, no fos cas...
EliminaGenial! Quin somriure que se m'ha dibuixat, la canalla és increïble a aquestes edats. Igual que de vegades em demaneu més participació del meu gat al blog, jo demano, si us plau, més anècdotes d'en Jan!
ResponEliminaEn Jan n'és un pou, d'anècdotes. Ja miraré de pensar-hi.
EliminaQue guapo és! En tots els aspectes.
ResponElimina:-)
No seré pas jo que et digui que no! :)
EliminaHe pensat el mateix que la CONSOL. Estic segur que la teva música no; però, en general, "les coses de grans" fan por. ;-)
ResponEliminaBen cert, no pas la meva música, però tantes coses!!! ;-)
EliminaFa cara de murri.
ResponEliminaSegur que l'àvia li posa la música que ell vol ¡¡¡
És molt murri, Pep, :)
EliminaVols dir que els grans et fan por, Jan?
ResponEliminaAmb aquesta carona sembla que no en tens gens!! :)
M'agradaria que nins i nines no tinguessin mai por de res ... complicat Carme??
Bon cap de setmana, nina!
Bessets Jan!! ;)
PS: Vaig en barco tot el dia, només puc guaitar minutets, provaré si a poc a poc vos puc arribar a comentar a tots.
Sorry si no puc!!
No té gaire por, no. És molt valent, en Jan!!! Però s'ha de ser prudent i els grans a vegades tenen cada cosa...
EliminaBon cap de setmana, bonica i bon viatge!!!
* Anar en barco (barca, vaixell) = Patir de vertigen tan fort que no et deixa moure el cap del llit.
EliminaNo és massa agradable aquest viatge, però mira ara ho veuré d'aquesta manera ;)
Més bessets!
Perdona, lluneta, m'ho vaig prendre literalment, a vegades sóc una mica totxa!
EliminaEspero que avui et trobis millor... sí? millor?
Bessets curadors...
:) una micona millor però va molt a poc a poc, amb bessets molt millor :)
EliminaParlem de coses de grans, mirem pel·lícules de grans, llegim llibres de grans... no m'estranya que la mainada tingui aquestes sortides!
ResponEliminaBen cert... fem com una separació una mica fictícia...
EliminaUna sortida pròpia d'un nen que li agrada prendre precaucions en relació a les coses dels grans. Farà bé de continuar així...fins i tot quan ell es faci gran.
ResponEliminaUn nen preciós. Enhorabona!
Gràcies, Ramon!!!
EliminaÉs molt bona la sortida del Jan! El veig molt preparat per començar a fer-se gran ;)
ResponElimina:) S'està fent molt gran ja!!!
EliminaQuina cosa més repreciosa!!! Hahahaha m'encanten aquestes sortides dels xiquets!!! :-))
ResponEliminaVes a saber, potser algun dia a casa seva li han dit que tal o qual pel·lícula el no la podia veure, que era per grans, que feia por... o no... senzillament li ha vingut la idea al cap :-DDD
Ara recordo quan fa cosa d'un any ens vas posar fotos seves crec que el post es deia "Slow-Jan" i estava estirat angelicalment a una hamaca... ara amb una cama amunt, ara de cantó... hehehe
Jo també vaig pensar que podia tenir relació amb les pel·lícules... però em va fer molta gràcia que pensés que la meva música podia fer por... ;)
EliminaJajaja! Ai, aquest Jan, quina criatura tan deliciosa! Em sembla que necessitarà les orientacions de la seva àvia psicòloga per no tenir temptacions de caure en la síndrome de Peter Pan... Perquè si té por que les coses dels grans li facin por...:)
ResponEliminaÉs molt, molt maco. Una abraçada per a tots dos!
He, he, he... és un nen molt divertit, en Jan!!!
EliminaM'ha fet somriure l'anècdota d'en Jan i com són d'increïbles els nens i les seves preguntes! :-) Les coses dels grans sempre criden l'atenció i segur que no li fan por, fa carona d'espavilat.
ResponEliminaBon cap de setmana!
És un valent, ja t'ho ben asseguro!!!
EliminaBon cap de setmana
compte que els grans tenen una diversitat de música que si que pot fer por de vegades....Que maco i espavilat
ResponEliminaDesprés d'escoltar Beethoven, els Beatles i Lluís Llach, a estonetes curtes, va decidir que li agradava més la música quan cantaven, encara que no entenia què deien...
EliminaO sigui, que li agraden els Beatles!!! hahaha quin nen!! :-DDD
Elimina:DD Jo també vaig interpretar-ho així!!!
EliminaQuin fiet tan polit!
ResponEliminafelicitats àvia per la part que et toca! ;)
Gràcies, Joana!!! :)
Eliminaque guapo! i quin gustet estes converses que provoquen des de la seua curiositat.
ResponEliminarecordo quan era petita i sentia al tocadiscos de casa músiques d'estes "de grans"... certament algunes me feien temor, però em vaig anar acostumant i van acabar agradant-me, algunes, molt: triana, aute, pink floyd, king crimson, alguna del llach...
algunes d'estes músiques m'impressionaven molt, i també algunes veus, tan profundes i potents que semblava que venien d'un altre món...
Les converses amb els xiquets sempre són interessants... jo no recordo pas que cap música em fes por... quina gràcia saber que et feien temor... no em puc imaginar en quin sentit... :DDD
EliminaQue bonico!
ResponElimina:DDDDD
EliminaJa fa bé el Jan de no fiar-se gaire de les coses dels grans, la prudència és una gran virtut...
ResponEliminaFa una cara d'espavilat, que enamora, els xiquets sempre et surten amb raonaments que no esperaves.
L'altre dia la petitona moreneta, que vaig posar un dia al blog, li deia a la seva mare, que ella vol ser blanca com les seves companyes, ves per on( amb tres anyets)...
Petonets per tu i per el Jan.
Jo també tinc una neboda moreneta que ara ja és gran, però de ben petitona que també ho deia... ja li podíem dir que estava molt maca i que a mi també m'agradaria ser una mica més morena i sóc blanca... res a fer...
EliminaPetons, M Roser!