diumenge, 30 de juny de 2013

Concert per la llibertat



Una foto  de la Consol  d'Hora Blava

"Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa. I gràcies a ell, no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura. I els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors...i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu desplegat, a punt i armat arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure." 

FRANCESC RIBERA (TITOT)


Una foto  del  Barbollaire

Ahir, una part del nostre exèrcit, (som molts  més)  va  cantar  molt,  va  llegir  poesia,  va  escoltar  poesia,  va  tornar  a cantar,  va  cridar  pacíficament,   va  jugar,  va  estar  unit,  alegre  i combatiu,  amb  el suport  de  gent  d'altres  terres  que   estima  la terra,  la seva  i la nostra.   Va  ser  una festa  pacífica,  feliç  i  reivindicativa...  i  seguirem.    

Em vaig  sentir  feliç,  lliure  d'expressar-me  i  vaig agafar forces  per  seguir  endavant.

dissabte, 29 de juny de 2013

Mactar Thiam Fall ens explica un conte

Una  foto  trobada  al blog:  SENEGAL, SALUT


Ens  explica  Mactar Thiam Fall,  a Singulars  un  conte  que li explicava la seva mare.  Si  em deixeu  us  l' explico  jo a vosaltres,  si el voleu  escoltar en directe,  escolteu  el Singulars a l'enllaç  que  us  he  deixat.

Al Senegal  hi havia  un poble  que  vivia  arrecerat  en una muntanya  molt  alta.  Tan alta,  tan alta  era la muntanya  que  no deixava  mai que  toqués  el sol  al poble.  Els  habitants d'aquell poble  eren baixets,  perquè  no tenien sol. Eren tots  tant  petits  que no es  distingia  qui  eren els  pares  i qui  eren els  fills.  

Mai  ningú  havia  gosat  pujar  a la muntanya,  perquè  hi havia  moltes  llegendes  que  a l'altre  costat  passaven coses  terribles.  Ningú  s'hi atrevia.  Un dia,  una  àvia  de 88  anys,  va dir  que se n'anava  cap a la muntanya.  Tothom  intentava  aturar-la.  Però  com vols anar  sola  cap a la muntanya?  Ets  gran,  ja no tens  forces,  et  moriràs...  però  ella  tossuda,  anava  preparant  el seu viatge  i  agafà el bastó  i  va  començar  a caminar.

Quan la van veure  decidida,  va sortir  tot el poble a  convèncer-la,    disposats  a no deixar-la  marxar.  Tothom  li preguntava:  què  vols  fer,  àvia?  Ella  va  contestar,  ara  que heu vingut  tots  aquí,  aprofitaré  per  parlar-vos  a tots:  vull  moure  la muntanya,  hem de moure  la muntanya perquè  ens  toqui  el sol.  Convençuts  que  l'àvia  s'havia  tornat  boja,  però  sense poder  evitar  de  seguir-la,  tot el poble  se'n  va  anar  a moure  la muntanya.    I  tot  junts  van aconseguir  fer  arribar la  llum del sol al   seu poble.  Van moure  la muntanya.

PD:  em sorprèn que  de cultures  tant  diferents  sorgeixin les  mateixes  metàfores,  sempre  hem sentit  a dir  que la fe  mou muntanyes...  tenim muntanyes  a moure...  potser  ens  falta la fe  en nosaltres mateixos.     Potser  en lloc  de polítics  necessitem una àvia  ben tossuda...  tossudament  alçada.    
Podria  ser  una  àvia metafòrica,  com l'ANC

divendres, 28 de juny de 2013

La branca del nesprer


Branca  vinclada
que vols besar la terra.
Un pont  de fulles
on passen les  formigues.
Jo sec a sota.


dijous, 27 de juny de 2013

Art a la natura








Abans no hi eren.
Ja era prou, la natura.
Buscant  el diàleg
el bedoll  i el ferro
es fan complementaris.








Homes  de pedra
de ciment i de ferro.
Tantes  cultures
conviuen en silenci.
El so del riu els  gronxa.
..................................................Carme

Resseguin el curs del riu,
bressolada pel seu so,
m'omple una sensació de quietud.

....................................................Montse


dimecres, 26 de juny de 2013

La lluna i el núvol


He  vist  la lluna,  he vist  la lluna  plena  i rodona.
Amb  la seva  cara  una mica  trista... 
perquè  devia estar  trista  la lluna,  
si era plena de llum?  

Ha  passat  un núvol  i la lluna  s'hi ha penjat  
amb  les  seves mans  invisibles
i  primer  ha  tret  el cap  per  sobre.
I  després  ha tret  el cap  per  sota  
i  després  s'ha  gronxat  ben bé  sota d'ell.

El núvol  passava  de llarg  i  la lluna  el  volia,  encara,
però  el somriure  de la lluna  havia millorat,
només  de  poder  jugar  una mica  amb ell.

La  lluna somreia  més  
perquè veia  altres  núvols  passatgers.
Un era  massa  amunt  i no hi arribava,
L'altre  era massa  avall  i no la  mirava.

Però  la lluna reia,  reia...
com si jugués  a atrapar-los.
No els  aconseguia pas,  però  al menys hi jugava.
La  lluna  reia,  reia,  clavada  davant  nostre
com si ens  senyalés  el camí.

dimarts, 25 de juny de 2013

Benvingut, estiu

Joc literari creatiu: Benvingut, estiu! dins Antaviana
El blau s'acosta
la llum es fa  infinita
les  hores  calmes.
Et pensaré  al capvespre
quan les  ombres  s'allarguen.
.................................................Carme

Quan l'escalfor del dia es vagi fent record,
 rescataré,  intacte, d'aquell racó del cor, 
la fresca brisa de la teva mirada. 
I en el bon temps faré la meva estada.
............................................................Mònica

Prop el soroll de l'ona
la sorra jau a l'espera...
Diu adéu la primavera.
Avui el foc ja esperona.
Clam del grill de nit...
De dia el petot no para
i en l'ombra clou neguit
amb fresc pitxell set calla.
.............................................................Anton


Estiu cant de grills,
amagats als camps de blat
colrats de calor.

.............................................................................Montse

Arena blanca 
algú estrena la platja. 
L'estiu comença. 
Ombres, sol i palmeres 
enyoraran capvespres. 
...........................................M Roser 

Amb l'alè calent 
arriba l'estiu. 
Més foc té el meu sentiment. 
......................................Glòria 

Passen els dies 
-grocs, verds, cel, terra i ones- 
del temps sense hores 
....................................Miquel

dilluns, 24 de juny de 2013

El gat i el cargol

















Un gat  enfadat
Unes  flors  que  encara s'obren
Un cargol  eteri  com si no volgués  ser-hi...


I  un estiu que comença
mandrós,  mandrós,  mandrós

o  potser  sóc  jo...











diumenge, 23 de juny de 2013

La taula de fora


Cada  cop  que  vull anar  a seure  a la taula  de fora...   em trobo que en la meva  absència,  la natura s'ha dedicat  a ocupar-la.  L'últim  cop  hi havia  tot  això  (que fos  definit  i clar  i  dibuixable...)  hi havia  més coses,  però  eren  tant petites  que  no valia la pena  de posar-se  a dibuixar-les,  només  les més  evidents:   un tronquet, unes  tisoretes, tres  fulles,  una móra,  una herba  seca   i  una pila  de flors-penjollets.  No sé amb  quin objectiu  l'ocupa  ni per  a qui  són els seus  regalets,   perquè  jo sempre li  desmunto  la parada  abans  que  vingui  ningú.  Me'ls  apropio.  A vegades  penso  que  potser  són per  a mi. Però  alguna cosa  dintre  meu  em diu que no,  que  no són meus,  només  en préstec. 

dissabte, 22 de juny de 2013

ENCARA QUEDEN ENTRADES


CLIQUEU L'ENLLAÇ  PER ANAR  AL WEB















La carta  de l'Omnium  Cultural:

Per què hi has de ser? Perquè serà un acte únic que agruparà més de seixanta artistes, perquè és fa en un espai emblemàtic, perquè serà un acte històric, perquè serà una de les demostracions cíviques i polítiques més importants de l’any, perquè el món sabrà que volem ser lliures per decidir el nostre futur, perquè després de molts segles, ara és el moment, ara és la nostra oportunitat.
Per tots aquests motius, ajuda’ns a omplir el Camp Nou, ajuda’ns a fer d’aquest dia una jornada històrica pel nostre país, ajuda’ns a fer un pas més cap a la nostra llibertat.
Entre tots hem de d’omplir l’estadi, hem de ser un clam multitudinari a favor de la llibertat del nostre poble. Si encara no ho has fet, compra la teva entrada pel 29 de juny, aquest dia, ningú no hi pot faltar. Al nostre web (www.concertperlallibertat.cat) trobaràs entrades amb bona visibilitat i a bon preu. Fes pinya amb les 70.000 persones que ja han fet el pas.
Encara hi ets a temps, no t’ho pots perdre. Entre tots i totes, cridem ben fort #johisere

divendres, 21 de juny de 2013

Bocins de realitat: el peu de l'alzina



Aixoplugada  en tu,  pinzell en mà, busco  arreu  les línies  i els  colors  que podrien servir-me per   omplir  els papers...

No sé com dibuixar  la llum  jugant  amb el sedàs  inquiet de les  teves branques.  La  miro i m'enamora,  però  no  arribo  a copsar-la,  em captiva  i em fuig, trapella.

I et  veig  la soca en  un cercle  de terra  petit  però  ple de vida,  creixen les heures  atrevides  pel teu tronc i  alguns  aglans  germinen  massa  prop.   Em quedo,  avui,  amb  el teu peu  amb  mitjó d'heures  i calçat de pedra.


dijous, 20 de juny de 2013

L'himne de cloenda del concert per la llibertat del dia 29 de juny



Tossudament Alçats
Som aquí, tossudament alçats,
proclamem el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys  ben  oberts,
si cal amb els punys  ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.
Novament  i deslliurats d'enyors
gent d'allà i d'aquí ens donem el dret d'escriure el futur
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny i ens acosti fins l'art de viure.
Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d'un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens crema els ulls,
fermament som aquí per conviure l'univers.
Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L'anhel que neix en cadascú,
l'afany de somniar un nou futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.
Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d'un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens crema els ulls,
fermament som d'aquí per conviure l'univers.

Som aquí i no ens du cap enyor.
Som aquí tossudament alçats.
Som aquí.

dimecres, 19 de juny de 2013

Relats conjunts

GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932
Una proposta  de Relats  conjunts

-  Mira, veus  aquest,  el de l'esquerra,  era  el teu besavi!
-  I com és que  estava aquí?  No podien caure?
- I tant que podien caure!  Era  la feina  que tenien,  construir  gratacels,  una feina  molt  perillosa.
- Però no tenien  un altre  lloc  per  poder  dinar?
- Sí  que el tenien,  però  aquesta  foto només  era  perquè  tothom  s'adonés  del risc  d'aquesta  feina.
- Ho van fer expressament, de  dinar  aquí  o  hi dinaven sempre?
- No, no era  veritat  que dinaven aquí  sempre, seien  en un  altre  lloc  i  el fotògraf, els  va fer  seure  només  per  a poder  captar  la  imatge.  Mira  aquesta  altra:


- No pot ser,  ningú no dormiria  aquí.  Però en aquella  època  no hi havia  Photoshop,  eh?  Com s'ho van fer?
- Segueix sent  un misteri,  els  negatius  de vidre  eren molt  difícils  de manipular,  però  si  mires  bé,  a  la primera  foto  la silueta  d'alguns  d'ells  està  envoltada  de  blanc,  com si l'haguessin retallat...  d'alguna  forma.
- Retallar un negatiu de vidre?  Impossible,  dona!!!  Tu vas  conèixer  el besavi?
-  Sí!!!
-  I què  deia  ell?
- Ell  deia que sí,  que dormia  sempre  la migdiada  a la biga  del  pis  69    i que  mai  no va  caure  ni va tenir  cap ensurt,  però  sempre  li escapava  una  rialleta per  sota  el nas.

dimarts, 18 de juny de 2013

Xemeneies aparellades



Ens  mantenim  cadascú  al seu  lloc,  quiets  i   serens.  Sense  moure  ni un dit.  Sense un mot.  Ni ens  allunyem ni ens  apropem.  Els  ulls  mirant  en la mateixa  direcció,  però   veient  coses  tant  diferents  que ni sembla  que siguem al mateix  lloc. Quan  tu treus  fum,   jo   estic  tranquil·la; quan jo trec  fum,  el teu s'atura.   I  recordo aquell dia, quan tots  dos  vam  ajuntar  energies  per  a fer  un núvol  blanc  i tou.  Ens  va quedar molt bonic.

dilluns, 17 de juny de 2013

Un duet de la sargantana




- Ens  hem quedat  sols,  fulleta  meva.
- Sí però  exposats  a la vista  de qualsevol que passi.
- I qui vols  que  es  fixi en dues  fulles  perdudes  entre  el brancam.
- Qualsevol  pot  fixar-s'hi,  mira!  ara  mateix una sargantana  ens  mira!
- Què  hi fa  això?  que li importa  a ella  el que ens  puguem dir?
- Res,  el nostre  llenguatge  és  nostre  només,  ningú  l'entén.
- Enyoro  el vent  que ens  apropa i les teves  carícies  dolces.
- Acosta't,  estimat i  aprofitem el moment,  que ja ens  queda  poc...
- Ens  queda  el millor...   volarem junts,  bonica!
- No pas  quan el cel plora, com avui...  seria  la volada  massa  curta.
- Esperarem  un dia  de vent...  volarem  junts  damunt  de parc,  damunt  del  riu,  damunt  els  teulats  i els  jardins,  volarem junts fins  l'infinit... i aterrarem,  finalment,  en una  fotografia o en un dibuix  que  durin per sempre.

diumenge, 16 de juny de 2013

SEARCHING FOR SUGAR MAN


La  història  d'un cantant  sense  gaire  èxit.  Una història  real, curiosa,  estranya,  interessant.  Un documental  molt ben fet,  que  fa que passi  el temps  volant.  No sé  si us puc  explicar  gran cosa  més  sense  xafar-vos  la  peli.  Per tant  us  deixo el trailer  i la seva  música.  Tasteu  alguna cançó. Totalment recomanables,  la música  i la peli.

Finestres de pedra (més versions)





 “Sempre he cregut que els indicis dels malentesos 
comencen amb un fet inesperat, 
una emoció que no se sap ubicar...”
Albert  Espinosa


No sé pas  d'on vaig  treure aquesta  frase,  no ho recordo,  però  la vaig  apuntar  així  tal qual,  sense  autor  ni res.   Gràcies  a  la Laura i   gràcies al   Mc,  ja  sé  l'autor!!!

Em va fer  pensar  que mentre  no sapiguem  on  ubicar  l'emoció  i  com   reconèixer-la  i  gestionar-la,  el malentès  no es  resoldrà. I  també  que  si cadascuna de les  persones  que  ha sofert  el malentès  l'ubica  en llocs  diferents, el malentès  tampoc  es  resoldrà.  Aleshores,  millor  canalitzar  les  energies  cap a un altre  costat.  L'energia  que dirigim  a carrerons  sense sortida  queda  estancada i  ens  dóna molt  malestar.

PD:  aquest  dibuix,  com el del post  anterior,   ja no existeix,  tampoc... només  virtualment...    potser  hi haurà  un segon intent,  dels  dos.

dijous, 13 de juny de 2013

Haikús de les teulades de la Montse






Tot  és  possible
preparo  l'escenari
tal com voldria.







Vermells s'embruten
el groc tot just s'aguanta
les  boires cremen.






No hi ha trobada
la realitat s'esquerda
queden els trossos.






dimecres, 12 de juny de 2013

Color XL

D'una foto del Barbollaire - 


Canviaria els meu peus 
per flors de color violeta.  
Per deixar rastre de pètals 
en comptes de pesants petjades. 

dimarts, 11 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N -15 - llibreteta vermella - Voleu un te?

Dibuix a tinta   reinterpretant-ne un altre de  Juliet  Pomés Leiz,  del seu llibre  Un dia  al Born

Un Earl Grey  amb llimona?
un te verd  amb  menta?
Un cafetó  o un tallat?
Tant  se val:
només  el teu oferiment  em basta
com el títol  d'un  instant
que  potser  ja no recordem.
Però seguim llegint  la història

dilluns, 10 de juny de 2013

Passeig del born


Aquarel·la   reinterpretada  d'una  de  Juliet  Pomés Leiz,  del seu llibre  Un dia  al Born


Com
un desig.

Esmorzaria  
xocolata  
desfeta  
amb  
coca,  
el 
diumenge  
al 
matí. 
Però  
tot  
just  
és  
dilluns... 
També
es pot 
esmorzar  
xocolata 
un dilluns... 

Si voleu  fer  un cop d'ull al llibre,  doncs  al vídeo en surt  una  micona:

diumenge, 9 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N -14 - De baixada


Mirant avall des  del Circ de Gavarnie

Puja  tendre  el verd  nou,  des  de la vall  fins  a mig  vessant,  un  verd  que es  fa  gairebé  groc, de  formes  suaus  i arrodonides.  Baixa  el verd  fosc  des de la carena, pendent  avall.  Verd  vell,  de vells  avets  que  assenyalen el cel.  En trobar-se,  es  barregen  desacomplexadament,    els  arbres arrodonits  de fulla  nova s'esquitllen entre  els  avets    i  els  avets  sobre-surten  orgullosos  del  coixí  que sembla  tan suau.  La  neu ha caigut  aquesta  nit  passada.  I  treu  llum  en un dia  gris.  Selectiva, creativa,  no s'ha  quedat  en les  fulles  tendres,  només  sobre  els  avets...  Els  avets  foscos  treuen llum,  com arbres  de nadal,  entre  el verd clar que la neu  no ha gosat  tapar.

dissabte, 8 de juny de 2013

Roselles


Roselles  collides  a ca  la  Galionar


Vull collir  l'essència,  que no  és  l'olor  ni el pètal.  
L'essència  és  un traç  o potser  un  vers...
O  l'essència és  només  un sol  batec  de vida.

divendres, 7 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N -13 - Xemeneia

D'una foto  d'en Jordi Casanovas



Xemeneia, bufa  núvols
el teu fum  ja s'ha apagat.
T'emmiralles  amb nostàlgia
al núvol esfilagarsat.
I somies cada  dia
que  ets  tu qui l'ha bufat.
Carme.................................................
Tens histories amagades, 
Que podries explicar 
I que prendrien d'exemple 
 Xemeneies que vindran 
El teu consell seguirien 
I el fum aniria pujant
Mònica...............................................

Xemeneia que albires 
des d'un cim tan enlairat 
el que fem per les engires
 tots els del teu veïnat, 
no t'enamoris del cel 
i mira'ns sense recel.
Miquel................................................

No paris ximeneieta
no paris de treure fum

per cremar i deixar neta

la casa... Reviu la llum.
 Anton...............................................

Arran dels núvols
l'esvelta xemeneia.
L'arbre, sospira.

M Roser...........................................

Fàl · lica torre
punxa i trenca núvols
crema i... treu fum.

Pere...............................................

dijous, 6 de juny de 2013

Cafè a Saint Bertrand de Comminges



Cafè a Saint Bertrand de Comminges



Plou  sobre el  cobert  de plàstic  que  protegeix  les  tauletes  del bar.   No plou  pas  per  a ells.  Són a  cobert,  físicament,  sota la  lleugera teulada  i són a cobert  també  protegits en els  seus  mots.  Malgrat  el temps i la distància,  segueix  fluint  el diàleg,  enriquidor  i comprensiu.  Hi ha mots  que acullen i gestos que  curen.  Han canviat  amb els  temps,  ells  i la  seva  relació,  però  res  no importa.  Encara  es  reconeixen l'essència.  I  es  disposen a  compartir  de  nou,  bocins de vida.


Me  l'han enviat  de  bon matí,  una  amiga.  Emociona.  El comparteixo.

dimarts, 4 de juny de 2013

Citació i paisatge





"- Quan l'acció va  en una direcció, el pensament en una altra i el sentiment  en una de diferent, és inevitable  que ens fem trossets  per dintre - Va començar  en Takumi el matí següent."


Els cirerers  al desembre  d'Ariel A. Almada



dilluns, 3 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N -11 - llibreteta vermella - Vilopriu

Prop  de Vilopriu

D'un passeig,  avui,   només  imaginat,  per  un camí  on hem  passejat  moltes  vegades.

Mentre  camino  em repenso
 intento retrobar-me,  com abans.
Quan  endins era tot  placidesa.
M'alleugereixo  el pas,
que  fa dies  es  lent  i  esquerp,
cansat  de percaçar  ritmes  forasters.
Retrobar-me  en la quietud  d'una  caminada.
I  refer  horitzons,  que s'han malgastat.
Potser  sí  que  només  jo em basto,  
(encara que no m'ho sembli) per  saber-me
i no em cal ningú  més que m'identifiqui.

diumenge, 2 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N - 10 - llibreteta vermella


En un recer,  solitari  i  tranquil, voldria  estar-me. 
Un prat,  un bosc,  un cim  i alguna  ombra on amagar-me.


dissabte, 1 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N - 9 - llibreteta vermella

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Campana perduda,
i porta  amagada.
Ens  queda  el silenci.

Viure  des  de fora
no trobar  l'entrada
i sentir  la distància.

No comptar les hores
ni mirar mai més enlaire.
Els peus a la terra.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari