dimarts, 21 d’octubre de 2014

Cabana als aiguamolls de l'Empordà


Llueix el lluert
i llisca com un llamp.
Mullades les  herbes.

Llàgrimes cauen
de llargues llances
sobre l'aiguamoll.

Llampecs de llum
aïllen el llast
llenques de llibertat.



20 comentaris:

  1. Esplèndida al·literació en tot el poema!!!

    ResponElimina
  2. Els llampecs de llum, inunden de llàgrimes els aiguamolls de la llibertat perduda...Quan la trobem tot serà assaonat.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. m'agrada l'allau de paraules llargues o no, amb lletres similars, per lloar els aiguamolls...
    fantàstic !!!!

    ResponElimina
  4. Estaria bé escoltar un argentí llegir el teu poema.

    ResponElimina
  5. Si ja en veiem les llenques, de la llibertat, aviat serà total.

    ResponElimina
  6. les tenim a tocar aquestes llenques de llibertat.. tots a una i segur que ho aconseguim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! Hem d'estar tots molt convençuts, que ja hi ha qui ens voldria desanimar....

      Elimina
  7. Nou look al blog, el groc hi escau! M'encanta: "llenques de llibertat"

    ResponElimina
  8. M'agrada! Novesflors té raó l'al·literació esta molt ben trobada.

    ResponElimina
  9. Respostes
    1. Ostres, ostres, ostres... això és tot un honor per mi, gràcies, Helena!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari