Col·lecció de moments: Cabana als aiguamolls de l'Empordà

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Cabana als aiguamolls de l'Empordà

Llueix el lluert
i llisca com un llamp.
Mullades les herbes.

Llàgrimes cauen
de llargues llances
sobre l'aiguamoll.

Llampecs de llum
aïllen el llast
llenques de llibertat.

20 comentaris:

novesflors21 d’octubre del 2014, a les 20:14
Esplèndida al·literació en tot el poema!!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser21 d’octubre del 2014, a les 21:30
Els llampecs de llum, inunden de llàgrimes els aiguamolls de la llibertat perduda...Quan la trobem tot serà assaonat.
Petonets.
ResponElimina
Respostes
mercè22 d’octubre del 2014, a les 9:22
m'agrada l'allau de paraules llargues o no, amb lletres similars, per lloar els aiguamolls...
fantàstic !!!!
ResponElimina
Respostes
jpmerch22 d’octubre del 2014, a les 9:41
Estaria bé escoltar un argentí llegir el teu poema.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol22 d’octubre del 2014, a les 13:21
Si ja en veiem les llenques, de la llibertat, aviat serà total.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)22 d’octubre del 2014, a les 16:32
les tenim a tocar aquestes llenques de llibertat.. tots a una i segur que ho aconseguim
ResponElimina
Respostes
Sílvia 22 d’octubre del 2014, a les 22:15
Nou look al blog, el groc hi escau! M'encanta: "llenques de llibertat"
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog23 d’octubre del 2014, a les 1:42
M'agrada! Novesflors té raó l'al·literació esta molt ben trobada.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals23 d’octubre del 2014, a les 12:19
La primera estrofa em recorda el Jordi!
ResponElimina
Respostes
Relatus24 d’octubre del 2014, a les 11:57
Que bé que sona, aquest poema!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)