orfe de mar.
Anhel d'horitzó.
La terra em lliga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La tramuntana no pot desarrelar-me.
ResponEliminaArrelats a la terra.
EliminaEls horitzons plens de llum.
La mar ens bressola.
EL VAIXELL
ResponEliminaEstiro l'horitzó
orfe de tronc
anhel de terra
la mar em lliga
Navegant horitzons.
EliminaLa terra als ulls,
la sal als dits.
Ja res no ens lliga...
Aquest pi, si es vol banyar al mar, haurà d'estirar una mica més les seves branques...Per arribar a l'horitzó, s'hauria de deslligar de la terra...
ResponEliminaPetonets.
Sembla que se n'hi vagi de cap... ;)
EliminaLligat a terra, enyoran el mar... en sento una mica com aquest pi :)
ResponEliminaEl pi està content decsentir-se comprès i aconpanyat...
EliminaEl van fer arbre i havia de ser sirena. A l'Escala, al passeig hi ha un arbre molt semblant a aquest que sembla voler llençar-se al mar.
ResponEliminaCrec que ja el recordo, Mònica... Millor que resisteixin on són. Miraré de fer-los-hi entendre...
EliminaLes arrels en tiren molt cap a la nostre terra, encara que hi hagin llocs que ens estan cridant.
ResponEliminaBen arrelats... Millor així!!!
EliminaUn pi molt presumit s 'emmirallava a la mar i una sirena coqueta s'hi capbussava al costat.
ResponEliminaSeguint els cants de sirena l'arbre és va desarrelar i va acabar nedant tot sol en aigües de l'Empordà.
Bona nit Carme :)
Déu meu! Quantes bogeries ens poden fer fer els cants de sirenes... ;)
EliminaBona tarda, Pete!
Alnenys ha nascut a prop de la riba
ResponEliminaAl menys el pot olorar de prop... És afortunat.
EliminaVinc de veure'l Carme, a ell i a tots els seus germans. Quan els miro sempre em fa certa enveja aquest tenir la cabellera salada i els peus arrelats.
ResponEliminaQue bé... Quina sort, jo el vaig veure no fa massa dies... M'encanta la passejada del cap Norfeu.
EliminaCabellera salada... Que bonic!!!