d'oliveres i de flors,
tens el mar que t'acarona,
et banya i et treu les pors.
El vent del nord et despulla
i neteja els teus colors.
............................Carme
Esgarrinxen els quers,
i la terra s'agarriga.
És tardor a Cadaqués.
Quan la cala és adormida.
...................................................Xavier Pujol
Cadaqués ets perla blanca
que enamores des del mar,
quan bufa la tramuntana
les ones volen ballar.
....................................................Maria Roser
El vent del nord s'enduu els colors cap al sud.
ResponEliminaQue bé que arribin!!!! ;)
EliminaLa tramuntana, vacuna de molts mals
ResponEliminaI tant que sí... i s'endu moltes coses...
EliminaLa setmana que ve hi seré,
ResponEliminaa esbandir els colors.
Que ho gaudeixis molt, Jordi, i vinguis ple d'energia atramuntanada... ;)
EliminaEns hem creuat de blog a blog... i perquè jo comptava síl·labes pel haiku que sinó clavem l'hora i el minut!
EliminaSí, sí, de blog a blog, de mar a mar.
EliminaPreciosa la composició, i l'aquarel.la. Preciós Cadaqués, els colors que té aquests dies de tardor que semblen d'estiu, el cel blau, les vinyes, els marges, el mar.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mònica, m'hi hauria d'acostar més sovint. Sobretot a la tardor. Aquest dibuix és fet d'una foto de fa molt de temps...
EliminaEsgarrinxen els quers,
ResponEliminai la terra s'agarriga.
És tardor a Cadaqués.
Quan la cala és adormida:
Et pujo al post... Gràcies pel poema.
EliminaGràcies Carme, és un honor compartir el post i l'aquarel·la.
EliminaAra a l'octubre a Cadaqués no hi ha gairebé gent, és quan s'hi està més bé.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Una bona època de l'any per anar-hi doncs... hi pensaré.
EliminaBona tarda, Pere.
És veritat que el mar treu les pors, i el de cadaqués encara més :)
ResponEliminaM'alegro que ho trobis així!!!
Eliminasi hi ha un lloc de la costa catalana que m'agrada especialment, és Cadaqués. El blau del seu mar es diferent, és màgic ;)
ResponEliminaEns hi hauríem d'acostar sovint a sentir la màgia, doncs...
EliminaEspecialment brillant aquest poema, Carme, i l'aquarel·la també. Aquells paratges tenen un no sé què captivador...
ResponEliminaUna abraçada.
No sabria dir perquè m'ha sortit amb rima, avui... o sóc jo que li he sortit al pas a la rima... no ho sé.
EliminaUna abraçada, guapíssima.
Sense que bufi la tramuntana!
ResponEliminaNew look del blog!!!! visca!
Molt simple i de groc... ;)
EliminaBonic, Carme! Desitjo que hagués vist Cadaqués però hagi vist tantes fotos... i poemes ;) M'agrada el groc de la tardor !!!!
ResponEliminaAquesta era una imatge de la carretera de Cadaqués. Segur que has vist boniques imatges de Cadaqués... Gràcies per venir. Una abraçada
ResponEliminaCadaqués és un lloc amb molta màgia. Inspirador poemes preciosos.
ResponEliminaI tant que sí!!! Fins i tot abans d'arribar-hi, ja ho veus...
EliminaCadaqués ets perla blanca
ResponEliminaque enamores des del mar,
quan bufa la tramuntana
les ones volen ballar.
Petonets , Carme.
Moltes gràcies, M Roser, el teu poema també anirà cap al post...
EliminaPetonets, guapa!
Els teus versos són a l'alçada de la bellesa única de Cadaqués.
ResponEliminaOstres! Moltes gràcies, Helena!!!
EliminaHi hauria d'anar més, per Cadaqués. Només hi he estat un parell de vegades i el recordo preciós.
ResponEliminaCosta d'anar-hi, per la carretera, per la gent, però sempre hi ha un bon moment.
Elimina