-El mar tan gran, no t'hi cabrà..
- Hi cap el blau
- No tot el blau...
- Bocins de pins
- Són massa alts...
- I la teulada
- És massa ampla...
- Retall d'un món que vull guardar.
- Aixeca el cap
- Oh! Hi ha el món sencer.
Ara tu abaixa el cap
- Bocí de món per emportar.
................................Carme
"Encara que la teva finestra sigui molt petita, el cel és igual de gran"
Àlex Rovira i Francesc Miralles de "El laberint de la felicitat"
És una cucada de retall de món, i les paraules tb!!
ResponEliminaBona tarda Carme!!
M'alegro que t'agradi, lluna, ;) Bon vespre, bonica i una abraçada...
EliminaBocí de món per emportar! M'agrada la manera de dir-ho, és com una fotografia mental. I aquí també pintada!
ResponEliminaSí, és com una fotografia mental, abans quan escrivia i no dibuixava. Escriure un poema ja em fixava aquesta fotografia mental... ara faig la foto real i la pinto... ;)
Eliminapreciós aquest bocí de mon.
ResponEliminaPetit i bonic... ;)
EliminaDoncs sí, un bocinet de món per un forat per meravellar-se i somiar.
ResponEliminaSomiar... que mai no perdem els somnis...
EliminaUn diàleg poètic. Com l'aquarel·la de la postal.
ResponEliminaUn diàleg una mica absurd... però l'escriptura "automàtica" ja ho te això, escrius sense pensar i surt el que surt... i a sobre va bé, d'haver-ho fet... :)
EliminaQuines postals!!! Quina col·lecció tan maca :-))
ResponEliminaL'altre dia a l'Abacus, mirant els blocs de dibuix, tots els papers per pintar, els pinzells... em vaig recordar de tu... Hi havia coses molt bé de preu, per cert... uns llibrets d'esbossos per poc més de 2 eur. amb tapa dura... moníssims. :-)
Des que l'Abacus va venir fins a Sant Cugat, que ja fa dies... hi vaig a comprar quaderns, és cert, estan força bé de preu.
EliminaAquesta postal és l'última de la Col·lecció!
Calculen els forats tan malament que hi cap res.
ResponEliminaT'he dit mai que m'encanten els teus comentaris? Que tens un pensament lateral que em sembla genial?
EliminaL'he fet vàries vagades aquest camí que és fantàstic entre la remor del vent entre els pins i la de les ones que baten contra les roques...Hi ha qui mira el món per un forat i tu mires el mar, que n'és una part molt bonica i no et cal un forat tan gran!
ResponEliminaPetonets.
Jo també l'he fet un munt de vegades... és curtet i preciós i sempre hi veig detalls nous que abans no havia vist.
EliminaPetonets.
ResponEliminaEl camí de ronda de Calella a Llafranc és un dels meus predilectes. És, com diu la teva meravellosa postal, tot un món i nosaltres només en podem copsar-ne un bocí.
Abraçades, des de El Far!
Abraçades, Jordi, compartim camins, encara que no ens hi trobem...
EliminaCóm ens agrada captar i emportar-nos aquests bocins de món!!... Quan els contemplem els tornem a gaudir i i ens retornen les bones sensacions !!...
ResponEliminaQuina col·lecció tan maca de postals t'ha quedat!!
Una abraçada.
Sí, ens els emportem de tantes maneres!!! Per retenir els moments...
EliminaGracies, Montse!!! Una abraçada.
M'agraden totes les finestres!
ResponEliminaPetites i grosses... ;)
EliminaEls camins de ronda de la Costa Brava, són una de les meves debilitats. Precisament ahir la Montse i jo vam fer el tram Platja Sant Pol a Platja Sa Conca. El que tu ens ofereixes avui, és un dels més passejats i admirats per mi. Recordar-lo a través del teu art, m'ha fet molt content. Gràcies.
ResponEliminaAquest és també el que més vegades he fet, són una meravella de camins...
EliminaGràcies a tu, Ramon, per venir.
Veure el mon per un forat deu ser això.
ResponEliminaDoncs, no està tant malament com semblava... ;)
EliminaAquest dilluns hi vaig ser!
ResponEliminaJo ja fa uns quants dies més... compartim camins...
EliminaInteressant diàleg. El mar, com el cel, sempre intentaran deixar-se veure, són tan amples...
ResponEliminaSón tan amples que es veuen per qualsevol forat... gràcies, una abraçada, Olga!
EliminaOh, quin diàleg/poema més bonic!
ResponEliminaUn boci món encantador el que es troba al teu blog, Carme. I molt acollidor.