dimarts, 28 d’octubre de 2014

Postal nº 12 - Camí de ronda de Calella a Llafranc

-Miro el mar per un forat
-El mar tan gran, no t'hi cabrà..
- Hi cap el blau
- No tot el blau...
- Bocins de pins
- Són massa alts...
- I la teulada
- És massa ampla...
- Retall d'un món que vull guardar.
- Aixeca el cap
- Oh! Hi ha el món sencer.
Ara tu abaixa el cap
- Bocí de món per emportar.
................................Carme




"Encara que la teva finestra sigui molt petita, el cel és igual de gran"

Àlex Rovira i Francesc Miralles de "El laberint de la felicitat"

31 comentaris:

  1. És una cucada de retall de món, i les paraules tb!!

    Bona tarda Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, lluna, ;) Bon vespre, bonica i una abraçada...

      Elimina
  2. Bocí de món per emportar! M'agrada la manera de dir-ho, és com una fotografia mental. I aquí també pintada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és com una fotografia mental, abans quan escrivia i no dibuixava. Escriure un poema ja em fixava aquesta fotografia mental... ara faig la foto real i la pinto... ;)

      Elimina
  3. Doncs sí, un bocinet de món per un forat per meravellar-se i somiar.

    ResponElimina
  4. Un diàleg poètic. Com l'aquarel·la de la postal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un diàleg una mica absurd... però l'escriptura "automàtica" ja ho te això, escrius sense pensar i surt el que surt... i a sobre va bé, d'haver-ho fet... :)

      Elimina
  5. Quines postals!!! Quina col·lecció tan maca :-))

    L'altre dia a l'Abacus, mirant els blocs de dibuix, tots els papers per pintar, els pinzells... em vaig recordar de tu... Hi havia coses molt bé de preu, per cert... uns llibrets d'esbossos per poc més de 2 eur. amb tapa dura... moníssims. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des que l'Abacus va venir fins a Sant Cugat, que ja fa dies... hi vaig a comprar quaderns, és cert, estan força bé de preu.

      Aquesta postal és l'última de la Col·lecció!

      Elimina
  6. Calculen els forats tan malament que hi cap res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'he dit mai que m'encanten els teus comentaris? Que tens un pensament lateral que em sembla genial?

      Elimina
  7. L'he fet vàries vagades aquest camí que és fantàstic entre la remor del vent entre els pins i la de les ones que baten contra les roques...Hi ha qui mira el món per un forat i tu mires el mar, que n'és una part molt bonica i no et cal un forat tan gran!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també l'he fet un munt de vegades... és curtet i preciós i sempre hi veig detalls nous que abans no havia vist.

      Petonets.

      Elimina

  8. El camí de ronda de Calella a Llafranc és un dels meus predilectes. És, com diu la teva meravellosa postal, tot un món i nosaltres només en podem copsar-ne un bocí.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abraçades, Jordi, compartim camins, encara que no ens hi trobem...

      Elimina
  9. Cóm ens agrada captar i emportar-nos aquests bocins de món!!... Quan els contemplem els tornem a gaudir i i ens retornen les bones sensacions !!...
    Quina col·lecció tan maca de postals t'ha quedat!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ens els emportem de tantes maneres!!! Per retenir els moments...

      Gracies, Montse!!! Una abraçada.

      Elimina
  10. Els camins de ronda de la Costa Brava, són una de les meves debilitats. Precisament ahir la Montse i jo vam fer el tram Platja Sant Pol a Platja Sa Conca. El que tu ens ofereixes avui, és un dels més passejats i admirats per mi. Recordar-lo a través del teu art, m'ha fet molt content. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és també el que més vegades he fet, són una meravella de camins...

      Gràcies a tu, Ramon, per venir.

      Elimina
  11. Veure el mon per un forat deu ser això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, no està tant malament com semblava... ;)

      Elimina
  12. Respostes
    1. Jo ja fa uns quants dies més... compartim camins...

      Elimina
  13. Interessant diàleg. El mar, com el cel, sempre intentaran deixar-se veure, són tan amples...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tan amples que es veuen per qualsevol forat... gràcies, una abraçada, Olga!

      Elimina
  14. Oh, quin diàleg/poema més bonic!
    Un boci món encantador el que es troba al teu blog, Carme. I molt acollidor.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari