Torre enrunada.
En el punt més alt
de l'existència.
Cada pedra du l'orgull
del seu gest,
de la seva història.
No reconstruïm.
Simplement som.
Dalt del turó, tocant el cel
i ran de mar, o ran de terra.
Som, encara.
dilluns, 6 d’octubre del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Només es pot ser runa si abans s'ha estat. I després, ser runa, és també ser. Ser diferent però ser.
ResponEliminaDoncs sí, ser runa també és ser, amb savieses profundes, potser amagades, però viscudes i certes.
EliminaLa runa d'una torre, d'un castell.. té quelcom que em crida l'atenció.
ResponEliminaÉs bonica, Bruixeta, per això la dibuixo i més d'un cop. Humil, però bonica, la torre, la runa.
EliminaSom una llum que no és llum, som una llum que s'apaga, el gran fum de la terra, diu Raimon.
ResponEliminaSembla molt que et refereixes a Catalunya.
En realitat té més d'una lectura, una personal i una col·lectiva. M'agrada molt fer coincidir coses amb doble sentit.
EliminaJa ho sé.
Elimina;)
EliminaI tot comença.
ResponEliminaDe les pedres, nous recers...
Eliminales pedres parlen, i laseva història està lligada a la nostra
ResponEliminaSempre cal escoltar les pedres, les runes, per tirar endavant...
EliminaUnes ruïnes que ens parlen d'un passat. Des d'aquest present guaitem el futur..
ResponEliminaDes d'aquest present, construïm un nou futur...
EliminaLes pedres no han perdut res més que el seu ordre, elles son les mateixes i es mantenen fermes.
ResponEliminaSón elles mateixes i construiran de nou, nous àmbits.
EliminaSom és una expressió contundent i un concepte que m'agrada.
ResponEliminaA vegades m'agrada la contundència, encara que faci por...
EliminaDoncs diré que avui he donat una interpretació al poema, una de pròpia que segur que no té res a veure amb la teva, però que per mi pren molt sentit. Me la quedo, és un bon dia per haver-te llegit aquestes paraules.
ResponEliminaDoncs, diré que si la teva interpretació s'assembla ambla meva, m'encanta. I si és una que no té res a veure, doncs encara més. M'agrada que te la quedis.
Eliminasom i serem! podia ser d'una altra manera?
ResponElimina(gràcies per l'enllaç)
Doncs sí... Som i serem!!!
EliminaLa runes també poden ser com la vida, ja que de vegades volem arribar tan amunt, que el vertigen ens fa baixar de cop...Però a mi m'agraden les torres en runes!
ResponEliminaPetonets.
Cada pedra és important per tornar a aixecar la torre
ResponElimina