La Itziar, no sabia com distingir els moments feliços dels moments tristos quan pensava en la seva història, en la seva història d'amor ja acabada. Cada moment feliç que havien viscut duia dins una llavor d'aquesta incomprensió, d'aquesta manca de comunicació que patien. I cada moment trist, duia dins la il·lusió de poder-lo resoldre i tornar a ser feliços... i entre aquests extrems, tot de moments amb felicitats o tristeses escalonades a diferents nivells.
Totes les històries d amor tenen la felicitat aprop. De vegades fallen els finals, però sempre hi ha tall del bo.
ResponEliminaM'agrada molt la teva visió positiva, Joan!
EliminaSuposo que la vida està plena de graons, de vegades ets a dalt i de vegades ets a baix...
ResponEliminaBona i calurosa tarda de dilluns Carme!!
No sé pas si són ben bé graons allò que ens explica la Itziar, però segur, que en qualsevol cas totes dues teniu raó. Ella amb les seves dualitats i tu amb els graons... segur.
EliminaBon dia, bonica!!! Avui encara fa calor, també!!!
els moments tristos i feliços a vegades son complementaris...
ResponEliminaBen sovint sí, bruixeta, i ben sovint són tot en u...
EliminaQui ha viscut eternament en un conte de fades? En les relacions humanes això (amb més o menys intensitat ) és la realitat.
ResponEliminaJo també ho veig així, canvien les intensitats, però això és força freqüent...
EliminaPenso que quan una historia s'acaba més val mirar endavant. El records a vegades són rèmores que no deixen avançar.
ResponEliminaSí, però necessitem una mica de temps per deixar de pensar, no hi ha automatismes que funcionin intantàniament... prou que ho saps.
EliminaLa Itziar, en aquest racó de la costa ha de triar entre els moments. Entre Colera o còlera?
ResponEliminaMoments de còlera a Colera. Tot en u!!!
ResponEliminaDe totes maneres la vida és plena de moments feliços i moments tristos...Hem de tenir clar cap a quin costat volem tirar, podem ser optimistes o pessimistes...
ResponEliminaPetonets, Carme.
També podem ser conscients de com han anat les coses, a més a més de ser optimistes o pessimistes...
EliminaBona nit M Roset
Doncs la Itziar s'ha fet gran, ja sap que vol dir viure!
ResponElimina