dimarts, 14 d’octubre de 2014

Sant Llorenç de Montgai


Vora el pantà, les oques presumides esperen les visites. Uns infants arriben. De lluny les criden:

-  Hola, oques!

I les oques contesten, una vegada, podria ser casualitat, contesten dues, tres, quatre, cada cop contesten. Per segon cop a la meva vida he constatat que les oques contesten als infants quan les saluden. Als grans, no ho sé, no els he vist mai saludar les oques.

Els nens els portaven pa.  Però  devien anar  tipes  i no en van fer gens  de cas, del pa... dels  nens sí. Se'ls miraven i s'hi apropaven una mica. I hi parlaven. Amb les seves veus d'oques i els seus sons d'oca, però contestaven.

31 comentaris:

  1. Tenia entès que les oques tenien força mala llet, però sembla que aquestes són molt cordials amb la canalla, millor! Prova de saludar-les la propera vegada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen mala llet, molta!!! La primera vegada que vaig sentir contestar a les oques, va ser quan el meu fill tenia un parell d'anys. Un grup d'oques "posaven" quietes per un pintor (era al Parc d'Olot).
      L"Oriol va dir com aquests nens de l'altre dia "hola oques" i elles van contestar. Quietes i sense moure's. L'Oriol va insistir i elles també, feien la seva conversa. Amb aquestes que el meu home s'adona de la situació i tement que el nen li desfés l'escena al pintor, va venir, sense dir res, el va agafar a coll i se'l va endur. Les oques van estirar el coll i van anar directament cap a ell emprenyadíssimes... Va córrer i les oques el van empaitar... El pintor es va quedar sense quadre, les oques sense nen i jo pixant-me de riure i dissimuladament allunyant-me del merder.

      Mala llet la tenen qual volen, però es veu que els nens els hi a graden... :D

      Elimina
  2. Sant Llorenç de Montgai és un dels meus llocs de referència, hi vaig sovint i li tinc un apreci molt gran.. quina il·lusió veure aquest pasisatge interpretat tan fantàsticament com ho has fet tu...
    és un lloc especial, no et sembla?
    abraçada de Cargol (abans d'acabar a la llauna)!:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí que m'ho sembla és un lloc preciós i especial. Jo hi vaig estar fa pocs dies per primer cop i em va agradar molt. Vam fer una caminadeta molt maca, vora d'aigua.

      Abraçada, lolita...

      Elimina
  3. segur que walt disney, era un d'aquests nens que parlava i entenia a les oques...
    m'encanta la innocència d'aquesta entrada !!!!!!
    una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí. El meu fill tenia diàlegs amb molts animals, quan era petit. Ara ja no ho crec...

      Gràcies, Mercè!!!

      Elimina
  4. Els nens sempre són més a prop de la naturalesa. Quan ens fem grans tendim a allunyar-nos-en. M'agrada aquesta història de les oques, a un lloc tan suggeridor com el que descrius amb les paraules i els pinzells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, els nens són més a prop de la terra... Voldria no haver-me'n alunyat mai.
      És un lloc que val la pena visitar... ;)

      Elimina
  5. Hi ha tantes coses que hauríem d'aprendre dels nens. M'agrada molt aquesta aquarel.la i que ben definides les oques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, quantes coses podem aprendre dels nens... I no les hauríem d'oblidar ni deixar que ells les oblidessin.

      Gracies, guapa m'alegro que t'agradi...

      Elimina
  6. Noia, quina traça dibuixant oques! Tota l'aquarel·la és preciosa, i la història també. Ho havia sentit a dir que les oques empaitaven la gent i que podien fer mal; és molt interessant aquest diàleg amical amb les criatures...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, jo és que vaig flipar els dos cops que les oques parlaven amb els nens...

      Elimina
  7. Es que les oques no han vis mai un nen amb un ganivet, per això els hi tenen més efecte.

    ResponElimina
  8. Les oques, com qualsevol animaló, son llestes i saben qui no els hi farà cap mal

    ResponElimina
  9. No saluden als grans. Una vegada me'n vaig creuar amb una, li diguí bon dia i ella es va fer el longuis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la propera, ho provaré jo també, Jp... Que no sigui que tenen algun problema amb tu...

      Elimina
  10. Pensava que les oques tenien molt mal geni, no sabia que fossin tan sociables amb les criatures. Divertidíssima l'anècdota que ens expliques.
    L aquarel·la t'ha quedat preciosa, donen ganes de visitar el lloc.

    ResponElimina
  11. Ja m'he apuntat el lloc per visitar-lo...Quan hi vagi me'n recordaré del teu relat sobre les oques i provaré de saludar-les...Ho faré amb precaució i una mica de lluny...No es doni el cas que sigui el seu dia de mala llet o que no els facin gràcia les iaies de cabells blancs..A veure si em responen...
    Molt bona l'anècdota del parc d'Olot.M'has fet riure i tot imaginant-me-la!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que us agradarà i segur que veureu les oques... Ja m'explicaràs si et saluden o no... ;)

      Va ser una anècdota divertídissima la del Parc D'Olot. El pintor no sé què devia opinar...

      Elimina
  12. Que curiós que les oques només contestin els nens! Per alguna cosa ha de ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En les dues ocasions que les he sentit contestar als nens, he de dir, en defensa de les oques, que cap adult les havia saludat a elles. Elles només responien. ;)

      Elimina
  13. Normalment , els animals, tenen una relació amb els infants molt diferent de la que tenen amb els adults...
    Deu ser instint maternal!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre he pensat que no m'entenc gaire amb les bésties...

      Petonassos

      Elimina
  14. És molt estimulant dialogar amb les bèsties. No sóc infant però també ho faig, i a vegades m'escolten.
    Preciós el dibuix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'ho va ensenyar el meu fill. Ell sempre parlava amb els animals, amb els cavalls, els ocells o les oques (a part dels gats i gossos que això ja és més normal) JO no n'he sabut mai gaire.

      M'alegro que t'escoltin, Olga, segur que saben trobar encara l'infant dintre de tu. Gràcies!!!

      Elimina
  15. Si, jo tampoc pensava que es pogués parlar amb les bèsties, Carme, encara que diuen que algun sant ho feia. Però des que la Lila ha entrat a la meva vida, he canviat d'opinió. Molt guapa l'aquarel·la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Teresa, suposo que la Lila deu ser na gosseta... o no?

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari