dissabte, 18 d’octubre de 2014

Catifa de tardor a la font


Els dolls gruixuts.
Catifa de tardor.
Els ulls se n'omplen.




36 comentaris:

  1. Preciós racó que segur que a la tardor guanya molt comparat amb la resta d'estacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un racó que m'agrada, us l'he dut moltes vegades, m'agrada a tot temps, però és cert que aquesta estora de tardor l'afavoreix.

      Elimina
  2. Una foto molt tardorenca, es molt bonic el contrast entre les fulles seques de color marró i l'herba del prat encara verda...On és aquesta font tan idíl·lica?
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M Roser, és la "meva" font, és aquella que us he dut tants cops: la font de Sant Patllari vora Camprodon.

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  3. Recordo bé aquesta font que ens has mostrat altres cops. Sembla un lloc molt bonic ... ara podriem escoltar "Les feuilles mortes" de Brel.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabia que alguns la reconeixeríeu!!!
      Efectivament és un lloc molt bonic.
      Ja saps que és una cançó que m'encanta... ;)

      Bona tarda de diumenge, Pere. :)

      Elimina
  4. Volia dir: Yves Montand.
    Bona nit:)

    ResponElimina
  5. Això és preciós! Quina meravella! :-)
    És "la teva" font, eh? hehehe en un entorn insuperable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabia que la reconeixeries, la "meva" font, és cert!

      Elimina
  6. Tota l'essència de la tardor en el seu estat més pur; quin lloc tan meravellós! Saps què m'agradaria, Carme?, que féssim una trobada bolcaire en aquest indret, sobre aquesta catifa de color d'aram, a prop del cant de la font i de la brisa que fa dansar les fulles...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vegada en vam fer una de virtual i ara ens quedaria pendent la de veritat... no sé si ens atrevirem a proposar-la, però estaria bé. Us agradaria molt. Tardoral poètica a la Font de Sant Patllari de Camprodon...

      Una abraçada..

      Elimina
  7. Els dolls serien la saviesa de la infantesa que s'encomana a la tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dolls i les fulles de tardor, tot forma part del procés de vida, una interpretació bonica, Helena, gràcies!

      Elimina
  8. Quin lloc més maco!!... Ja m'imagino el bon estar sentint l'aigua, algun que altre ocellet cantant i el "crec crec" de les fulles al trepitjar-les.
    Quina bona sensació m'has fet recordar!!... Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta font, a mi, sempre em dóna bones sensacions, sempre!!! No em falla mai.

      Gràcies a tu, Montse, una abraçada.

      Elimina
  9. Sempre l'aigua que corre ens dóna tranquil.litat i serenitat, encara més si la combines amb les fulles caigudes de la tardor. Que bonic el racó per un berenar amb els amics parlant i gaudint la trobada.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que estem tots tant lluny i tan escampats... és un bon lloc per una trobada.

      Una abraçada, Alfonso!

      Elimina
  10. Contrast de vides, les fulles resten mortes i al prat el verd reviu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests prats sempre estan fantàstics... tenen un bon clima. De fet el trosset de prat que es veu és un tros de camp de golf... però no hi fa res, de de l'altre costat que no és del golç està igual de preciós.

      Elimina
  11. Sí que és un racó bopnic i em fa goig veure els dolls d'aigua, tan escassos que n'anem per ací baix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta font jo l'he vist amb un rajolinet ben petit, un de sol dels tres dolls, per això és una festa quan la veig així.

      Elimina
  12. Molt maco, un racó per gaudir de pau i tranquil.litat.

    ResponElimina

  13. S'omple la mirada de poesia i de sensibilitat. És curiosa la coincidència, atès que el meu darrer post té molta relació amb la mirada.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els coincidències, Jordi. I d'aquesta mena encara més. Sóc contemplativa de mena, em sortia de manera natural aquest fet d'aturar-me en la contemplació i capbussar-me en una mirada... crec que he deixat que la vida m'ho prengués una mica, no he tingut prou cura d'aquests aspecte i ara hi retorno. La contemplació és important per a mi, com una meditació natural i sense esforç de cap mena. Parar la ment i ser.

      Abraçades, Jordi!

      Elimina
  14. Quina bellesa! Imagino el crepitar de les fulles sota els peus i el murmuri de l'aigua. El lloc ideal per una futura Tardoral.
    M'hi apunto :D

    ResponElimina
  15. tot és més plaent si omplim els ulls d'imatges com aquesta
    en comptes de l'IVA ens haurien d'exigir haver estat almenys una vegada cada tres mesos en un indret semblant
    la gent fa esforços per desplaçar-se quan el lloc convida i val la pena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, ens faria molt més servei aquesta exigència que tu dius... val la pena descansar en llocs d'aquests... gaudir-los i deixar-nos capbussar en els colors i la calma.

      Una abraçada, mati!!!

      Elimina
  16. Un indret preciós i amb els colors de la tardo és una estampa fantàstica

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, bruixeta!!! La tardor és preciosa!

      Elimina
  17. Aquests colors de tardor són els més macos del món!!

    Carme... pregunta de veritat (que demostra la meva ignorància en temes de natura hehe) a l'hivern, què passa amb totes aquestes fulles? Se les emporta el vent? Es podreixen i es queden a terra per adobar-lo? On van a parar? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, es queden a terra, i amb el temps es podreixen i es tornen terra eles mateixes, o al menys així m'ho he pensat sempre...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari