.JPG)
Els dolls gruixuts.
Catifa de tardor.
Els ulls se n'omplen.
.JPG)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Preciós racó que segur que a la tardor guanya molt comparat amb la resta d'estacions.
ResponEliminaÉs un racó que m'agrada, us l'he dut moltes vegades, m'agrada a tot temps, però és cert que aquesta estora de tardor l'afavoreix.
EliminaUna foto molt tardorenca, es molt bonic el contrast entre les fulles seques de color marró i l'herba del prat encara verda...On és aquesta font tan idíl·lica?
ResponEliminaBon vespre, Carme.
M Roser, és la "meva" font, és aquella que us he dut tants cops: la font de Sant Patllari vora Camprodon.
EliminaBona nit, M Roser!
Gràcies!
EliminaRecordo bé aquesta font que ens has mostrat altres cops. Sembla un lloc molt bonic ... ara podriem escoltar "Les feuilles mortes" de Brel.
ResponEliminaBona nit Carme.
Ja sabia que alguns la reconeixeríeu!!!
EliminaEfectivament és un lloc molt bonic.
Ja saps que és una cançó que m'encanta... ;)
Bona tarda de diumenge, Pere. :)
Volia dir: Yves Montand.
ResponEliminaBona nit:)
Això mateix!!! :)
EliminaAixò és preciós! Quina meravella! :-)
ResponEliminaÉs "la teva" font, eh? hehehe en un entorn insuperable!
Ja sabia que la reconeixeries, la "meva" font, és cert!
EliminaTota l'essència de la tardor en el seu estat més pur; quin lloc tan meravellós! Saps què m'agradaria, Carme?, que féssim una trobada bolcaire en aquest indret, sobre aquesta catifa de color d'aram, a prop del cant de la font i de la brisa que fa dansar les fulles...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Una vegada en vam fer una de virtual i ara ens quedaria pendent la de veritat... no sé si ens atrevirem a proposar-la, però estaria bé. Us agradaria molt. Tardoral poètica a la Font de Sant Patllari de Camprodon...
EliminaUna abraçada..
Els dolls serien la saviesa de la infantesa que s'encomana a la tardor.
ResponEliminaEls dolls i les fulles de tardor, tot forma part del procés de vida, una interpretació bonica, Helena, gràcies!
EliminaQuin lloc més maco!!... Ja m'imagino el bon estar sentint l'aigua, algun que altre ocellet cantant i el "crec crec" de les fulles al trepitjar-les.
ResponEliminaQuina bona sensació m'has fet recordar!!... Gràcies.
Una abraçada.
Aquesta font, a mi, sempre em dóna bones sensacions, sempre!!! No em falla mai.
EliminaGràcies a tu, Montse, una abraçada.
Sempre l'aigua que corre ens dóna tranquil.litat i serenitat, encara més si la combines amb les fulles caigudes de la tardor. Que bonic el racó per un berenar amb els amics parlant i gaudint la trobada.
ResponEliminauna abraçada
Llàstima que estem tots tant lluny i tan escampats... és un bon lloc per una trobada.
EliminaUna abraçada, Alfonso!
Contrast de vides, les fulles resten mortes i al prat el verd reviu.
ResponEliminaAquests prats sempre estan fantàstics... tenen un bon clima. De fet el trosset de prat que es veu és un tros de camp de golf... però no hi fa res, de de l'altre costat que no és del golç està igual de preciós.
EliminaSí que és un racó bopnic i em fa goig veure els dolls d'aigua, tan escassos que n'anem per ací baix.
ResponEliminaAquesta font jo l'he vist amb un rajolinet ben petit, un de sol dels tres dolls, per això és una festa quan la veig així.
EliminaMolt maco, un racó per gaudir de pau i tranquil.litat.
ResponEliminaSi, els peus m'hi duen quan sóc per allà..
Elimina
ResponEliminaS'omple la mirada de poesia i de sensibilitat. És curiosa la coincidència, atès que el meu darrer post té molta relació amb la mirada.
Abraçades, des de El Far!
M'agraden els coincidències, Jordi. I d'aquesta mena encara més. Sóc contemplativa de mena, em sortia de manera natural aquest fet d'aturar-me en la contemplació i capbussar-me en una mirada... crec que he deixat que la vida m'ho prengués una mica, no he tingut prou cura d'aquests aspecte i ara hi retorno. La contemplació és important per a mi, com una meditació natural i sense esforç de cap mena. Parar la ment i ser.
EliminaAbraçades, Jordi!
Quina bellesa! Imagino el crepitar de les fulles sota els peus i el murmuri de l'aigua. El lloc ideal per una futura Tardoral.
ResponEliminaM'hi apunto :D
Que bé que estaríem!!! ;D
Eliminatot és més plaent si omplim els ulls d'imatges com aquesta
ResponEliminaen comptes de l'IVA ens haurien d'exigir haver estat almenys una vegada cada tres mesos en un indret semblant
la gent fa esforços per desplaçar-se quan el lloc convida i val la pena
Dona, ens faria molt més servei aquesta exigència que tu dius... val la pena descansar en llocs d'aquests... gaudir-los i deixar-nos capbussar en els colors i la calma.
EliminaUna abraçada, mati!!!
Un indret preciós i amb els colors de la tardo és una estampa fantàstica
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, bruixeta!!! La tardor és preciosa!
EliminaAquests colors de tardor són els més macos del món!!
ResponEliminaCarme... pregunta de veritat (que demostra la meva ignorància en temes de natura hehe) a l'hivern, què passa amb totes aquestes fulles? Se les emporta el vent? Es podreixen i es queden a terra per adobar-lo? On van a parar? :-)
Dona, es queden a terra, i amb el temps es podreixen i es tornen terra eles mateixes, o al menys així m'ho he pensat sempre...
EliminaPreciós! Fa venir ganes de passejar-hi.
ResponElimina