dijous, 9 d’octubre del 2014

Postal nº 7 - Cap Norfeu



















Vertigen inútil
d'abocar-me al buit,
d'aquesta distància infinita.
La terra  em sosté.
Només trec el cap
per veure si hi ets.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

22 comentaris:

  1. Jordi Dorca9 d’octubre del 2014, a les 19:09

    Aquest buit és enormement blau.
    El gest val molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 d’octubre del 2014, a les 8:32

      Un buit blau i també ple de camins invisibles...

      No tothom sap donat valor al gest... Gràcies!

      Elimina
  2. Olga Xirinacs9 d’octubre del 2014, a les 21:39

    I encara que no ens vegis, Carme, hi som, hi som, potser no ben bé els que tu esperes que hi siguin, però algun lligam fi com la seda d'una teranyina els lliga el pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 d’octubre del 2014, a les 9:15

      Gràcies, Olga, aquest gest que fas d'acompanyament, també té molt de valor. I tens raó, hi ha un lligam fi... Crec que entre totes les persones.

      Elimina
  3. M. Roser9 d’octubre del 2014, a les 22:24

    Mentre la terra el sostingui, l'arbre pot estirar les seves branques sense por de caure al buit...Igual que les persones de vegades fem funambulisme per trobar-nos amb la persona estimada i sovint sense xarxa...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 d’octubre del 2014, a les 9:16

      He, he, he... Crec que la vida funciona sempre sense xarxa... Petonets, guapa.

      Elimina
  4. Garbí249 d’octubre del 2014, a les 22:46

    Els peus sempre a terra, i el cap que no pari de buscar coses interessants.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 d’octubre del 2014, a les 9:17

      L'has clavat, Joan, com m'agrada la teva interpretació... Que no pari, que no pari...

      Elimina
  5. Sergi9 d’octubre del 2014, a les 23:53

    Hi ha sort? Per si de cas, agafa't bé...

    ResponElimina
  6. ... i escaig10 d’octubre del 2014, a les 7:24

    Hola, bon dia! Fem un cafè?
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 d’octubre del 2014, a les 9:19

      Mati, m,hi apunto de seguida... Un cafèi una companyia... Som-hi!

      Una abraçada

      Elimina
  7. Núria Martínez (Bruixeta)10 d’octubre del 2014, a les 10:51

    cal tocar de peus a terra mentre somniem que tot es possible i tot està per arribar

    ResponElimina
  8. xavier pujol10 d’octubre del 2014, a les 14:00

    M'apunto al salt al blau.

    ResponElimina
  9. fra miquel11 d’octubre del 2014, a les 8:17

    De vegades costa tenir els peus ben agafats a la terra... és quan el cap tira molt cap el cel ;)
    M'encanta el poema... i el dibuix :)
    Jo aquest pi el tinc retratat...
    B7s guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 d’octubre del 2014, a les 10:33

      Ja veig que m'entens...

      Gràcies, és una satisfacció que t'agradin.

      Segur que sí, deu ser el mateix pi... N'hi ha un parell que criden molt l'atenció...

      Elimina
  10. Elfreelang11 d’octubre del 2014, a les 14:05

    mentre tinguem ben arrelats els peus la terra ens sostindrà ben segur

    ResponElimina
  11. Relatus11 d’octubre del 2014, a les 15:00

    Quan el vegi, q no temi llançar- se al buit

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Creative Commons License
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari

Joc de El gabinet del Doctor Caligari