dissabte, 11 d’octubre de 2014

Pantà de Sant Llorenç de Montgai


Sentia el vent directament damunt del rostre, ningú semblava sentir-lo, a part d'ella mateixa. Però ella els veia, a tots, protegits del vent que oxigena i allibera, gorres, ulleres, passamuntanyes, cara tapada. 

Li demanaven que demostrés que existia  el vent, que els assegurés que el vent era bo, que era net, que els faria bé i no mal. I ella no podia demostrar-ho.

Però sentia el vent directament damunt del rostre, amb certesa i també  amb alegria: camí  del cim.  

26 comentaris:

  1. Es pot pintar el vent?

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de ser molt bo, per pintar el vent....

      Bona pregunta, Pere i bona tarda. :)

      Elimina
  2. De vegades en fugim si es massa fort però ens descarrega tant, una mica de vent directe al rostre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica de vent a la cara... Descarrega molt, tens raò!!!

      Elimina
  3. A la muntanya m'agrada sentir el vent a la cara, però a ciutat no...No hi he estat mai en aquest pantà, sembla un lloc ben tranquil.
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un lloc molt bonic i molt tranquil. Jo tampoc hi havia estat mai...

      Elimina
  4. ¿Com anaven a sentir el vent, si anaven tots en filera darrere de tu, els molt espavilats?

    ResponElimina
  5. Veeeeeeeent! Ella sabia el nom del vent, com en Kvothe!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia el nom del vent... i tant que sí... i ningú no s'ho volia creure...

      Elimina
  6. Ara em dono compte que fa dies que no passo per casa teva, vaig una mica de bòlit, vull fer masses coses ;)
    Amb els bons aires que es respiren al teu blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots volem fer masses coses, Glòria!!! No saps com et comprenc... ;)

      Elimina
  7. El vent de l'art, no sé com se'n pot viure sense.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vent de l'art o el vent de les emocions positives o el vent de la llibertat... ;)

      Elimina
  8. Anar cara al vent sempre ha estat, de valent.

    ResponElimina
  9. Sentir el vent és llibertat; una llàstima que es protegisquen d'ell(a)...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha gent que es protegeix, fins i tot de les coses més boniques...

      Elimina
  10. Al vent del móooooon! (Ho sento, torno a citar el noi de Xàtiva)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap problema amb el noi de Xàtiva... El pots citar sempre que vulguis... ;)

      Elimina
  11. Però que el vent no sigui molt fort, ja que si ho és tatrapa i no et sents lliure.
    Aquest dibuix m'agrada més que l'anterior en el seu conjunt, ja que li has posat aquesta mica de color, li dóna més interès. Perdona que entro poc. A vegades veig les entrades de tots els blogaires a la pàgina d'inici. Però avui que tinc millor connexió t'he volgut dir hola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Antònia, per passar i per dir la teva opinió... Una abraçada...

      Elimina
  12. En dies de vent la perspectiva del paisatge canvia, tot sembla més proper.
    La neu i el vent són els meus preferits, tenen la capacitat de transformar-lo. (serà que sóc una mica rara).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, s'ha de saber entendre el vent, si saps canviar de perspectiva, veus coses boniques...

      Elimina
  13. Potser, no es tracta tant que no sàpiguen si existeix o no, segurament saben que existeix però ignorant-lo pensen que en poden fugir i qüestionant la seva existència pensen que se'n protegeixen.
    Segurament la diferència està entre ser valenta i encarar el vent i sentir-lo i viure'l o quedar-se a recer del vent sense entendre que preservant-se d'ell es neguen també gaudir d'ell.
    Hi sóc, eh, Carme.
    Però sentia el vent directament damunt del rostre, amb certesa i també amb alegria: camí del cim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé. I no tinc ni el més mínim dubte que és així, com dius tu.

      Devies caminar al meu costat, doncs... (i no com els espavilats que diu Jp, al darrera protegint-se)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari