.jpg) |
| D'una foto d'en Josep Miró de A ticket to Empurialand |
damunt el mirall de l'aigua.
Balancegem entre paraules
només per emmirallar-nos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quina pau infonen el poema i l'aquarel·la. Una lleuger ventijol ens gronxa.
ResponEliminaHe après una paraula nova: balca. Jo en deia simplement jonc. Sense diferenciar-lo del jonc veritable que és més prim.
Coneixia una valca en v baixa: una marca de pel·lícula del segle passat, que s'utilitzava per fer feines senzilles d'arts gràfiques, perquè era més barata que la Kodak o la Agfa-Gevaert.
Jo també l'he aprés d'en Josep Miró. El lleuger ventijol pot ser agradable... Oi?
EliminaM'agrada la frescor que transmet el dibuix
ResponEliminaGràcies, bruixeta!
EliminaJo en dic boga, que és una altra manera d'anomenar-la (també bova).
ResponEliminaEns balancegem entre paraules perquè les paraules són reflexos pàl·lids de nosaltres mateixos. Costa trobar les que ens emmirallen millor.
Una aquarel·la (de la sèrie planxada, oi?) molt bonica i suggerent.
he, he, he... no, no és de la sèrie planxada, aquesta la vaig fer directament així... sense dibuixar.
EliminaA vegades costa trobar les paraules, a vegades costa aturar-les... a mi que m'agraden tant!
Gràcies, August!
Em pensava que eren joncs. Per ací també en diem boga (bova). Deliciosa aquarel·la.
ResponEliminaJo també hagués dit joncs, però si en Josep diu balca, segur que té raó. ;) Gràcies!
Eliminai la bona ombra de les paraules.
ResponEliminaGràcies.
En la bona ombra de les paraules, sempre ens emmirallem, Jordi. Gràcies!
Eliminafem gronxar la llengua per tal de que no parin de sortir mots en els que emmirallar-nos
ResponEliminaLa llengua fa meravelles... emmirallant!!! ;)
Eliminacapcineig gràcil...
ResponElimina;)
Quines paraules més boniques... ;)
EliminaL'altre dia vaig veure la foto d'en Josep Miró, és preciosa.
ResponEliminaHi ha miralls enlluernadors, jo afegiria: "M'emmirallen els mots ... m'emmirallo en tu quan em parles".
Bona nit Carme :)
Sí que ho és, entens que em temptés, Oi? encara que la versió no sigui gran cosa...
EliminaEns emmirallem doncs, Pere! Gràcies!
Bona nit!
Uns colors molt bonics i que paren molt bé al teu blog... Ets una artista Carme!
ResponEliminaEmmirallar-se també deu de ser un verb bonic... mirar-se amb els ulls de l'altre? Endinsar-se en l'altra persona fins no veure res més?
Gràcies, Ada!!!
EliminaEmmirallar-se.... Tens raó, també és un verb bonic... Veure's a través dels ulls de l'altre, de les seves respostes...
Curiosa paraula, jo sempre n'he dit boga, però es pot dir de les dues maneres (enea) i se'n fan el cul de les cadires, però em sembla que el jonc, es una mica diferent (junco)...
ResponEliminaSon molt bonics amdós quan es balancegen sobre l'aigua per emmirallar-se igual que nosaltres ho podm fer amb les paraules...
Bon vespre.
Bona nit, M Roser!!!
EliminaVaig a buscar: balca, joncs, boga i bova a veure si m'hi aclareixo..
ResponEliminaBell i breu poema -menys és més- que em suggereix la fugacitat de tot plegat, àdhuc la bellesa.
Abraçades, des de El Far.
Fugacitat de tot plegat, fins de la nostra manera de ser i de sentir i de parlar... Ens comuniquem i tot i fer-ho amb amb sinceritat, hi ha múltiples incoherències que nomes amb el mirall de l'altre surten a la superfïcie...
EliminaAbraçades, Jordi!!!
Balca, aquesta paraula és nova per a mi. Les paraules també són música que ens agrada escoltar per gaudir del seu so. Em passa quan sento parlar algú amb una llengua que no entenc.
ResponEliminaEmmirallar-nos, el que fem sempre amb els versos.
ResponElimina