Col·lecció de moments: Medes

dilluns, 9 de març del 2015

Medes

D'una foto d'en Josep Miró

"Aquesta nit

Sóc una pedra llançada amb fona

que espetega contra un mur."

Manuel Forcano

Els somnis

tornen a ser

plàcids o intensos.

S'han acabat les nits de forat negre

on no passava mai res.

Històries, com diàlegs oberts

que foraden portes a tots els murs.

Aquesta nit, deliberadament,

seré doll d'aigua,

com rierol que flueix fins a la mar.

Guspires d'aigua i de llum

em duran fins al nou dia.

28 comentaris:

xavier pujol9 de març del 2015, a les 11:38
Tot és possible quan, en somnis, l'aigua del riu intenta endolcir la del mar.
Una nit, un dia.
Imatge salvatge. El tronc, mort, encara alça una branca. No tot és perdut.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca9 de març del 2015, a les 14:57
Heràclit s'ha aturat un estona per veure els somnis que passaven.
ResponElimina
Respostes
... i escaig9 de març del 2015, a les 16:28
és que si els somnis no són plàcids, ja parlaríem de malsons;
sona bé que sigui 'deliberadament';
t'agrada la poesia de Manuel Forcano?
.
ResponElimina
Respostes
rebaixes9 de març del 2015, a les 16:52
Pobre arbre caigut,ara vinc amb el caçut a veure si l'ajudo a seguir vivint,... tantes esteses de carn quan l'estiu que semblen mortes i s'aixequen i marxen... o provo amb l'arbre ? Li diré que som a l'hivern, si s'ho creu, i que vagi cap a casa que li preparo un cafetó amb nata... Segur que el reviscolo... Anton.
ResponElimina
Respostes
novesflors9 de març del 2015, a les 19:57
Paraules esperançadores. Fa goig llegir-les.
ResponElimina
Respostes
Jordi9 de març del 2015, a les 20:47
L'any que ve per Reis em demanaré una mica del teu optimisme. Molt bona la resposta a Forcano però tantes vegades ens sentim com veu que clama al desert, com pedra que espetega contra el mur... I és cert... Si hi ha un mur hi ha quelcom rere del mur: el teu optimisme. Per molts anys!
ResponElimina
Respostes
M. Roser9 de març del 2015, a les 21:32
Posats a somniar, millor que siguin somnis d'esperança, encara que sigui de dia i amb els ulls ben oberts...
Suposo que aquesta platja va rebre les conseqüències de les ventades...
En Manuel Forcano va ser un dels meus poetes radiofònics! Et copio un quants versos que per mi són entenedors , ja que de vegades és molt místic, són del seu primer recull de poemes:
"...he obert les mans un cop i un altre
simulant la florida
de la primavera.
Entre els dits només nevava
i he fugit amb mans descalces.

Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri9 de març del 2015, a les 21:55
M'agrada molt aquesta aquarel·la, Carme! M'hi he passat moltes estones recorrent les platges amb troncs i altres despulles entre dunes, m'agrada aquesta imatge que tenen de restes de naufragi…
I del teu poema em quedo amb les històries que obren portes als murs a base del diàleg, sempre la millor arma.
Bona nit!!
ResponElimina
Respostes
rits9 de març del 2015, a les 22:12
Si les aigües de Barcelona ara ja són cristal·lines, com deuen ser les de les Medes ara mateix? impolutes, impressionants!!!!!
ResponElimina
Respostes
sa lluna10 de març del 2015, a les 0:15
Fluir entre somnis per aconseguir la llum d'un nou dia, desitjat més autèntic.
Deliberat o no, és una abellidora manera d'anar a dormir.

Bons somnis, nina!
Aferradetes
ResponElimina
Respostes
miquel10 de març del 2015, a les 3:14
Ah ..., poder dominar els somnis i obrir els murs...
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)10 de març del 2015, a les 9:46
Quin paisatge més bonic el de les Medes... M'agrada la teva aquarel·la
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals10 de març del 2015, a les 13:24
Els versos de Forcano m'arriben molt, la teva segona estrofa també.
ResponElimina
Respostes
Josep Miró11 de març del 2015, a les 22:04
Gràcies per l'aquarel·la, Carme. Amb el teu permís passa a fons d'escriptori...
Somnis de sorra, sedimentats però a mercè de la tramuntana.
ResponElimina
Respostes