dilluns, 9 de març de 2015

Medes

D'una foto d'en Josep Miró
"Aquesta nit
Sóc una pedra llançada amb fona
que espetega contra un mur."

Manuel  Forcano


Els somnis
tornen a ser 
plàcids o intensos.
S'han acabat les nits de forat negre
on no passava mai res.

Històries, com diàlegs oberts
que foraden portes a tots els murs.

Aquesta nit, deliberadament,
seré doll d'aigua,
com rierol que flueix fins a la mar.
Guspires d'aigua i de llum
em duran fins al nou dia.

28 comentaris:

  1. Tot és possible quan, en somnis, l'aigua del riu intenta endolcir la del mar.
    Una nit, un dia.
    Imatge salvatge. El tronc, mort, encara alça una branca. No tot és perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somnis sempre són creadors de realitats...

      Imatge salvatge, crec que les herbes eren de terra, no pas de la branca... Però per què no?

      No, no tot és perdut...

      Elimina
  2. Heràclit s'ha aturat un estona per veure els somnis que passaven.

    ResponElimina
  3. és que si els somnis no són plàcids, ja parlaríem de malsons;
    sona bé que sigui 'deliberadament';
    t'agrada la poesia de Manuel Forcano?
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden ser intensos de bon rotllo, també ;)

      Sí que m'agrada la poesia de Manuel Forcano. M'agrada molt de "forma" les imatges, les metàfores que utilitza, la manera de dir les coses. M'agrada la intensitat del sentiments que transmet.

      A moments els continguts m'identifiquen, a moments els sento estranys a mi, amb ganes d'entrar en diàleg. Con en aquest poema. Potser perquè no vull ser pedra que espetega contra cap mur i al mateix temps entenc tan bé que vol dir... Necessito contestar-li.

      Gràcies, Mati, tota una aventura poètica i personal...

      Elimina
  4. Pobre arbre caigut,ara vinc amb el caçut a veure si l'ajudo a seguir vivint,... tantes esteses de carn quan l'estiu que semblen mortes i s'aixequen i marxen... o provo amb l'arbre ? Li diré que som a l'hivern, si s'ho creu, i que vagi cap a casa que li preparo un cafetó amb nata... Segur que el reviscolo... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estarà ben content, amb el teu cafetó... Sefur que el reviscoles... ;) una abraçada i un somriure...

      Elimina
  5. Paraules esperançadores. Fa goig llegir-les.

    ResponElimina
  6. L'any que ve per Reis em demanaré una mica del teu optimisme. Molt bona la resposta a Forcano però tantes vegades ens sentim com veu que clama al desert, com pedra que espetega contra el mur... I és cert... Si hi ha un mur hi ha quelcom rere del mur: el teu optimisme. Per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, Viu, entenc mot bé què vol dir Forcano i també què vols dir tu. No em considero especialment optimista, però si positiva. Del què tenim n'hem de treure el màxim profit. Més que optimista crec que construïm entre tots la realitat i si la veiem sempre negra, la construïm més negre. Em proposo construir realitats millors en la petita mesura i en els petits àmbits en que sigui possible. Hi ha molts murs i si no els foradem ens quedem tancats. Amb optimisme o sense.

      Si te'l porten els Reis... Ja m'explicaràs el què. Tu demana!

      Elimina
  7. Posats a somniar, millor que siguin somnis d'esperança, encara que sigui de dia i amb els ulls ben oberts...
    Suposo que aquesta platja va rebre les conseqüències de les ventades...
    En Manuel Forcano va ser un dels meus poetes radiofònics! Et copio un quants versos que per mi són entenedors , ja que de vegades és molt místic, són del seu primer recull de poemes:
    "...he obert les mans un cop i un altre
    simulant la florida
    de la primavera.
    Entre els dits només nevava
    i he fugit amb mans descalces.

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest llibre que jo he llegit, no és gaire místic... Són macos els versos que proposes. Gràcies!

      Petons maca

      Elimina
  8. M'agrada molt aquesta aquarel·la, Carme! M'hi he passat moltes estones recorrent les platges amb troncs i altres despulles entre dunes, m'agrada aquesta imatge que tenen de restes de naufragi…
    I del teu poema em quedo amb les històries que obren portes als murs a base del diàleg, sempre la millor arma.
    Bona nit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, August!

      Aquests troncs són molt bonics.
      El diàleg hauria de ser sempre possible i jo trobo que moltes vegades no ho és.

      Bona nit, August!

      Elimina
  9. Si les aigües de Barcelona ara ja són cristal·lines, com deuen ser les de les Medes ara mateix? impolutes, impressionants!!!!!

    ResponElimina
  10. Fluir entre somnis per aconseguir la llum d'un nou dia, desitjat més autèntic.
    Deliberat o no, és una abellidora manera d'anar a dormir.

    Bons somnis, nina!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. La manera d'anar a dormir és molt important... Deliberadament me'n vaig a dormir en positiu... ;)

      Bons somnis, bonica...

      Aferradetes dolces

      Elimina
  11. Ah ..., poder dominar els somnis i obrir els murs...

    ResponElimina
  12. Quin paisatge més bonic el de les Medes... M'agrada la teva aquarel·la

    ResponElimina
  13. Els versos de Forcano m'arriben molt, la teva segona estrofa també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són dues visions oposades... crec que fàcilment tots podem tenir les dues experiències...

      Elimina
  14. Gràcies per l'aquarel·la, Carme. Amb el teu permís passa a fons d'escriptori...
    Somnis de sorra, sedimentats però a mercè de la tramuntana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Josep! Ja tinc la balca també!!! :D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari