dijous, 5 de març de 2015

Forn de pa






Sento l'olor de  pa i de coca ensucrada que acompanyava els estius de la meva infantesa. Les olors ens porten els records molt vius, però les imatges també. Aquesta imatge m'ha agradat i m'ha transportat. Recordo aquestes balances, com la del dibuix. I com a cal meu avi forner, pesaven el pa, ja fos rodó o de barra i hi afegien un trosset de pa, tallat amb un ganivet especial, en deien un tallant, per acabar de fer el pes que s'havia demanat. Aquesta torna, gairebé mai no arribava a casa. Ens la menjàvem pel camí.  

El meu oncle que feia el pa cada nit, fins ben entrat el matí, ens feia esperar que sortís l'última fornada,  cap al migdia, per endur-nos el pa calent i que és mantingués tou durant més hores. Una precaució ben innecessària, perquè aquell pa calent i tovíssim, no durava gaires hores...

L'endemà al matí per esmorzar ja n'havíem d'anar a buscar de nou.   Hi anava la meva tieta Magda, que era la meva padrina i  passàvem les vacances junts. I no el comprava pas per tot el dia, no. Només per esmorzar.  Al migdia tornàvem anar a buscar el de l'última fornada. Mentre ella feia el dinar, ens hi enviava a la mainada a buscar-lo, tocava a qui tocava.

Si ara veiessin tota aquesta meva família de forners... que congelo el pa per no haver d'anar tan sovint a comprar-ne, crec que no podrien pas entendre-ho.

39 comentaris:

  1. Molt bonic, Carme. A Tírvia, a l'entrada de Vall Ferrera, camí de la Pica d'Estats, hi ha un forn on fan un pa deliciós, amb crosta ben gruixuda i torrada que permet que el pa es mantingui bo durant tota una setmana... la gent hi fa cues i si vas un xic tard ja no en trobes. El d'ara, ja ho sabem, gairebé no aguanta del matí fins a la tarda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ignasi, va bé tenir referències de bons forns de pa... Hauríem de fer-ne un mapa. On comprar bon pa i bona coca a Catalunnya. Gràcies!

      Elimina
  2. Matinera com el pa, Carme.
    Els teus dibuixos, els teus poemes tenen gust de torna.
    Torna torna mosseta!
    Anar a buscar el pa, quina festa!
    El meu poble és famós pel pa i là coca.
    Bon dia, fornera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs vindré un dia a comprar coca al teu poble... Sé que vius al Lluçanés, ja que, ho diu el teu Google +... Però m'hauràs de dir el poble també. Segur quevuna bona coca val el viatge fins allà.

      Bon dia!

      Elimina
  3. M'has portat a la memòria aquell pa que sí era pa, boníssim quan te'l menjaves tou i igual de bo quan te'l menjaves torrat. Quina diferència amb el d'ara, que quan te'l menges recent comprat és mitjanament passable però passades unes hores es converteix en xiclet i quan el torres menges serradures. Nosaltres també ho fem això de congelar-lo, és una bona solució.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Que bo que era...

      La meva mare, enyorant el pa d'abans de casa seva, deia, ara fan un pa que sembla de paper... I segur que també estaria d'acord amb el que dius, n'hi ha d'altres que semblen xiclet i torrat sembla serradures... Quin panorama!

      T'aviso que això de congelar-lo a la meva tieta Magda no li hauria agradat gens... ;) però gens!

      Elimina
  4. Mentre et llegia, podia veure el forn del costat de casa, amb la seva "Mobba", olorar la flaire penetrant i saludable del pa acabat de fer i he vist i degustar la torna que, com dius, no arribava mai a casa. Em sembla que avui no treuré el pa de la nevera en memòria de tan bones recordades sensacions.
    Bon profit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, a comprar pa tou, avui... Encara que no sigui ben bé el mateix, tou i calent sempre té la seva gràcia. Bon profit, Ramon!

      Elimina
  5. Carme, amb aquesta aquarel·la tan flairosa de pa tendre, també he viatjat, com tu, a la infantesa, i he aprofitat per menjar-me el crostonet de la torna.
    Si en lloc de pa, la torna era de coca, feia festa major.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Tens raó! no hi pensava quan he escrit això. A vegades la torna era de coca! A mi sempre m'ha tornat boja la coca. On hi hagi una bona coca de forner, ja es poden apartar tots els croissants i les pastes de tota mena (que tambe m'agraden, llaminera com sóc, però encara hi ha preferències) Ara a vegades costa trobar bones coques de forner... Ens en anem sempre a les coses de fora...

      Elimina
  6. l'olor del pa m'arriba des de els teus colors

    ResponElimina
  7. doncs imagina què pensaria la teva família de forners si veiés les cistelles de pa per vendre en les gasolineres; a mi encara em costa de comprar-ne, si no és una urgència, i encara
    per sort, als forns es trona a fer pa molt bo, sóc una panarra panarra..., i també coca de la llarga, cremadeta dels costats i ensucrada, nyam!
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, aquí, al Vallès veí, ara fa 15 o 20 anys es menjava un pa horrorós d'una panificadora infecta. En aquest últims 5 o 6 anys han posat forns que tornen a fer pa molt bo... Tabta competència han tingut que fins i tot el de la panificadora sembla que ha millorat. Torna a haver-hi pa bo, pe sort. Jo tambe sóc panarra... I sobretot "coquera" ;)

      Elimina
  8. A mi m'agradaven els pans de Viena del poble dels avis, que ja no existeixen. I els croissants de pastisseria que tampoc existeixen, a l'Hospitalet. Si en pugués tornar a menjar seria com la magdalena de Proust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... Com la magdalena de Proust! Pero els croissants bons de pastisseria emcara existeixen a molts llocs... T'hi hauràs de desplaçar..ç

      Elimina
  9. Ets encara més panarra que jo!! Mira que m'agrada el pa, i si és bo, com m'imagino que és el que comenta l'Ignasi, em torna completament boig. Encara que si és normal me'l menjo igual. Ara el pa realment no val tant la pena, si no el congeles es fa dur de seguida. Descongelat no és tan bo, però almenys es pot menjar. Ho congelem tot, és una bona manera de conservar, i encara que potser era millor quan es comprava cada cosa al moment, anem curts de temps i sempre és millor congelar el menjar que haver-lo de llençar. Penso que la teva família et perdonaria a poc que entenguessin com vivim avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment que la tieta Magda trobaria molt pitjor llençar-lo que congelar-lo... Segur que ho acabaria entenent...

      Aquí al meu poble torna a haver-hi pa bo... No fa gaires anys, però certament la cosa ha millorat.

      Elimina
  10. Aquestes balances ara les trobo molt maques, abans, quan eren usuals, no m'hi fixava. També recordo la torna i l'olor que feia el pa. Un temps que queda lluny.
    Avui m'agraden les línies sense color.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em semblen més maques ara... ;) les balances!

      Gràcies, Consol!

      Elimina
  11. I jo que actualment tinc molta família de flequers...també el congelo però moltes vegades és perquè en porten massa i no m'agrada llençar.

    ResponElimina
  12. Aquesta balança és de les modernes, Carme! ;)
    Com saps, el meu pare era forner, per tant he viscut moltíssims anys al forn. Quan era petita la balança que utilitzaven era de PESOS, fixa't!!
    A casa teníem un forn de llenya i el pa es feia amb llevat. Potser això fos precisament el que feia que el pa es mantingués més dies comestible. Recordo que com més dies tenia estava molt més bo per menjar amb tomàquet refregat i és que llavors només es tapava amb un drap de cuina de fil i ho mantenia molts dies com si fos recent.
    Durant molts anys tot això s'havia perdut, però darrerament s'està tornant a aquesta elaboració, molt més sana.
    I que em dieu de la seva olor? ... Com ho trobo a faltar tot!!

    M'ha encantat aquest post, molts, moltíssims records m'estan acompanyant.
    Gràcies, nina ... aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les balances de pesos encara eren més maques.

      Elimina
    2. Les de pesos també les recordo... Molt maques eren... em fa il·lusió tenir una fornereta com tu, que ens dugui records autèntics i fiables. Gràcis nina!

      La meva mare també tapava el pa amb un drap de fil o bé rl posava en una "coixinera" que deia ella, però no era de cap coixi, era com en deien de les bosses de roba per guardar el pa. "La coixinera del pa".

      Una abraçada de fornereta a fornereta...

      Elimina
  13. Tens raó, tan les olors com la visió d'alguns objectes, ens porten records del passat...I quina olor el pa acabat de fer, i la torna que tampoc arribava a casa, de vegades era un llonguet...I la coca de forner , que amb una presa de xocolata, no ens faltava cap dissabte, gràcies al sac de farina que ens enviaven els padrins.
    També recordo l'època que menjàvem "xuscos" de pa moreno, que com que hi havia gana també els
    trobàvem bons.
    Els meus oncles tenien una botiga i aquestes balances, recordo haver-les fet servir ( per les vacances) i les de pesos també i fins i tot, la romana...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, quin plaer podrr recordar totes aquestes coses i compartir-les... Aix... Ens fem grans... ;)

      Bon dia i bon cap de setmana, M Roser

      Elimina
  14. aquí al poble encara temin un forner que té forn de llenya... només fa una fornada de bon matí i te unes cues impressionats.... si no matines força ni el tastes ( aquí casa poques vegades arriba... això de matinar...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El forn de llenya té un toc especial, eh? a mi em farien més mandra les cues que no pas el matinar... Ja se sap... Les coses bones ... Es fan gruar...

      Elimina
  15. L'olor de pà acabat de fer és un dels millors del món!!! Me l'has recordat i m'està entrant una fam ara... i jo també, sempre amb pà de sandwitx o congelat!!! A Catalunya el pà és boníssim!!!!!!! i les pastetes i coses per sucar amb la llet... nyam nyam necessite dolços!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'olor de pa i de forn és capaç de fer-me desviar del camí... ;)

      Elimina
  16. Recordo aquestes balances, !!
    Jo havia pesat carn i el sistema de calcular el preu es feia calculant el preu amb l'agulla que marcava el pes.
    Hi havia una escala de preus i tu calculaves l'import.
    Sembla com si fos ara, que li posaré Lolita ?
    Un tall d xai que tinc el marit no gaire bé de la panxa.
    Seran vint pessetes ,!!
    Passi-ho-ve Lolira ...

    Osti, ara em sento gran !!
    Quan recordo aquestes coses..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordar és bonic... Si no n'abusem. Pot ser que ens faci sentir grans, això sí!
      Però també dóna la sensació de vida viscuda i plena...

      Elimina
  17. Recordo aquestes balances de la marca Mobba com si les tingues davant, recordo la torna, que mai arribava a casa, i com la tallaven, recordo, sobretot, la flaire d'aquell pa deliciós. I la coca de pa que menjaven els dissabtes sucada amb tomàquet i un rajolí d'oli de sabor contundent. Mmmmm.
    Carme, m'has fet reviure records entranyables mentre compartia els teus. El dibuix encantador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reviure coses agradables... Quina sort que tenim de poder-ho fer...

      Moltes gràcies, guapa!

      Elimina
  18. Jo sóc molt, molt de recordar amb les olors, però moltíssim (crec que sóc una mica gosseta, que sempre estic ensumant hehehe)... i l'aroma d'un forn, d'una pastisseria és una temptació impressionant :-)

    Al poble del meu avi la torna la donaven amb mig llonguet o un llonguet sencer... Què bons els llonguets! Encara se'n fan? Ara només mengem pa pre-fabricat de supermercat (al menys jo). És cert que és baratíssim... però si sabés on hi ha un forn de veritat, que no enganyin (perquè perquè m'enganyin ja em quedo amb el del Mercadona) o sigui que el facin realment com s'ha de fer, encara algun dia hi aniria a buscar-ne una barra :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo fa molt de temps que no veig cap llonguet enlloc. Com que voltem força... Mentre en vaig anar veient algun forn que encara en feien, en comprava, ara fa molt que no. Que bons eren! He de dir que els últims que ja anava trobant, tampoc eren com els d,abans.

      En aquests ültims anys, per aquí a Sant Cugat i la Floresta, han posat forns noys que ens han millorat molt el pa que mengem. El forn de la cantonada de casa, van passar de fer un pa boníssim amb forn de llenya a portar-lo d'una panificadora infecta... Preferia de molt, de molt el dels supers, mira què et dic. Ara torna a ser forn "normal" i estem en un entremig... No és cuit smb llenya. Però és força bo.

      Elimina
    2. Hehehehe una panificadora infecta :-DDD

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari