i la claror
que inunda el mar.
M'enlluerna el blau
del teus ulls
en inundar-me.
.............................................carme
Atzur.
Mirada marina
enlluernada de blau.
Nedar als teus ulls.
........................................fanal blau
Blau de blaus!
Blau del cel,
Blau de la mar,
Blau dels teus ulls;
mirada blava.
............................................Glòria
Molt i molt líric, com sempre!
ResponElimina:) gràcies.
EliminaEnlluernada com estàs, lluen els teus ulls i la mar assolellada ;)
ResponEliminaQue bonic!
EliminaQué bonic! Aquest color blau de la mar profunda, quan hi ha molta llum, és preciós...
ResponEliminaLamar té una bellesa molt especial, crec que en totes les condicions, fins i tot enfurida...
EliminaAmb raó li diuen a la Terra el planeta blau. Cel i mar inundant tots els ulls de blau; de totes les tonalitats del blau.
ResponEliminaA vegades ens toca nedar en la bellesa, inundats com n'estem.
Eliminano sé que té el color blau que sempre es encisador
ResponEliminaDeu ser perquè és el color del ñostre planeta, el se tim més nostre.
EliminaCel i mar blaus inundats de llum.
ResponEliminaI els que ens els mirem, també!
EliminaUn poema que a més de bell és rodó, d'una gran imaginalitat.
ResponElimina(Aquesta paraula crec que no existia, )
Doncs em sembla que ara ja existeix... :DDDD
EliminaRealment m'he quedat enlluernat!
ResponElimina;D he, he, he... coincidim doncs!
EliminaLa claror del mar, inunda la mirada que enlluerna els teus ulls...
ResponEliminaPetonets.
Tots inundats!
EliminaPetonets...
Atzur.
ResponEliminaMirada marina enlluernada
de blau.
Nedar als teus ulls.
Nedar als teus, fanalet...
EliminaGràcies pel poema!
No sé si m'ho fa la vista, però a mi m'enlluerna més el blanc.
ResponEliminaJo crec que t'ho deu fer la vista, segur que sí... ;P he,he, he...
EliminaBlau de blaus!
ResponEliminaBlau del cel,
Blau de la mar,
Blau dels teus ulls;
mirada blava.
El teu poema ja és amunt, Glòria, gràcies!
Elimina...i es va dir, el blau és la resposta.... era el príncep que venia emmascarat de llum.... i l'aigua es feu mirall... i la fesomia del mar se'l mirava...Anton.
ResponEliminaQue bonic, ho poso a dalt al post també!!!
Eliminaara mateix m'hi capbussaria al mateix temps que algú em recités tot el que has afegit a l'imatge
ResponEliminaAra que ve el bon temps... Aviat les cabussades seran realitat...
EliminaDes de aquest mar blau
ResponEliminaaixeco la mirada,
avui el cel plora
carregat de dol.