dimarts, 17 de març de 2015

Cafè Zurich

Reflex d'una aquarel·la.  Aquí l'original

Per recordar-vos que tenim un projecte de llibre, aquí a la barra lateral i  explicar-vos que si en comprem uns quants més es farà realitat i animar-vos a fer-ho... us explicaré la història de la Laia Magrinyà i L'Ignasi Cantallops.

La Laia, que com recordareu era molt curiosa i s'interessava de seguida per les històries, va quedar captivada per la història del joveníssim Ignasi amb els papers a les mans sense saber què fer-ne. I en el seu passeig per les Rambles,  pel pont que travessa el port fins al Maremàgnum, entre  alguna foto de la tarda bonica que feia, li anava preguntant més i més detalls.  l'Ignasi li deia que feia molts anys de tot allò, que no se'n recordava gaire...
- Però on eren exactament els papers?
- Sota un graó, ran de la paret.
- I com pot ser que no els llegissis?
- No sóc gaire de llegir, jo, em feia molta mandra.
- I com és que no ho vas dir a ningú?
- Tenia por d'haver fet una cosa mal feta.
- I com t'ho vas fer per tornar-los a deixar, anys després, en aquest nou Zurich, sota aquesta fusta que tapa el final de la barana...  un lloc ben complicat, no?
- Però que no t'ho creus, Laia, que fas tantes preguntes?
- Sí, Ignasi, sí que m'ho crec. Es que aquesta és l'única explicació que se m'acudeix per entendre què hi feien aquests papers tant antics en aquest Zurich nou.
- A mi també és l'única que se m'acudeix.
- Què vols dir? - va dir la Laia - amb uns ulls com unes taronges...
- Que no se m'ha acudit altra idea per fer-te creure que jo hi tenia alguna cosa a veure.
- M'has enganyat?
- Sí, fins ara, ara em descobreixo i em confesso.  He vingut unes quantes vegades a fer el cafè de l'esmorzar al Zurich, M'agradaves i no sabia pas  com parlar-te...  ni de què. Sóc blocaire i vaig llegir la teva carta a un blog que a vegades llegeixo.
- Si, la Carme la va publicar al seu blog.  Quina barra que tens!!!!  I jo que m'ho havia empassat del tot!
- Això la Carme...  i se'm va acudir aquesta idea, la vaig trobar divertida, una ajuda per començar a sortir amb tu i ben útil i sinó, mira! Passejant com si fóssim amics de tota la vida. És que la veritat deu ser ben semblant a la meva mentida, n'estic segur...
- Noiet, començar amb una mentida no és començar de bon peu... però com que no has allargat gaire el tema,.. t'ho perdonaré. A canvi m'has d'ajudar a investigar la veritat.
- A canvi del teu perdó i perquè vulguis tornar a sortir amb mi un altre dia, faria el que fes falta. T'ajudaré a investigar.
- Ets blocaire... dius... com es du el teu blog?
- Es diu "Bon dia i bona hora" i en ell comento cada dia alguna que em passa pel cap, a vegades d'actualitat, a vegades de coses que penso, a vegades de coses que he llegit, citacions que m'agraden, una mica de tot.
- Me'l llegiré... a veure què dius i així et coneixeré millor.
- Em sembla que he guanyat una amiga i una lectora... he fet molt bon negoci avui.

L'Ignasi va acompanyar a la Laia fins al seu metro, ell anava amb bici... es van acomiadar, es van mirar als ulls i es van reconèixer com a amics, acabats d'encetar, però amb ganes  de seguir.  Es van donar els telèfons i els mails. Es van prometre seguir en contacte,

La mateixa nit, abans d'anar a dormir la Laia va escriure.

"Després que marxessis he seguit pensant en tu. Em deia que hauria d'estar enfadada per l'engany i no n'estic gens. M'he trobat molt bé amb tu, M'han agradat totes les coses que hem parlat. M'encanta que en realitat siguis un bon lector, com jo. Un caminador, com jo, un somiatruitres, com jo. Però sobretot, m'ha agradat la teva manera de tractar-me, com si jo fos important, com si em mimessis a cada gest i a cada paraula.   Gràcies per aquesta tarda preciosa. Un petó."   Laia.


22 comentaris:

  1. Si és que tenir un blog sempre funciona! Mira que espavilat aquest Ignasi, i aquesta història podria continuar i continuar, ja que no sabem realment què va passar. Algun dia ho sabrem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir un blog dóna moltes oportunitats... de conèixer persones fantàstiques. No crec que m'animi a continuar i continuar...

      No sé pas si ho sabrem...

      Elimina
  2. M'estic començant a embolicar. No va ser l'ajudant del drapaire qui va trobar el manuscrit? Ai la! hauré de tornar a llegir-ho tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'emboliques gens, l'ajudant del drapaire, jovenet en aquella època, és aquest Ignasi Cantallops, jove i ben plantat... Que s'ha presentat al Zurich per explicar la seva història amb els papers, que pensàvem que era certa i no ho és.

      Elimina
  3. guaita'l ell, encara en traurà alguna cosa ;)

    ResponElimina
  4. Penso que, tal com reconeix ell mateix, sí que ha fet un bon negoci l'Ignasi.
    Un negoci que no es compte amb diners. L'amistat sincera de la Laia. Segur que ja que s'han donat els mails, els aprofitaran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una amistat sincera no té preu...
      A més a més és fàcil quedar al Zurich amb la Laia... hi és cada dia!!! :D

      Mira si els aprofitaran que ja he publicat el primer mail de la Laia!!!

      Elimina
  5. bona història i bon dibuix !!!! tenir un blog és un mitjà excel·lent per fer relacions .....per cert a hores d'ara només ens falten 43 llibres per arribar a dos-cents

    ResponElimina
  6. tenir un blog dona molt més del que realment sembla, jo ho puc ben assegurar. Som-hi i cap als dos cents

    ResponElimina
  7. Una història que és va perllongant, cada vegada més interessant. Continuarà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... No ho sé pas, Glòria. Ni jo mateixa havia previst aquesta continuació.

      Elimina
  8. Un llibre que continua a un blog... això és transmèdia total! Només en falten 37!

    ResponElimina
  9. Una història amb misteri, amb una nova oportunitat de conèixer-se i amb un final per desxifrar.
    Aquest Zurich té molta corda!! ;)

    Aferradetes que ja hi som!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja falta poc... Gràcies bonica. Aferradetes!

      Elimina
  10. Una manera ben interessant de fer coneixença...L'Ignasi sembla un bon Jan, i no és estrany que la Laia se senti bé al seu costat, perquè l'ha tractada bé...Em sembla que això no es quedarà amb una simple amistat, fa tota la pinta de començar una bonica història d'amor...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser una història d'amor, ja que sembla que comença bé...

      Bona nit M Roser!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari