.jpg) |
| D'una foto de sa lluna, re-interpretada de l'aquarel·la |
Van torrar-se els camps,
a la claror creixent del dia.
I cap erm ja no cridava solituds.
L'ànima sabia fer-se de colors potents.
Com la terra vermella en l'amor
Com la terra enrossida en l'amistat.
Com el verd resplendent en el silenci.
En fa por trencar l'encant de les paraules i el silenci de la re-interpretació de l'aquarel·la.
ResponEliminaNomés faré un comentari curt: harmonia!
Els teus comentaris sempre afegeixen harmonia, encara aue no utilitzis la paraula... Gràcies, Xavier!
EliminaTerra llaurada amb amor i regada amb generositat, oi?
ResponEliminaQue no falti l'amor ninla generositat...
EliminaAquest post irradia positivisme.
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, guapa, un plaer que ho vegis així!
EliminaQuant de sentiment en poques paraules! Un 10!
ResponEliminaOstres! Quina sort treure bona nota!! Gracies Helena, guapa!
Eliminapreciós ( el poema i la aquarel·la
ResponEliminaGràcies, bruixeta. Un petonàs.
EliminaCom m'agrada tant com la primera, te la manllevo,
ResponEliminai els bons sentiments me'ls emporto també.
Gràssis, preciosa! ... bessets
Abraçadetes, bonica, em fa feliç que t'agradi,..
Eliminaaixò té una forta estirada, eh;
ResponEliminaho celebro, de totes, totes
.
Gràcies, guapa!!!
Eliminadarrerament he passat per força camps llaurats. i és ben curiós com canvien de color en pocs moments. Tots son necessaris i aporten minerals i per tant tb emocions diferents.
ResponEliminaCada color produeix una emoció o potser cada emoció és d'un color diferent...
EliminaUn poema ple de colors i sentiments com els de la pintura. Transparències.
ResponEliminaTransparències... M'agrada!
Eliminala saviesa de l'ànima és incalculable
ResponElimina:D una conclusió fantàstica, Joan!
EliminaLlavors mil·lenàries
ResponEliminaverdegen pels camps
estrenant primavera.
Moltes gràcies pel teu poema, Montse!
EliminaDe la pasta de la terra som els homes, torrats de sol i vermells de sang.
ResponEliminaDe la terra venim, a la terra anirem... Que deia en Raimon...
EliminaGràcies, Olga!
Aquesta terra llaurada amb amor ara farà una bona florida i deixarà enrere el color torrat i el silenci, perquè s'alegrarà amb el cant dels ocells...
ResponEliminaPetonets.
Moltes gràcies, M Roser... Petonets.
EliminaHehehe aquesta artista es reinterpreta a sí mateixa :-DD
ResponEliminaAdmiro aquesta capacitat teva d'anar descobrint noves fórmules ;-)))
Fa dies que no estic gens inspirada per dibuixar... aquest és un recurs, tornar a dibuixar allà que ja has dibuixat, però d'una altra manera... ;DDD
Eliminahe pogut a gronxar-me en els teus versos
ResponEliminaÉs un plaer trobar-t'hi!!!
EliminaM'admira la teva facilitat per versificar, Carme. Fas meravelles amb els colors i les paraules!
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria, m'afalagues, una poetessa com tu!
EliminaEncara que volgués no podria escollir entre les belles paraules, l'exquisida aquarel·la i una terra meravellosa.
ResponEliminaGràcies Carme i una abraçada
Per un moment m'he imaginat que ens pintaves els secans de la Segarra o Les Garrigues... Abraçada!
ResponElimina