.jpg) |
| Sant Llorenç de Montgai |
No volia pas oblidar aquell vent a la cara. Era el senyal de la seva manera de viure. Sentir-lo, ben real, fos com fos, a vegades fred, a vegades suau, a vegades punyent, a vegades tan necessari per a ella. Sabia, però que no tot era el vent. Hi havia també el sol i l'ombra, la calma i els recers on protegir-se.
Avui, mentre passejava pels mateixos camins, anava completant les peces del seu puzzle. La intensitat que encaixava al costat de la placidesa, la quotidianitat que completava la seva forma en els moments únics, les paraules que s'envoltaven de peces de silenci endins, les coses petites que no podien separar-se mai de les coses importants...
L'aigua necessita moltes peces per abastar tots els seus reflexos.
La veritat és que no sé si el puzzle pot arribar a estar complet en algun moment. Si hi posem totes les peces, després què?
ResponEliminaSegur que no, XeXu, el puzzle mai no està complet. I fins i tot si el completéssim, segurament que hauríem de canviar peces ... que es fan velles amb el pas del anys o es perden sense saber com, o peces úniques i pràcticament introbables. però anem buscant que d'alguna manera les peces encaixin.
EliminaUn lloc preciós per passejar i respirar tranquil·litat. L'àliga cuabarrada sobrevola les muntanyes que l'entornen i el duc crida durant les fredes nits primaverals...
ResponEliminaOstres, Ignasi! completes la imatge d'una manera ben bonica... ara, gairebé trobo a faltar aquest ocells en el meu cel de joguina... gràcies!
EliminaAvui, mirant aquest paisatge, penso en les petites vides trencades, que resten escampades en silenci en aquest gran forat, on hi bufa el vent sense parar.
ResponEliminaQue trist, Montse!!! crec que tots hi pensem aquests dies... Ens queda molt a prop i impacta de valent.
EliminaSant Llorenç de Montgai encomana placidesa, malgrat el vent.
ResponEliminaUn bon lloc per saber on ha d'anar cada peça del puzzle.