El pensament no es pot forçar, però sí que pot esforçar-se.
Qui el força pot acabar obsessionat;
qui s'esforça pot acabar per entendre l'altre.
Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, Segarra 1918-Barcelona 1990)
.jpg)
Vam donar més d'una volta
per carrers estrets.
Com si tot d'una,
aquell nucli antic
es fes inexpugnable.
Era de nit.
L'alba
ens va obrir els ulls.
Per les escletxes, pels camins,
per les baranes i escales,
vam arribar al replà,
on prendre alè i retrobar-nos.
Branques i ocells sobrevolaven.
Sort de l'alba, que cada nou jorn ens espera, amatent, i engoleix els fantasmes de les nits més fosques...
ResponEliminaM'agrada molt la manera com has sabut expressar el contingut del poema, o almenys la interpretació que jo n'he fet, extrapolant.lo possiblement a la meva pròpia realitat. I les dues aquarel·les, precioses. Em quedo amb la segona!
Una forta abraçada!
La interpretació que tu n'has fet té molts números de ser fantàstica i generosa, com sempre. Sempre tenim un punt on trobar-nos... Replà, replanet o graó, sempre ens trobem en els nostres escrits.
EliminaUna abraçada ben grossa, Montse!
Les branques i els ocells semblen germans.
ResponEliminaConviuen i s'agermanen, tan diferents com són...
EliminaDia i nit la mateixa cosa, la llum a qui ha traït ? Anton.
ResponEliminaLa llum sempre mostra realitats, no traeix gaire, la fosca traeix algun cop...
Eliminaaplaudeixo poc a poc que no es trenqui l'encanteri dels mots
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
EliminaMolt bona aquesta frase de Pedrolo. Certament l'esforç d'entendre el pensament dels altres dóna més satisfaccions que obstinar-se i obsessionar-se en el contrari.
ResponEliminaM'agraden els dibuixos o, millor dit, el dibuix. Perquè és el mateix, abans i després de "planxar-lo", no? ;-)
És com el camí del mig, ni quedar-te amb la teva, ni forçar el pensament a coses que podrien ser poc coherents amb un mateix. Esforçar-se una mica per entendre l'altre.
EliminaEfectivament és el mateix... Abans i després de planxar-lo... ;) has endevinat l'enigma de seguida... Gràcies Mc!
ResponEliminaTrobar l'espai comú on poder mantenir el diàleg indispensable del pensament que s'esforça en anar més enllà del límit.
Abraçades, des de El Far.
Uau!!! Quina alegria llegir aquest comentari... Gràcies! No es pot explicar millor.
EliminaAbraçades cap al teu Far, Jordi...
M'acabo de llegir un llibre de memòries de Pedrolo, una mena de dietari boníssim. Va ser un gran intel·lectual i un gran català, tot i que força incomprès.
ResponEliminaUns dietaris, sí, ja els he llegit! Com m'alegra que les persones més jo es també arribeu a Pedrolo... Totalment incomprès pertots els costats. Jo en sóc una incondicional...
EliminaMés joves, volia dir...
EliminaL'important és retrobar-se encara que a vegades tinguem la sensació d'estar en un laberint, que a més a més creiem sense sortida.
ResponEliminaUn bon aforisme el de Pedrolo. Per reflexionar-hi una estona.
A vegades només ho sembla que sigui sense sortida... cada ratlla de Pedrolo val una reflexió...
Elimina(Ho acabo de dir, sóc una incondicional de Pedrolo)
En Pedrolo ens ha llegat una gran obra. De ben segur que li agradaria com has descrit, poèticament aquest dibuix. El pas de la foscor a l'alba.
ResponEliminaHi ha una altra frase: "És molt senzill: fes-ho".
El pas de la foscor a l alba sempre és un pas bell.
EliminaO aquella altra frase "no ho intentis, fes-ho"... :)
La citava de memòria, em sembla que n'he barrejat dues. Deu ser tal com tu dius.
EliminaRecordo, quan he llegit la teva frase és la que m'ha vingut al cap, i ja que parlem de Pedrolo, una novel·la que es diu "Acte de violència", on tot es basa en un acte de protesta que diu "és molt senzill, quedeu-vos tots a casa". Però no té molt a veure amb el que parlàvem... I per això n'he posat una altra més adequada. Crec que totes són possibles i totes poden ser vàlides.
EliminaHe viscut a la Segarra, però no he estat mai a l'Aranyó...Veig que és un poble petit i bonic! I ben segur que el sobrevolen els ocells.
ResponEliminaM'agrada la frase d'en Pedrolo!
Aquest dibuix no és de l'Aranyò...
EliminaEntenc que tal com està posat tot, porti a confusió.
Les associacions d'idees que porten a relacionar un dibuix i un poema, a vegades tenen molts encreuaments i en afegir-hi la frase de Pedrolo, més encreuaments.
És Vilopriu, en realitat. Pedrolo ha estat afegit... Més tard.
Gràcies!
M'agrada la cita de Pedrolo, ben trobada. Per cert, que vaig arreplegar un altre llibre seu a veure si em puc congraciar amb la seva obra, sé que n'ets fan, a veure si aconsegueixo enganxar-m'hi.
ResponEliminaEn sóc fan, cosa que no vol,dir que m'hagin agradat tots els llibres d'ell. Com que ha assajat moltes maneres d'escriure, és inevitable que amb unes connectis i amb altres no. Ja m'ho explicaràs. Quin és aquest que has arreplegat, si no és demanar massa?
Elimina'Joc brut', el vaig veure a la Re-Read i em rondava pel cap que és considerada una de les millors novel·les negres catalanes. Segur que l'has llegit, ja veurem què tal. No sé si recordes que el Mecanoscrit no em va acabar de fer el pes, un cop llegit de gran... Però Pedrolo mereix una nova oportunitat, oi?
EliminaCrec que els genolls també voldrien prendre alé.
ResponEliminaEls genolls, els pulmons, sobretot el cor i també els peus... Fins i tot diria la mirada... ;)
EliminaVinc a afegir-e a la meravella de comentari que ha deixat Jordi.
ResponEliminaDoncs, tornarè a fer un altre uuuuaaaauuuuu!! Perquè em fa molt feliç que ho expresseu així. Gràcies a tu també, Noves Flors...
EliminaEstàs imparable!
ResponElimina:) un petonàs...
Eliminaquanta raó tenia el 'teu' Pedrolo...; i també tu i les paraules precises i precioses del poema d'avui, i encara, el poeta sufí amb la forta estirada... som-hi!!!
ResponEliminafeliç dia, ;))
.
Feliç dia, o nit, o dia i nit...Mati!!
Eliminagràcies per dir-li "meu" Pedrolo... I pervtot. Fan sentir bé les complicitats...
Ja saps que no en sé del vostre art... però m'agraden les paraules i els colors... i a més has acabat amb els ocells sobrevolant pels carrers... ;-)
ResponEliminaTrobar un punt en comú, també em sembla digne d'agraïment, Ignasi... ;) gràcies!
EliminaLa llum sempre ens ofereix un espai on retrobar-nos, on re-ubicar-nos si és precís. Les ombres confonen: els ocells no volen en la nit i les branques poden crear figures que ens espantin.
ResponEliminaPreciosos els dibuixos. Jo també prefereixo el segon, m'agrada aquest nou estil que vas introduint.
Bon escriptor Pedrolo, i poeta també.
Sí, poeta també, la seva faceta més desconeguda...
EliminaJa veig que això de planxar dibuixos, es pot convertir en tot un recurs...
Una abraçada, guapa!!!
M'ha encantat la cita de Pedrolo. Reconec que no he llegit gaire cosa seva, però és un escriptor que sempre m'ha causat una molt bona impressió. I una persona molt compromesa amb el seu país.
ResponEliminaPel que fa als teus versos, em sento incapaç de millorar el que ja s'ha dit. Senzillament, m'agrada molt com escrius. De les aquarel·les avui em quedo amb la d'abans del planxat.
PD: I encara sé una altra versió de la mateixa idea: "Pren-t'ho amb calma, però pren-t'ho"
Una abraçada, Carmeta!
D'en Pedrolo són els primers articles independentistes que vaig llegir els primers anys de l'Avui, a finsls dels 70. Jo, en aquella època el llegia compulsivament. Tot el que es publicava... Crec que m'ha aportat moltíssimes coses a tots nivells. Sobretot per la manera de pensar sense condicionaments ni gaire respecte per les convencions. Em va ensenyar, de novel·la en novel·la a pensar de nou. Un mestre, per a mi.
EliminaM'afalaga que t'agradin els meus versos. Gràcies.
I per fi trobo algú que li agrada més el dibuix sense planxar... ;) a mi també.
M'agrada la teva frase... Sempre que he fet les coses així m'han funcionat. Quan l'he cagat ha estat per les presses, precipitacions o impaciències...
Una abraçada, August!
sort sempre de la llum, fins i tot de vegades ens il·lumina l'interior
ResponEliminaSort... Tens raó.
EliminaA vegades és la llum interior la que ilumina en camí