.jpg) |
| D'una foto de Fanal Blau |
que sota els arbres
ens aplegàvem.
Hi havia tota la gent que estimo.
No els podia veure un per un.
Tenia la certesa que hi èrem
El jardí era immens.
Ens somrèiem com si això fos tot:
Una trobada sota els arbres,
amb la generosa llum d'estiu
filtrada per les branques.
Una flor, de bellesa captiva
s'obria lentament,
i m'omplia la mirada
d'infinits tons de lila.
Verd i lila sempre han quedat molt bé, igual que vosaltres aplegats sota els arbres.
ResponEliminaEstà prou bé aplegar-se...
EliminaS'omple de
ResponEliminasomnis,
s'omple de
somriures.
Som, sempre
som.
:) mentre s'ompli de coses bones, com les que dius...
EliminaSom i serem...
Aquests somnis són dels que no haurien de quedar en somnis, oi?
ResponEliminaFarem el que podrem... estaria bé realitzar-los.
Eliminala Fanal és amistat, de la bona, per tant a gaudir-ne!
ResponEliminatambé de les fotografies
i d'una conversa estimulant
.
De tot, de la seva mirada curosa (de tenir cura) i acurada (de posar-hi els sentits) sobre totes les coses i les persones... de tot... ;)
EliminaUn somni bonic, ja que t'hi poses, no escatimes en generar moments per col·leccionar, encara que siguin en somnis.
ResponEliminaEs somnis, són tant importants...
EliminaSembla que torni a veure la fotografia a Fanal blau, un color excel·lent.
ResponEliminaSomnis de tendresa en una tarda plàcida. Oh!, quin benestar!
A vegades cal recolzar-se damunt d'un somni i així n'abastem el benestar... gràcies!
EliminaMolt bonic... però ara em poso irreverent: no era en Pere Tàpies que cantava alguna cosa com "eren 10.000 menjant pernil, eren 10.000 a sota una figuera"...?
ResponEliminairreverent o no... l'has clavat. he, he, he... ja era una mica així... ja.
EliminaÉrem deu mil o gairebé... ;D
Que bonic una trobada en un jardí florit , sota l'ombra dels arbres amb la gent que un estima... Em sembla que a la flor lila li raca una mica no poder-ne formar part i només mirar-s'ho per la finestra, potser que algú l'obri i sentirà la xerinola...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La flor lila, potser és d'interior i d'ha de protegir... Li obrirem la finestra, doncs...
EliminaBona nit, M Roser!
Sota l'aixopluc de les persones que estimes, tot és més bonic.
ResponEliminaTu saps posar-hi els colors: al sol, i en les ombres, estimada Carme.
I si, continuarem somniant sempre.
Les persones que estimes aixopluguen tamt si són a prop com si sòn lluny, però el som i dectenir-les a prop persisteix sempre... Gràcies, bonica. Abraçades somiadores...
Eliminava molt bé saber que sempre hi són, encara que la nostra vista no ens els ensenyi.
ResponEliminaBen bé aoxí, Joan... Saber que hi són ja és molt...
Elimina"Ens somrèiem com si això fos tot"… Sovint allò més senzill -aparentment- acaba per donar-nos la sensació de plenitud que cercàvem en d'altres llocs més enfarfegats...
ResponEliminaGràcies, August, ho interpretes per la banda generosa...
EliminaCrec que el "com si això fos tot" ja em delata el convenciment interior, que això no és Ben bé tot. Però si per uns instants ens ho creiem i som feliços, ja ningú ens ho pot prendre. I potser aprenem, de mica en mica, aquesta plenitud senzilla que a vegades ens fa falta.
Ara llegia l'article sobre l'almesquí i la nadala petita i les tulipes... M'ha encantat, gràcies!
Aquest somni l'hi tingut semblant jo també. És de les coses que més anhelo reunir-me amb les persones que estimo, Sota els arbres, sota el sol...o a qualsevol lloc.
ResponEliminaPreciosa la flor que has dibuixat.
Compartim somnis, doncs... El que tenen de bonic, aquesta mena de somnis, al menys en el meu cas, és que són poc concrets. No podria dir-te quines persones ben bé hi havia, però la sensació és potent, i la sensació és que hi érem tots.
EliminaGràcies, Glòria, per compartir...
Ja estàs somiant amb la trobada de blogaires? :-)))
ResponEliminaQuin dibuix-pintura tan preciós!
Un dia vull fer una foto ben maca perquè me la dibuixis :-))
Podria ser que fos això... La trobada blocaire, sí, però crec que hi havia encara molta més gent... :D
EliminaGràcies, guapa! Ja pots agafar la màquinai sortir a fer fotos... Ja saps que jo m'apunto a totes
Quin somni més maco. Tenir la certesa que hi és tothom sense poder-ho comprovar és un bon estat de l'ànima
ResponEliminaTens raó era una certesa agradable, una seguretat que donava pau. Hi som tots... Encara que escampats pel jardí no els pugui veure...
EliminaAquesta flor a la finestra perfuma la quotidianitat del dia.
ResponEliminaPerfuma d'olor i de color...
Eliminadavall de l'arbre he trobat fulles que em coneixen, fins algunes volen venir a residir dins el llibre dels meus records. Anton.
ResponEliminaEsta molt bé compartir, somnis i records. És bonic. Gràcies per ser -hi!
Elimina