dijous, 12 de març de 2015

Flor i finestra


D'una foto de Fanal Blau

Somiava,
que sota els arbres
ens aplegàvem.

Hi havia tota la gent que estimo.
No els podia veure un per un.
Tenia la certesa que hi èrem
El jardí era immens.
Ens somrèiem com si això fos tot:
Una trobada sota els arbres,
amb la generosa llum d'estiu
filtrada per les branques.

Una flor, de bellesa captiva
s'obria lentament,
i m'omplia la mirada
d'infinits tons de lila.

32 comentaris:

  1. Verd i lila sempre han quedat molt bé, igual que vosaltres aplegats sota els arbres.

    ResponElimina
  2. S'omple de
    somnis,
    s'omple de
    somriures.
    Som, sempre
    som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) mentre s'ompli de coses bones, com les que dius...

      Som i serem...

      Elimina
  3. Aquests somnis són dels que no haurien de quedar en somnis, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Farem el que podrem... estaria bé realitzar-los.

      Elimina
  4. la Fanal és amistat, de la bona, per tant a gaudir-ne!
    també de les fotografies
    i d'una conversa estimulant
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tot, de la seva mirada curosa (de tenir cura) i acurada (de posar-hi els sentits) sobre totes les coses i les persones... de tot... ;)

      Elimina
  5. Un somni bonic, ja que t'hi poses, no escatimes en generar moments per col·leccionar, encara que siguin en somnis.

    ResponElimina
  6. Sembla que torni a veure la fotografia a Fanal blau, un color excel·lent.
    Somnis de tendresa en una tarda plàcida. Oh!, quin benestar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades cal recolzar-se damunt d'un somni i així n'abastem el benestar... gràcies!

      Elimina
  7. Molt bonic... però ara em poso irreverent: no era en Pere Tàpies que cantava alguna cosa com "eren 10.000 menjant pernil, eren 10.000 a sota una figuera"...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. irreverent o no... l'has clavat. he, he, he... ja era una mica així... ja.

      Érem deu mil o gairebé... ;D

      Elimina
  8. Que bonic una trobada en un jardí florit , sota l'ombra dels arbres amb la gent que un estima... Em sembla que a la flor lila li raca una mica no poder-ne formar part i només mirar-s'ho per la finestra, potser que algú l'obri i sentirà la xerinola...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La flor lila, potser és d'interior i d'ha de protegir... Li obrirem la finestra, doncs...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  9. Sota l'aixopluc de les persones que estimes, tot és més bonic.
    Tu saps posar-hi els colors: al sol, i en les ombres, estimada Carme.

    I si, continuarem somniant sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les persones que estimes aixopluguen tamt si són a prop com si sòn lluny, però el som i dectenir-les a prop persisteix sempre... Gràcies, bonica. Abraçades somiadores...

      Elimina
  10. va molt bé saber que sempre hi són, encara que la nostra vista no ens els ensenyi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé aoxí, Joan... Saber que hi són ja és molt...

      Elimina
  11. "Ens somrèiem com si això fos tot"… Sovint allò més senzill -aparentment- acaba per donar-nos la sensació de plenitud que cercàvem en d'altres llocs més enfarfegats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, August, ho interpretes per la banda generosa...

      Crec que el "com si això fos tot" ja em delata el convenciment interior, que això no és Ben bé tot. Però si per uns instants ens ho creiem i som feliços, ja ningú ens ho pot prendre. I potser aprenem, de mica en mica, aquesta plenitud senzilla que a vegades ens fa falta.

      Ara llegia l'article sobre l'almesquí i la nadala petita i les tulipes... M'ha encantat, gràcies!

      Elimina
  12. Aquest somni l'hi tingut semblant jo també. És de les coses que més anhelo reunir-me amb les persones que estimo, Sota els arbres, sota el sol...o a qualsevol lloc.
    Preciosa la flor que has dibuixat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim somnis, doncs... El que tenen de bonic, aquesta mena de somnis, al menys en el meu cas, és que són poc concrets. No podria dir-te quines persones ben bé hi havia, però la sensació és potent, i la sensació és que hi érem tots.

      Gràcies, Glòria, per compartir...

      Elimina
  13. Ja estàs somiant amb la trobada de blogaires? :-)))

    Quin dibuix-pintura tan preciós!
    Un dia vull fer una foto ben maca perquè me la dibuixis :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser que fos això... La trobada blocaire, sí, però crec que hi havia encara molta més gent... :D

      Gràcies, guapa! Ja pots agafar la màquinai sortir a fer fotos... Ja saps que jo m'apunto a totes

      Elimina
  14. Quin somni més maco. Tenir la certesa que hi és tothom sense poder-ho comprovar és un bon estat de l'ànima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó era una certesa agradable, una seguretat que donava pau. Hi som tots... Encara que escampats pel jardí no els pugui veure...

      Elimina
  15. Aquesta flor a la finestra perfuma la quotidianitat del dia.

    ResponElimina
  16. davall de l'arbre he trobat fulles que em coneixen, fins algunes volen venir a residir dins el llibre dels meus records. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esta molt bé compartir, somnis i records. És bonic. Gràcies per ser -hi!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari