Col·lecció de moments: La mòmia i els flautats

dissabte, 14 de març del 2015

La mòmia i els flautats

T'imagino, sí,
trescant, per camins, penyals i corriols...
Deixant enrere els moments incerts.

La Mòmia ens fa una aclucadeta d'ull
i els flautats entonen
Catalunya nova o Festejada Sintonia.
I saltem i brinquem.

T'imagino,
rient entre turons, ermites, boscos i matolls.
Respirant amb el cor lleuger...
Ple d'aire net.

40 comentaris:

xavier pujol14 de març del 2015, a les 9:42
Carme, amb tots els respectes pel John Lennon, de qui també en sóc un admirador, avui m'estimo més el teu "imagino".
Respiro l'aire net que infon aquest poema i aquesta aquarel·la.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang14 de març del 2015, a les 14:43
quasi em poso jo també a fer bots i a trescar per les muntanyes
ResponElimina
Respostes
Elfreelang14 de març del 2015, a les 14:45
per cert Carme ja saps que tens una web rara de bet apostes no sé què al teu blog....t'ho dic per què quan cliques per a publicar el comentari apareix la redirecció a la pàgina aquesta
ResponElimina
Respostes
... i escaig14 de març del 2015, a les 16:50
imagina i encertaràs, és això, oi?
amb el cor lleuger i l'aire net; ho celebro, amb tu i amb els que pensen com tu!
molt maco, aquest escrit, fa emocionar;
ResponElimina
Respostes
Galionar14 de març del 2015, a les 16:58
M'has fet agafar més ganes que mai d'escapar-me cap a les muntayes de Montserrat i materialitzar el poema, Carme! Però crec que encara m'hauré d'esperar un parell de mesos per fer-ho... Llegint-te, contemplant el dibuix, ja puc sentir el perfum de la llibertat.
Una forta abraçada!
ResponElimina
Respostes
Consol14 de març del 2015, a les 17:39
Jo també m'ho imagino, fins i tot, ho recordo.
Una imatge inconfusible i un poema brillant.
ResponElimina
Respostes
M. Roser14 de març del 2015, a les 20:48
És tan relaxant triscar pels caminets de la nostra muntanya més emblemàtica...Recordo les mates de farigola en una de les passejades, que feien olor de sopetes d'hivern! Però els noms dels cims no me'ls sé pas, que n'hi ha molts...
Bon diumenge.
ResponElimina
Respostes
Audrey14 de març del 2015, a les 22:46
Ja m'imagino per les muntanyes!, respirant aires purs...Montserrat, fa temps que no recórro els seus caminets.
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri15 de març del 2015, a les 0:56
Montserrat, la muntanya i el monestir, desprenen una energia molt especial. Abans, quan vivia a Manresa, m'hi arribava molt més sovint. Ara sóc just a l'altre costat però no hi vaig gaire. M'hi has fet pensar, que és un tresor que -per proper i vist- no valorem prou… Amb l'escola hi anem a caminar cada dos anys, per la zona de les Agulles.
Sort que, amb el teu poema i l'aquarel·la, avui hi fet una passejadeta… Gràcies, Carme!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog15 de març del 2015, a les 1:56
Montserrat és molt especial, la meva família hi tenia molta devoció. El meu pare deia que la Moreneta li havia salvat la vida en temps de guerra. Per això per mi és una muntanya molt especial, màgica.
M'agraden els colors amb que has treballat l'aquarel·la, Carme.
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs15 de març del 2015, a les 10:13
Quin descans seria transitar "deixant enrere els moments incerts", com bé dius. Hi ha moments que t'ofegues dins teu mateix i amb un dibuix com aquest tornes a respirar.
ResponElimina
Respostes
rebaixes15 de març del 2015, a les 10:34
Tota la vida és un trescar per turons, espones plans... les dificultats paleses les hem de superar i mai la placidesa és fa infinita... No circulem per la barrancada, potser millor per la cresta dels turons, així tenim més ample nostre mirar i no encofurnat i sense respir... La talaia serà nostre benefici...? Anton.
ResponElimina
Respostes
novesflors15 de març del 2015, a les 18:19
La teua pintura m'ha semblat Montserrat bonic.
A mi també em passa, des de fa molt de temps, que quan entre al teu blog se'm colen webs estranyes, fins i tot he hagut de canviar de navegador perquè amb l'altre se'm colava una web que em blocava l'ordinador i em tocava apagar-lo de mala manera. Amb el navegador d'ara se'm colen però em deixa tancar-les i continuar amb el teu blog. Què hi farem... supose que són coses que no sabem com evitar, almenys jo.
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch15 de març del 2015, a les 18:35
Ai, que em sembla que les apostes et volen fer la guitza!
Hi veig la sardana entremig del teu poema. Hi és?
I per últim, recordo la calma de l'única nit que he estat a Montserrat. Va ser amb les guitarres, la motxilla i el sac de dormir. Mai no he tornat a veure Montserrat de la mateixa manera. Sí que he vist ara aquest moviment tan alliberador que suggereixes.
ResponElimina
Respostes
ignasi15 de març del 2015, a les 20:35
Suposo que és Montserrat, però m'ha recordat una carena que hi ha entre el Pallars Jussà i el Sobirà, a l'alçada de Gerri de la Sal, on mirat des de la mateixa carretera venint del nord, veus com si es tractés d'una mòmia que està estirada, amb el seu cap amb nas i llavis, amb els braços al pit i els peus a l'extrem... alguns no li diuen mòmia sinó la geganta adormida, però fa el mateix pes... molt boniques les formes de les roques i les muntanyes, donen molt a pensar...
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals15 de març del 2015, a les 21:33
Quan passo per sota de Montserrat amb els FFCC, sempre me la miro, aquesta muntanya. És impressionant, com totes.
ResponElimina
Respostes
Assumpta16 de març del 2015, a les 1:19
Tot i haver reconegut Montserrat en mitja centèsima de segon... això de la Mòmia i els Flautats no ho havia sentit en la meva ja llargament considerable vida... Ho he hagut de Googlejar. I és que ja ho diu el refrany, que mai ens en anirem fer nones sense haver après alguna cosa ;-))
ResponElimina
Respostes
hypatia16 de març del 2015, a les 12:45
Montserrat és màgic,
de fora, de lluny, sembla només pedra inabastable, de dins és ple de corriols i verd, tendre
descobrir Montserrat en caminar-lo, una delícia
ResponElimina
Respostes
xavier pujol6 de març del 2017, a les 10:37
Aviat farà 2 anys d'aquest poema.
Quant d'aire net ha transcorregut entremig! Gràcies
ResponElimina
Respostes