dissabte, 14 de març de 2015

La mòmia i els flautats



T'imagino, sí,
trescant, per camins, penyals i corriols...
Deixant enrere els  moments incerts.

La Mòmia ens fa una aclucadeta d'ull
i els flautats entonen
Catalunya nova o Festejada Sintonia.
I saltem i brinquem.

T'imagino,
rient entre turons, ermites, boscos i matolls.
Respirant amb el cor lleuger...
Ple d'aire net.

40 comentaris:

  1. Carme, amb tots els respectes pel John Lennon, de qui també en sóc un admirador, avui m'estimo més el teu "imagino".
    Respiro l'aire net que infon aquest poema i aquesta aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs... Carme 1 - John Lennon 0

      he, he, he...

      Respirem aire net !!!

      Elimina
  2. quasi em poso jo també a fer bots i a trescar per les muntanyes

    ResponElimina
  3. per cert Carme ja saps que tens una web rara de bet apostes no sé què al teu blog....t'ho dic per què quan cliques per a publicar el comentari apareix la redirecció a la pàgina aquesta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també m'he trobat amb aquesta web rara.

      Elimina
    2. No tinc ni idea de què puc fer per controlar això...

      A mi, al meu blog no em passa, però em passa en altres blogs, sempre els mateixos, això sí.

      Elimina
  4. imagina i encertaràs, és això, oi?
    amb el cor lleuger i l'aire net; ho celebro, amb tu i amb els que pensen com tu!
    molt maco, aquest escrit, fa emocionar;

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte: imagina i construeix la realitat imaginada.

      Gràcies, Mati!

      Elimina
  5. M'has fet agafar més ganes que mai d'escapar-me cap a les muntayes de Montserrat i materialitzar el poema, Carme! Però crec que encara m'hauré d'esperar un parell de mesos per fer-ho... Llegint-te, contemplant el dibuix, ja puc sentir el perfum de la llibertat.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un parell de mesos passen volant... Imagina-t'ho, tu també!!!

      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Jo també m'ho imagino, fins i tot, ho recordo.
    Una imatge inconfusible i un poema brillant.

    ResponElimina
  7. És tan relaxant triscar pels caminets de la nostra muntanya més emblemàtica...Recordo les mates de farigola en una de les passejades, que feien olor de sopetes d'hivern! Però els noms dels cims no me'ls sé pas, que n'hi ha molts...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bon pel cos i per l'esperit...

      Bon diumenge!!!

      Elimina
  8. Ja m'imagino per les muntanyes!, respirant aires purs...Montserrat, fa temps que no recórro els seus caminets.

    ResponElimina
  9. Montserrat, la muntanya i el monestir, desprenen una energia molt especial. Abans, quan vivia a Manresa, m'hi arribava molt més sovint. Ara sóc just a l'altre costat però no hi vaig gaire. M'hi has fet pensar, que és un tresor que -per proper i vist- no valorem prou… Amb l'escola hi anem a caminar cada dos anys, per la zona de les Agulles.
    Sort que, amb el teu poema i l'aquarel·la, avui hi fet una passejadeta… Gràcies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una energia que es capta molt bé, sobretot a la nit, quan queda en calma. Jo també hi he d'anar més sovint... Una abraçada, August!

      Elimina
  10. Montserrat és molt especial, la meva família hi tenia molta devoció. El meu pare deia que la Moreneta li havia salvat la vida en temps de guerra. Per això per mi és una muntanya molt especial, màgica.
    M'agraden els colors amb que has treballat l'aquarel·la, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre té alguna cosa d'especial, Montserrat. Bé més que alguna cosa. Tot ho té especial. M'agrada compartir el record que tens pel teu pare. És bonic.

      Gràcies, Glòria!

      Elimina
  11. Quin descans seria transitar "deixant enrere els moments incerts", com bé dius. Hi ha moments que t'ofegues dins teu mateix i amb un dibuix com aquest tornes a respirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'imaginaré a tu també, Olga... Som-hi?

      Conec aquests moment que t'ofegues dins teu mateix i ens cal saber mirar una mica més enllà... Va, t'imagino!

      Una abraçada ben real, bonica!!

      Elimina
  12. Tota la vida és un trescar per turons, espones plans... les dificultats paleses les hem de superar i mai la placidesa és fa infinita... No circulem per la barrancada, potser millor per la cresta dels turons, així tenim més ample nostre mirar i no encofurnat i sense respir... La talaia serà nostre benefici...? Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic i que ben trobat, això que dius!!! Per la cresta, que veiem més lluny i tenim la mirada oberta... Ens en beneficiarem segur...

      Elimina
  13. La teua pintura m'ha semblat Montserrat bonic.
    A mi també em passa, des de fa molt de temps, que quan entre al teu blog se'm colen webs estranyes, fins i tot he hagut de canviar de navegador perquè amb l'altre se'm colava una web que em blocava l'ordinador i em tocava apagar-lo de mala manera. Amb el navegador d'ara se'm colen però em deixa tancar-les i continuar amb el teu blog. Què hi farem... supose que són coses que no sabem com evitar, almenys jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Montserrat, i tant!

      Ostres, em sap molt de greu que us passi això al meu blog. I certament que no sé pas com evitar-ho.

      Elimina
    2. Ah, mi també em passa... m'entra una web de "compra en casa" que no me'n recordo com es diu, però la tanco i ja està. No em dóna cap problema.
      Entro amb el Chrome.

      Elimina
  14. Ai, que em sembla que les apostes et volen fer la guitza!
    Hi veig la sardana entremig del teu poema. Hi és?
    I per últim, recordo la calma de l'única nit que he estat a Montserrat. Va ser amb les guitarres, la motxilla i el sac de dormir. Mai no he tornat a veure Montserrat de la mateixa manera. Sí que he vist ara aquest moviment tan alliberador que suggereixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Dharma... La Dharma... Té a veure una mica amb la sardana... També

      Ostres! Jo també he estat una única nit a Montserrat i la recordo especial i màgica... Val la pena. Ho he de tornar a fer...

      Elimina
  15. Suposo que és Montserrat, però m'ha recordat una carena que hi ha entre el Pallars Jussà i el Sobirà, a l'alçada de Gerri de la Sal, on mirat des de la mateixa carretera venint del nord, veus com si es tractés d'una mòmia que està estirada, amb el seu cap amb nas i llavis, amb els braços al pit i els peus a l'extrem... alguns no li diuen mòmia sinó la geganta adormida, però fa el mateix pes... molt boniques les formes de les roques i les muntanyes, donen molt a pensar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, Montserrat!

      No recordo la geganta adormida... I això que segur que l'he vist... A veure si torno per allà dalt

      Elimina
  16. Quan passo per sota de Montserrat amb els FFCC, sempre me la miro, aquesta muntanya. És impressionant, com totes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat és molt especial i molt bonica, jontambe me la miro molt quan hi passo a prop...

      Elimina
  17. Tot i haver reconegut Montserrat en mitja centèsima de segon... això de la Mòmia i els Flautats no ho havia sentit en la meva ja llargament considerable vida... Ho he hagut de Googlejar. I és que ja ho diu el refrany, que mai ens en anirem fer nones sense haver après alguna cosa ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, aquesta d'avui és una cosa simpàtica per aprendre... Oi?

      Elimina
  18. Montserrat és màgic,
    de fora, de lluny, sembla només pedra inabastable, de dins és ple de corriols i verd, tendre
    descobrir Montserrat en caminar-lo, una delícia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no és que l'hagi caminat gaire, però cada cop que ho he fet, he tingut aquesta sensació que dius, sembla que no hi hagi lloc per passar, però hi és i es passa!!! M'agrada aquesta màgia!

      Elimina
  19. Aviat farà 2 anys d'aquest poema.
    Quant d'aire net ha transcorregut entremig! Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he emocionat, Xavier. Que hagis vingut fins aquí, de nou. Recordar aquell moment difícil i comparar-lo amb ara. Quina alegria! La salut retrobada és un tresor! Gràcies a tu per saber compartir totes les coses.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari