damunt dels cingles.
Mentre l'aigua sembla verda
i s'escola al fons dels barrancs.
Arrecerat a la pedra més alta
s'amaga el poble amb els seus habitants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
És preciós! El poble es mostra i s'amaga com ho fa un poema.
ResponEliminaPotser els pobles autèntics com aquest són com una altra mena de poema...
EliminaPoble il·luminat però amb muntanya protectora. De nit, escolta l'aigua com s'escola.
ResponEliminaUnes gorgues impressionants...
EliminaEl poble s'amaga, però tu l'has trobat.
ResponEliminaSembla que s'amagui, però ens va cridar de lluny estant...
EliminaPreciós poema, Carme, a l'altura -sens dubte- de la bellesa del racó que descrius...
ResponEliminaMoltes gràcies, August!
EliminaUn poble arrecerat de les inclemències i a punt de rebre el sol de primavera
ResponEliminaI tant que sí, el deuen esperar amb candeletes el solet, allà dalt!
EliminaEl poble integrat en la natura que l'envolta, cosa que ja hem perdut a ciutat.
ResponEliminaUna harmonia que cada cop costa més d'aconseguir.
Elimina