diumenge, 29 de març de 2015

Rougon

Sobre les gorgues, 
damunt dels cingles. 
Mentre l'aigua sembla verda 
 i s'escola al fons dels barrancs. 
Arrecerat a la pedra més alta 
s'amaga el poble amb els seus habitants.

12 comentaris:

  1. És preciós! El poble es mostra i s'amaga com ho fa un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser els pobles autèntics com aquest són com una altra mena de poema...

      Elimina
  2. Poble il·luminat però amb muntanya protectora. De nit, escolta l'aigua com s'escola.

    ResponElimina
  3. El poble s'amaga, però tu l'has trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que s'amagui, però ens va cridar de lluny estant...

      Elimina
  4. Preciós poema, Carme, a l'altura -sens dubte- de la bellesa del racó que descrius...

    ResponElimina
  5. Un poble arrecerat de les inclemències i a punt de rebre el sol de primavera

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, el deuen esperar amb candeletes el solet, allà dalt!

      Elimina
  6. El poble integrat en la natura que l'envolta, cosa que ja hem perdut a ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una harmonia que cada cop costa més d'aconseguir.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari