dissabte, 21 de març de 2015

Lluert - post participatiu

Un altre lluert (o millor dit, el mateix)
Quan els va veure, ella, amb la càmera a punt a tot just dues passes d'ell, i ell quiet immòbil, ple de sang freda, atrevit i presumit, posant com un artista de cinema, va estar a punt d'esguerrar l'escena. Tenia des de sempre un punt trapella que sovint li portava problemes i que altres persones, amb menys generositat l'anomenaven poca-solta. Es va aturar a temps i no fer el soroll de la moto que li sortia tan bé.  Va recular una mica per deixar-los fer. Va treure el seu iPad de la motxilla i va fer quatre traços de colors. Va tenir temps de fer una foto de l'escena completa, mentre ella se'l mirava i remirava pels quatre costats. Quan l'animaló va estar cansat de posar, va marxar lleuger per entre les herbes altes de l'aiguamoll.

Si voleu participar, imagineu una continuació d'aquesta escena... En la forma que vulgueu, diàleg o no, que hi posi un punt final o no...

Segueixo jo:

Aleshores em va veure, a mi. Es va quedar parada...

- Ah! Gràcies, per deixar-me acabar... Tu també li has pogut fer una foto? 
- No, jo la foto te l'he fet a tu, ets més maca! A ell l'he dibuixat!
- Dibuixat? Sí que ets ràpid!
- Ho he fet per si et quedava  borrosa la foto... Perquè tinguessis un recanvi.
- A veure?
- Dona, el dibuix del "bitxo" no m'ha sortit  gens bé, la foto sí, molt maca.
- Lluert.
- Com dius? Es un insult, això?
- No, home, és el nom de l'animaló: lluert.
- Doncs jo, Lluís, i tu?
- Ha, ha, ha, ha... Jo, Llúcia!
- Ha, ha, ha...  Vols que seguim la passejada junts, Llúcia?
- I tant que sí!
- Et puc fer més fotos?
- Només si surto en companyia d'altres animals... Sola no m'agrada
- Amb mi tens la companyia animal assegurada. Cap problema.


Segueix l'Elfreelang:

Mentrestant l'animaló , el lluert lluent i pacient que va posar per deixar-se dibuixar, pensava mig rialler que amb ben poca cosa , estar-se quiet, havia propiciat la millor obra d'art del món: que ells dos comencessin a mirar-se i a parlar, potser inici d'una bona amistat o d'un amor .....i el lluert ben cofoi poc a poc se'ls va queda mirant a ells...

Segueix la Montse:

Avui, desprès de prendrem 8 cafès, estic ple d'energia. Sempre he tingut moltes aficions., però mai m'hauria imaginat que la meva fascinació per les passions ocultes de la gent, em despertes aquest do de seduir i atreure a dos persones desconegudes. Quan era petit solia buscar lloc ocults, m'agradava experimentar la sensació de risc i que allí hi podia passar qualsevol cosa, com aquell 21 de Març amb la inoblidable trobada de poetes. 
 

Segueix la Mercè:

Vaig amagar-me en unes bardisses prop la pedra on reposava, i per entre mig de la verdor de les herbes, me'ls mirava...; no tenien res d'especial: no eren àgils i ràpids com nosaltres, més aviat els seus moviments eren maldestres; portaven una petita capsa negra a les potes davanteres i volien ensenyar-me-la de molt a prop. La seva coloració deixava molt que desitjar...un ocre-rosat esvaït... uuuffff, res comparable a la escamosa suavitat verd maragda que ens vesteix. Ben pensat, val més que marxi a buscar a la meva lluerta i li contaré que he fet de model mentre reposava prenent el sol molt quiet, prop d'unes bardisses.

26 comentaris:

  1. Podria ser el començament d'un amor. D'un amor bestial!

    ResponElimina
  2. M'has fet buscar imatges del lluert. És guapo! No m'estranya que la noia s'hi entusiasmés i la companyia animal s'hi enganxés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que les hagis buscat... I sí, és guapo, guapo...

      Elimina
  3. No vull seguir per què... Aquí hi ha una casa que li diuen a cal LLUERT... o sigui que té suport... En aquest temps que vivim, bé, no ho conto... cosa de sers desgraciats com a mi m'ha passat i som amics de petits amb el pare encara seguint la petja... i la mare...en fi, algú hi possará més bona lletra a aquest LLUERT... Per mi em representa un ser molt intel·ligent, viu, que diem. que es surt de totes...Tot f falta en la vida... Quina novel·la podríem fer, ara jo sols escric trenets i solcs de ruc.... Perdoneu, sols em refereixo a mi. // Avui fa set anys que vaig entrar aquí i sort n'he tingut de molts de vosaltres// també és dia de poesia, ens diuen, crec que ja falta dies al any per celebracions... // Seguiu al LLUERT que dona tema... Us desitjo bona primavera i bona poesia, anava a dir trenets... Ja ho tic interioritzat i no em dubta al escriure...Feliç dia i els que venen, agafem-la fort que no s¡escapi amb el LLUERT i... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Anton!!! Feliç primavera!!!

      Elimina
  4. Mentrestant l'animaló , el lluert lluent i pacient que va posar per deixar-se dibuixar, pensava mig rialler que amb ben poca cosa , estar-se quiet, havia propiciat la millor obra d'art del món: que ells dos comencessin a mirar-se i a parlar, potser inici d'una bona amistat o d'un amor .....i el lluert ben cofoi poc a poc se'ls va queda mirant a ells ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. I així es van girar les truites... El pujaré al post.

      Gràcies Elfree!!!

      Elimina
  5. No sabia que al llangardaix també se li podia dir lluert, suposo que segons l'indret...Sol passar això amb els animalons i les plantes; he vist que a algun lloc li deien saltamurades, un nom ben estrany.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si m'equivoco, però diria que lluert és més especific, o sigui un tipus de llangardaix.

      Gràcies!

      Elimina
  6. Es nota que els artistes de debò amb ben poca cosa en teniu prou, per inspirar-vos, i per fer-ho molt ben fet! :) Però aquesta vegada no m'estranya, perquè el teu lluert és simpatiquíssim!
    Una abraçada per a tots dos: per a tu i per al protagonista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bonica, per això d'artista, que em sorprèn cada cop que m ho dieu...

      Una abraçada de tornada...

      Elimina
  7. Avui, desprès de prendrem 8 cafès, estic ple d'energia. Sempre he tingut moltes aficions., però mai m'hauria imaginat que la meva fascinació per les passions ocultes de la gent, em despertes aquest do de seduir i atreure a dos persones desconegudes. Quan era petit solia buscar lloc ocults, m'agradava experimentar la sensació de risc i que allí hi podia passar qualsevol cosa, com aquell 21 de Març amb la inoblidable trobada de poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquesta continuació tan original... La pujo cap amunt...

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
    2. Vuit cafès, Montse? :-)) Caram... quina taquicàrdia hehe

      Elimina
  8. Ja hi pensaré, a veure si surt alguna cosa. Molt atrevit aquest lluís, no? Ja veig que no els ha costat gens ni mica fer-se amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís?... Ara vaig completament perduda...

      Elimina
    2. Lluís és el nom del meu protagonista humà... Encara que ell es confessi animal...

      Elimina
  9. Crec que em salto algun tros, o alguna cosa em falla perquè m'he perdut completament... però, en tot cas, el dibuix és simpatiquíssim (ara i abans) :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla com si no poguessis veure el post sencer. Hi ha la meva continuació... La primera...

      Elimina
    2. Caram, doncs tens raó... no puc veure el post sencer!!... Ara sí que no sé pas què passa. Vaig a fer una prova.

      Elimina
    3. és la cosa més rara que m'ha passat mai. Ahir vaig intentar entrar amb un altre navegador i tampoc veia el principi del post... Meigas??
      Ara tampoc...

      Elimina
  10. Vaig amagar-me en unes bardisses prop la pedra on reposava, i per entre mig de la verdor de les herbes, me'ls mirava...; no tenien res d'especial: no eren àgils i ràpids com nosaltres, més aviat els seus moviments eren maldestres; portaven una petita capsa negra a les potes davanteres i volien ensenyar-me-la de molt a prop.
    La seva coloració deixava molt que desitjar...un ocre-rosat esvaït... uuuffff, res comparable a la escamosa suavitat verd maragda que ens vesteix. Ben pensat, val més que marxi a buscar a la meva lluerta i li contaré que he fet de model mentre reposava prenent el sol molt quiet, prop d'unes bardisses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mercè, de seguida te la pujo csp al post... M'agrada el teu punt de vista "lluertià" :D

      Elimina
  11. una molt bona pensada aquesta composició a tantes mans !!!

    el lluert, és una moneria !!!!!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari