.jpg) |
| Recordeu el campanar petit? |
Quan són les vuit, repica content, és ben bé així, com dius: primer els quarts, després les hores, al cap d'un minut, repeteix les vuit campanades de les hores. Però després, t'agafa per sorpresa aquell repicar com d'alegria d'un nou matí, repica i repica, primer amb un ritme que sembla una melodia i finalment amb uns tocs rapidíssims que desperten no només el cos sinó les ganes de viure.
A la nit, el repic diferent, més suau i nostàlgic... I es va adormint a poc a poc, quan s'acomiada a les dotze de la nit. Les campanes sembla que diguin: bona-nit-bona-nit-bona-nit... Cada cop més lent i més fluixet.
Fins demà!
Hi ha alguna cosa especial dels campanars, sembla que han viscut moltes històries... i també té el seu encant el repicar de les hores. Bonic escrit, Carme! Bona nit!
ResponEliminaHi ha unes hores, hi ha unes muntanyes.
ResponEliminaI el ressò d'unes campanes
que són les de les veus amigues.
Bora nit Carme.
Que bonic, al matí repica alegre perquè neix un nou dia que portarà sorpreses agradables i a la nit, és com una cançó de bressol que et cantin a cau d'orella, fluixet, fluixet...
ResponEliminaSegur que després els somnis són molt dolços!
Petonets, de bona nit, Carme.
bona nit, Carme, ben fluixet i poc a poc, amb calma i la pau que desprèn el campanar petit.
ResponEliminaaquell so de campanes que fan que el pit sigui com una caixa de ressonància que eixample les ganes de viure.
ResponEliminaÉs veritat que hi ha un campanar així? Ha de ser preciós sentir-lo!
ResponEliminaOstres, doncs jo no recordo el campanar petit, molt malament! Des de casa sento el del poble, no sempre, i no és ni petit ni bonic, però fa poble això de sentir el campanar de l'església. I això que és ciutat.
ResponEliminaDes de casa jo també sento el del poble, que no es petit, però si bonic. M'agrada el repicar de certs dies com el de rams, és ràpid i alegre
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA mi els campanars em recorden sempre els Paisatges fantàstics de Kandinsky, que s'assemblen a aquesta il·lustració teva, per l'estil desenfadat.
ResponEliminaA Tarragona, encara que no ho sembli, se sent la Capona, que és la campana major de la catedral i també toca les hores. El so descendeix i arriba fins a mar. Cal estar atent, però.
ResponEliminaBonic text, Carme.
Quan vivia al poble, m'agradava sentir el campanar però ara que visc a ciutat no el trobo a faltar. Suposo que és el costum. M'agrada molt, el poema. I el dibuix, tb.
ResponElimina