.jpg)
Ressegueixo, suaument, amb els dits
els teus murs i les teves reixes.
Sense forçar cap entrada,
et conec, poc a poc.
Sabent com et delimites.
Sabent com et delimites.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada que ens mostres detalls de Barcelona perquè de vegades recordem el conjunt i no hem reparat tant en els petits detalls que el conformen.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors. Els meus dibuixets per força han de ser detalls, no saben abastar gaire més. :D
EliminaPedra i ferro.
ResponEliminaVençuts per la tinta i les paraules.
Conèixer la silueta més externa, ja és conèixer una mica...
Eliminales reixes sempre són més maques per fora, perquè serà?
ResponEliminaDes de fora, no ets tu el que estàs tancat... ;)
EliminaAls llocs més impensats, et trobes petites obres d'art...
ResponEliminaBon vespre.
És una petita pbra d'art, la finestra... Crec que el meu dibuix no li fa justícia.
EliminaLes millors coneixences sempre es fan a poc a poc.
ResponEliminaUna abraçada.
I tant que sí, poc a poc i bona lletra...
EliminaUna abraçada.
Quan dibuixes una cosa descobreixes coses que altrament passen desapercebudes. Crec que amb les persones també ens cal fixar-nos en els petits detalls com si els dibuixéssim.
ResponEliminaL'has clavat, Consol, ben bé era aquesta la meva intenció!!!
Eliminapotser és a poc a poc la manera més segura de conèixer les persones; amb el tracte proper
ResponEliminaTocant... Si pot ser...
EliminaEl dibuix que em vas regalar també em va agradar molt! I el poema.
ResponEliminaM'alegro que t'agradés. És un dels meus preferits... Gràcies!
Elimina