sempre s'ha dit i amb molta raó, que el millor és dins.
I tant que sí!
Pugem i entrem, la seducció del que pot haver-hi la porta ens empeny.
Ni que fos només la curiositat ja seria suficient. Si hi ha seducció molt millor!
Cal aprofitar que la porta no està tancada, només hem d'empènyer per trobar un lloc de pau...Petonets.
S'han d'aprofitar les oportunitats.
Portal obert.Descobrir. Sota cobert.
De bat a bat.Acollir.Sense cap risc.
Porta oberta, capaç d'acollir.
L'acolliment és un concepte molt important per a mi. D'anada i de tornada.
petita intriga, dues portes tancades... el cas és que sigui possible obrir de bat a bat i entrar
De bat a bat...
Molt al·legòric, aquest poema!
Gràcies, Helena! M'agrada que m'ho diguis!
Un dels teus poemes més bonics, dedicat a un dels espais més especials de la ciutat. Fa pensar i meditar, el simbolisme de les portes és molt obert. Preciós. Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies, Jordi! Em fa feliç que t'agradi!Abraçades.
ostres, he hagut de pensar molt on és la pia almoina, i mira que he estat asseguda a les escales un munt de vegades!!les portes s'obren, se'ns dubte.
Segur que lo millor és a dins, només cal entrar-hi.Nanit, preciosa!Aferradetes.
Aquestes postals són tan... tan... "Carme"... petits tresors regalats. Pia almoina.Generositat :-)
sempre s'ha dit i amb molta raó, que el millor és dins.
ResponEliminaI tant que sí!
EliminaPugem i entrem, la seducció del que pot haver-hi la porta ens empeny.
ResponEliminaNi que fos només la curiositat ja seria suficient. Si hi ha seducció molt millor!
EliminaCal aprofitar que la porta no està tancada, només hem d'empènyer per trobar un lloc de pau...
ResponEliminaPetonets.
S'han d'aprofitar les oportunitats.
EliminaPortal obert.
ResponEliminaDescobrir.
Sota cobert.
De bat a bat.
EliminaAcollir.
Sense cap risc.
Porta oberta, capaç d'acollir.
ResponEliminaL'acolliment és un concepte molt important per a mi. D'anada i de tornada.
Eliminapetita intriga, dues portes tancades...
ResponEliminael cas és que sigui possible obrir de bat a bat i entrar
De bat a bat...
EliminaMolt al·legòric, aquest poema!
ResponEliminaGràcies, Helena! M'agrada que m'ho diguis!
Elimina
ResponEliminaUn dels teus poemes més bonics, dedicat a un dels espais més especials de la ciutat. Fa pensar i meditar, el simbolisme de les portes és molt obert. Preciós.
Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies, Jordi! Em fa feliç que t'agradi!
EliminaAbraçades.
ostres, he hagut de pensar molt on és la pia almoina, i mira que he estat asseguda a les escales un munt de vegades!!
ResponEliminales portes s'obren, se'ns dubte.
Segur que lo millor és a dins, només cal entrar-hi.
ResponEliminaNanit, preciosa!
Aferradetes.
Aquestes postals són tan... tan... "Carme"... petits tresors regalats.
ResponEliminaPia almoina.
Generositat :-)