Encara guardo
Una imatge com de joguina.
D'aquells instants
On ens vam fer grans.
Potser ho eren tot,
les nostres paraules,
que contenien tanta voluntat.
De fer-nos junts,
la mà en la mà.
De fer camí, dies enllà.
Encara guardo
tanta tendresa.
I no s'esgota
Amb el pas dels anys.
....................carme
L'aigua que raja
En la placeta closa
Abans com ara
....................miquel
Dia rere dia,
la memòria ens dóna
un regal de vida.
..................montse
dissabte, 23 de maig del 2015
Postals de Barcelona - 8 - Plaça de Sant Felip Neri
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aquests dos dibuixos junts sembla que ens conviden a buscar les diferències. Els dos són prou expressius.
ResponEliminaEls sentiments s'allargassen amb el temps.
Hi ha sentiments que duren molt...
EliminaL'aigua que raja
ResponEliminaEn la placeta closa
Abans com ara
:-)
Que bonic.. L'aigua de la font com a metàfora d'allò que canvia srmpre però perdura al mateix temps, com aquests sentiments que expresa el poema.
EliminaGràcies!
Alguns records són tan vius que ens acompanyen tota la vida intactes. O potser cada cop són millors, perquè ens els estimem molt.
ResponEliminaEls estimem, sí!
Eliminaque maca vam veure Barcelona, ara fa vuit dies;
ResponEliminales nostres paraules al racó de Sant Felip eren ben lliures de ser dites o de ser callades, per tant agafem-ne tota la significació del moment, ben real; això ja ho tenim, i ningú no ens ho ha de prendre;
bon diumenge i feliç jornada electoral
.
Les coses que hem viscut, ja són ben nostres...
EliminaBona setmana!
Això va amb la manera de ser de cadascú, qui porta tendresa al sarró mai s'esgotarà, al contrari creixerà per poder-na regalar a qui ens abelleixi...
ResponEliminaBona diada electoral.
Mirarem que no s'esgoti...
EliminaNo s'esgota, al contrari, es fan més grans.
ResponEliminaSi es cuida... Es fa més gran...
EliminaLa pedra recorda tantes passejades... I el temps s'emmiralla a la font.
ResponEliminaMoltes i diverses passejades... El temps i la font...
EliminaCom arribem a estimar alguns records, és curiós
ResponEliminaSi... Formen part de nosaltres i ens han fet com som...
EliminaVinc quan puc, ja ho saps, però encara sóc a temps de dir-te que m'agrada molt la teua aportació als Relats conjunts (post anterior).
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves Flors..
EliminaEncara hi torno i les paraules segueixen al voltant, com la dolça carícia de la innocència.
ResponEliminaMolt bona tarda, nina ... aferradetes!
Els records, en un mateix indret, com estrats de diferents èpoques, sobreposats, però perfectament separats els uns dels altres...
EliminaMolt bona tarda i bona setmana, preciosa, aferradetes.
Dia rere dia,
ResponEliminala memòria ens dóna
un regal de vida.
La memòria tan indispensable per saber qui som... un regal, i tant que sí!
EliminaAquell doll.
ResponEliminaMolt ben dibuixat.
Aquell passeig.
EliminaTan ben acompanyat!