 |
| Martinus Rørbye, 1835, Un viatger |
No cal que m'esperis més,
reprèn el teu camí.
El meu viatge
no es mesura en longitud,
sinó en intensitat.
Quan tornis em trobaràs
aquí, en el mateix lloc,
com sempre.
Em reconeixeràs, segur,
però jo ja seré una altra.
Un viatge que ens fa més rics, perquè és més important que el destí.
ResponEliminaAixò diuen...oi?
EliminaJa és difícil trobar-te a tu en un mateix lloc...
ResponEliminaSi sabessis, Jp, la mandra que em fa bellugar-me de lloc... Si jo ja esric bé on sóc!!!
EliminaCom a Ítaca l'important és la travessia i, segur, en tornar ja no seràs el mateix, vindràs enriquit de tot el que has après en el camí. M'agrada Carme.
ResponEliminaUna abraçada
Moltes gràcies, Alfonso... Una abraçada!
EliminaÉs evident que no hi pot haver un retrobament com cal, si prèviament no hi ha hagut un allunyament.
ResponEliminaBon dissabte, Carme. :-)
Em sembla una bona manera de mirar-ho... Mc!
EliminaBon cap de setmana...
Prefereixo esperar-te.
ResponEliminaQuina responsabilitat, doncs!
EliminaSeràs una altra, i definitivament, ja no l'estaràs esperant.
ResponEliminaPotser esperant no és la paraula, però a vegades els retrobaments són interessants.
Eliminaqui espera desespera diuen , val més que no esperi , l'altra com bé dius ja haurà canviat
ResponEliminaCadascú a les seves prioritats...
EliminaEl que espera també fa un viatge interior de reconeixença i canvi.
ResponEliminaI el vol fer en pau, sense pressions ni presses...
EliminaDonem-nos llibertat, cadascú que segueixi el seu camí.
ResponEliminaExactament això... Cadascú la seva manera...
EliminaVes a saber, potser quan torni , ja no li trobarà...
ResponEliminaPetonets.
Ves a saber, però jo sóc optimista...
EliminaCanviant la paraula "viatge" per "amor" el vers manté tota la força. M'ha recordat a "Penélope" de Serrat, però amb unes paraules que se m'han fet més properes. M'ha encantat!
ResponEliminaUn canvi molt interessant i creatiu, el de viatge per "amor". És cert que també conserva un sentit paral·lel. Moltes gràcies, Ignasi!
EliminaUna altra, nova, diferent, que potser ja s'ha cansat d'esperar al inquiet viatger.
ResponEliminaO potser no... Potser es retrobaran en llibertat.
EliminaEls dos canviaran. I quan es retrobin potser ja no reconeixeran...
ResponEliminaO potser sí, seran uns altres i conectaran d'una manera diferent...
Eliminaversos molt punyents i a tenir en compte!!
ResponEliminamolt bo!
M'alegro que t'agradin... Gràcies!
EliminaSegur que es trobaran... en un lloc o altre però ho faran
ResponEliminaSeria bonic que es trobessin de nou...
EliminaEl viatge envers un mateix, interessant i enriquidor.
ResponEliminaSegur que els dos es retrobaran canviats, potser més lliures.
Aferradetes, nina!
Un viatge i l'altre canvien i són enriquidors, però potser de diferent manera. Més lliures, sí, podria ser...
EliminaAferradetes, dolces, bonica!
Elimina