.jpg)
.jpg)
Potser, si anem als 4 gats, de nou,
trobarem la màgia perduda sota d'alguna taula.
Potser els ciclistes del tàndem ens picaran l'ullet.
Potser ens posaran l'amor per estovalles
Potser el somriure tornarà a ser net.
Si anem als quatre gats de nou,
demanarem xocolata desfeta
i ensaïmades i melindros i croissants.
Perquè la dolçor mai més no se'ns escapi
Ni el bes, ni una abraçada gegant.
Si és així com diu el teu poema, haurem d'anar als 4 Gats tantes vegades com puguem.
ResponEliminaEn coneixem l'entrada.
Potser hagués hagut de dibuixar la porta oberta...
EliminaQuants records, els 4 gats...! Fa poc més d'un any hi vaig tornar, gairebé resseguint el teu poema, però a les tovalles només hi vaig trobar la constatació que els miracles només existeixen en somnis...
ResponEliminaPerò millor així, millor saber on es trepitja. o no...?
Una forta abraçada!
Millor així, Galionar, els somnis canalitzats cap al poema i a la realitat, millor els peus a terra.
EliminaUna abraçada, guapíssima!
Potser el més encertat seria anar-hi dos o tres cops al dia
ResponEliminaEn dos dies, jo ja no passo per la porta, doncs!!! :)
EliminaNo hi he estat mai als 4 gats, com que sóc tan poc urbanita...Amb tantes llepolies, potser caldrà un setmana de dejuni!
ResponEliminaPetonets.
No que sigui un cop, crec que s'hi ha d'anar!!! Petonets!
EliminaJo hi he estat en total potser quatre o cinc vegades... un parell tan sols a fer un cafè, una a berenar i un parell a sopar. La veritat és que em va agradar força (tot i que jo, com ràpidament poso fantasia per tot arreu, anava súper predisposada a que m'havia d'agradar perquè, clar, allí es reunien els escriptors, els pintors, el modernisme... i... jo ja me'ls imaginava allí mateix!) :-))
EliminaPotser si anem als 4 gats de nou demanaren xocolata i melindros, i esmorzarem allí, evocant la dolçor i el bons records que ens ha deixat la trobada dels Rodablogs.
ResponEliminaUna bona idea per una propera trobada... ;)
EliminaHaurem de començar a estalviar, que el pressupost seria mooooooolt més elevat :-P
EliminaPel que he vist, ahir éreu una mica més de 4 gats per Barcelona...
ResponEliminaUns quants més, sí!!!
EliminaHe de tornar als 4 Gats amb tant bona companyia com la d'ahir.
ResponElimina:) per mi, quan vulguis...
EliminaUna abraçada gegant i molts petons és el que us envio per la trobada d'ahir :)
ResponEliminaUna de tornada, Miquel!
EliminaI tant que porten màgia aquestes postals!!
ResponEliminaI tant que piquen l'ullet!
Són mini-tresors made in CARME :-))
Gràcies, Assumpta!!!
EliminaEstic contenta d'haver pogut veure en directe el teu entusiasme, i de retrobar-lo també aquí!!!
Jo tinc un d'aquests tresors...:)
ResponEliminaI tant que hi tornarem!
Au...acosta't que t'abraço!!!!
Ara no me'n recordo si és la de la dreta o la de l'esquerra... ;)
EliminaHi tornarem... Ui! Que bé!!! M'acosto i t'abraço jo també!
Tinc el tresor de la dreta, tot i que soc esquerrana de naixement!
EliminaCaram! quina abraçada més autèntica la nostra!
Fa masses any que no traspasso aquesta porta. Quins records!!!!
ResponEliminaUn lloc històric i ben interessant!!!
Eliminal'abraçada gegant de persones que així desitgen que sigui, és a dir, abraçada i gegant...
ResponEliminaapaaa, que estem tots ben contents, eh!?
petonàs
I tant que estem contents!!! Molt!!?
EliminaPotser els ciclistes o els que van en cotxe baixaran a prendre un cafè de nit.
ResponEliminaEls farem lloc a la taula, doncs...
Elimina