dissabte, 16 de maig de 2015

Postals de Barcelona - 4 - Porta dels 4 gats

 

Potser, si anem als 4 gats, de nou,
trobarem la màgia perduda sota d'alguna taula.
Potser els ciclistes del tàndem ens picaran l'ullet.
Potser ens posaran l'amor per estovalles
Potser el somriure tornarà a ser net.

Si anem als quatre gats de nou,
demanarem xocolata desfeta
i ensaïmades i melindros i croissants.
Perquè la dolçor mai més no se'ns escapi
Ni el bes, ni una abraçada gegant.

29 comentaris:

  1. Si és així com diu el teu poema, haurem d'anar als 4 Gats tantes vegades com puguem.
    En coneixem l'entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser hagués hagut de dibuixar la porta oberta...

      Elimina
  2. Quants records, els 4 gats...! Fa poc més d'un any hi vaig tornar, gairebé resseguint el teu poema, però a les tovalles només hi vaig trobar la constatació que els miracles només existeixen en somnis...
    Però millor així, millor saber on es trepitja. o no...?
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor així, Galionar, els somnis canalitzats cap al poema i a la realitat, millor els peus a terra.

      Una abraçada, guapíssima!

      Elimina
  3. Potser el més encertat seria anar-hi dos o tres cops al dia

    ResponElimina
    Respostes
    1. En dos dies, jo ja no passo per la porta, doncs!!! :)

      Elimina
  4. No hi he estat mai als 4 gats, com que sóc tan poc urbanita...Amb tantes llepolies, potser caldrà un setmana de dejuni!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No que sigui un cop, crec que s'hi ha d'anar!!! Petonets!

      Elimina
    2. Jo hi he estat en total potser quatre o cinc vegades... un parell tan sols a fer un cafè, una a berenar i un parell a sopar. La veritat és que em va agradar força (tot i que jo, com ràpidament poso fantasia per tot arreu, anava súper predisposada a que m'havia d'agradar perquè, clar, allí es reunien els escriptors, els pintors, el modernisme... i... jo ja me'ls imaginava allí mateix!) :-))

      Elimina
  5. Potser si anem als 4 gats de nou demanaren xocolata i melindros, i esmorzarem allí, evocant la dolçor i el bons records que ens ha deixat la trobada dels Rodablogs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona idea per una propera trobada... ;)

      Elimina
    2. Haurem de començar a estalviar, que el pressupost seria mooooooolt més elevat :-P

      Elimina
  6. Pel que he vist, ahir éreu una mica més de 4 gats per Barcelona...

    ResponElimina
  7. He de tornar als 4 Gats amb tant bona companyia com la d'ahir.

    ResponElimina
  8. Una abraçada gegant i molts petons és el que us envio per la trobada d'ahir :)

    ResponElimina
  9. I tant que porten màgia aquestes postals!!
    I tant que piquen l'ullet!

    Són mini-tresors made in CARME :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta!!!

      Estic contenta d'haver pogut veure en directe el teu entusiasme, i de retrobar-lo també aquí!!!

      Elimina
  10. Jo tinc un d'aquests tresors...:)
    I tant que hi tornarem!
    Au...acosta't que t'abraço!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no me'n recordo si és la de la dreta o la de l'esquerra... ;)

      Hi tornarem... Ui! Que bé!!! M'acosto i t'abraço jo també!

      Elimina
    2. Tinc el tresor de la dreta, tot i que soc esquerrana de naixement!
      Caram! quina abraçada més autèntica la nostra!

      Elimina
  11. Fa masses any que no traspasso aquesta porta. Quins records!!!!

    ResponElimina
  12. l'abraçada gegant de persones que així desitgen que sigui, és a dir, abraçada i gegant...
    apaaa, que estem tots ben contents, eh!?
    petonàs

    ResponElimina
  13. Potser els ciclistes o els que van en cotxe baixaran a prendre un cafè de nit.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari