.jpg)
Hissaré el silenci,
Com una bandera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Aquesta postal m'agrada molt especialment :-))
ResponEliminaHissem, hissem una bandera avui, una de ben gran i de ben catalana... avui que estic bastant "depre" per les eleccions d'ahir, aquesta postal i la seva bandera m'han regalat somriures i optimisme...
Gràcies, CARME, per mil coses...
Hisso el silenci, perquè no sé ni que dir i la bandera perquè parli per mi...
EliminaGràcies a tu també, per tantes coses.
Ja que el dia anterior és de reflexió, estaria molt bé que el següent fos de silenci...
ResponEliminaPetonets.
Ens estalviaríem sentir moltes bajanades, però segur que se les guardarien pels propers dies. Ara, un dia de descans no aniria malament.
EliminaDe vegades és ben útil el silenci però només si serveix per reflexionar i per parlar després amb més raó. No ho deixem de fer, això.
ResponEliminaNo ho hem de deixar de fer, encara que no serveixi de gran cosa...
Eliminaes que avui si que és jornada de reflexió.
ResponEliminaI tant que sí!
EliminaDoncs jo tindria ganes de cridar ben fort, avui! Res de silenci!
ResponEliminaXeXu, mai no se m'acudiria de privar-te'n. Crida ben fort si a tu et serveix...
EliminaM'agrada el silenci, més quan un no sap que dir. O el que diria seria massa fort.
ResponEliminaEl que si que puc dir és que m'agrada molt el teu post.
Exacte, jo, avui, no sé massa què dir... Gràcies Glòria, ara acabo d prnjar el eu poema al Blog Via!
EliminaMillor un silenci abans de dir el que una pensa, sobretot si s'ha quedat sense saber ben bé què dir.
ResponEliminaTornaran les paraules acompanyant la bandera i el sentir.
Bona nit ... aferradetes!
Espero que tornin les paraules, sí!
EliminaGràcies, bonica... Petonassos
Els silencis... poden dir tantes coses! Avui, el meu, és de reflexió.
ResponEliminaTots ho haurien de ser, de reflexió.
EliminaAvui es torna a permetre d'hissar les banderes als ajuntaments, oi?
ResponEliminaDoncs, suposo que sí, Helena. No t'ho sabria dir...
EliminaJa m'han tret del davant la cara d'un paio prepotent (Tarragona), que ha caigut com un sac de fems Balcó avall. Ara falta qui em tregui del davant la cara verda del Wert (general), elf maligne i persistent.
ResponEliminaCosta, costa treure'ns algunes cares de sobre... si ja te n'han tret una, val la pena celebrar-ho!
EliminaTant de bo la bandera catalana, aviat es pugui quedar ben amunt del Palau de la Generalitat, sense la companyia de la que ens és obligada i imposada,
ResponEliminaTant de bo, Xavier!
Eliminadons jo no puc callar... hauria d'aprendre a estar en silenci...
ResponEliminaBruixeta, crec que està bé que hi hagi de tot a la vida... alguns podem callar de tant en tant, per necessitat, perquè uns altres parleu o crideu (com en XeXu, en aquests comentaris). Jo a vegades em quedo sense paraules, una sensació d'impotència que tampoc és bona.
Elimina