Al Blog d'en Rafel Oliver, Natura viva, vaig trobar un petit reportatge del Riu Carboner. Em va fer il·lusió trobar-lo perquè és un lloc que conec molt bé. Molts estius hi hem anat a fer una passejada, més llarga o més curta segons les circumstàncies. En Rafel em va fer venir ganes de veure'l a la primavera, amb més cabal d'aigua.
I afegeixo un Banc amb vistes amb permís d'en Fra Miquel. Per ordre: primer el banc, després les vistes i finalment el nom del lloc, emmarcat de branques de cirerer encara florit.
Totes les fotografies són belles de contemplar: aigua neta i abundant, verdor als boscos, cels blaus... quina primavera tan optimista!!
ResponEliminaAra mateix canviaria la cadira de l'ordinador, pel banc amb vistes.
T'encantaria el banc amb vistes!!!
EliminaI doncs, Carme? Trobo a faltar el dibuix, aquarel·la, moviments de pinzell... corresponent. Jo també el segueixo el blog del Rafel Oliver; igual hi vaig arribar a través teu.
ResponEliminaM'agrada molt el meu Campanar de Santa Anna! Perquè ara és meu, no? Gràcies, Carme. Els regals fets amb les mans fan molta il·lusió. Ahir et vaig enviar allò. Suposo que a finals de setmana ho rebràs.
Encara em queden unes quantes postals de Barcelona, per anar posant al blog... el campanar de Santa Anna és teu i ben teu,i tant que sí.
EliminaPerò després de fer les postals, fa dies que no dibuixo... m'hi hauré de tornar a posar.
Gràcies, guapa!!!
Em aquest banc s'hi ha d'estar molt bé, perquè l'entorn és meravellós.
ResponEliminaÉs fantàstic, jo no em canso d'anar-hi...
EliminaSembla un paratge bonic. M'agrada quan algú als blogs explica una cosa que a fet que nosaltres coneixem, o que ens anima a fer-ho. Diverses vegades he aprofitat aquestes ganes generades per fer o repetir alguna cosa, entre tots ens animem a sortir de casa, això està bé.
ResponEliminaEstà molt bé!!! Sortir de casa i anar a llocs bonics, perquè algú te'ls ha recordat. Un estímul que sovint ajuda molt.
EliminaNo conec aquest lloc...
ResponEliminaUn rierol de muntanya, molt bonic entre tanta vegetació. Les seves aigües juguen a saltar les roques, com petites fades boscanes que s'estan perseguint...I a més un banc en un indret fantàstic, perquè els caminants puguin descansar mentre contemplen un paisatge tan bucòlic...
Petonets.
És un lloc molt agradable...
EliminaPetonets.
M'he apuntat aquesta sortida per a possibles sortides, ja en torno a tenir ganes i les fotos són ben boniques!
ResponEliminaJa ens explicaràs, si hi aneu... però segur que us agradarà.
EliminaÉs molt idíl·lic.
ResponElimina;) sí, ho és!
EliminaCom enyoro passejar per llocs tant plaents!
ResponEliminaTornes com nova, Laura!!!
EliminaSembla un lloc molt agradable i refrescant. No el conec, me l'apunto a l'agenda. Les fotografies estan molt bé, el banc fa venir ganes d'asseure-hi.
ResponEliminaÉs una passejadeta molt agradable... Val la pena!
EliminaDoncs realment veient les fotos a mi també em vénen ganes de treure-hi el nas...
ResponElimina;) hi haurà overbooking per culpa meva...
EliminaDoncs realment veient les fotos a mi també em vénen ganes de treure-hi el nas...
ResponElimina