dimarts, 5 de maig de 2015

Jardins de Rayol 2

Giren els engranatges
de les quotidianitats
cadascun al seu ritme.
Es tanquen i s'obren
desendreçadament
portes i finestres.
Creixen les heures
i dibuixen ombres 
sobre la paret.
I els mots es perden,
a cada volta de roda
a cada pas del dintell
a cada dibuix d'ombres.
Cada vegada més fàcilment.


18 comentaris:

  1. "Cada vegada més fàcilment"
    Saps explicar-ho - i dibuixar-ho - d'una manera molt bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cada vegada més fàcilment, perquè sempre havia cregut en la força de les paraules i cada cop ens les desprestigien més i s'utilitzen més malament... inevitablement no me les puc creure com abans.

      Elimina
  2. Hi ha mots que es perden inevitablement, però els mots, en general, els hem de ben conservar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els hem de conservar, i fem el que podem per conservar-los, però cada cop serveixen per a menys coses...

      Elimina
  3. si els engranatges coincideixen sempre tenim bons reultats

    ResponElimina
  4. Els mots es perden… pero sort de gent com tu que ens els saps rescatar!
    Preciosa aquarel·la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Utilitzar-los ja és salvar-los una mica, encara que no serveixin, encara que es tergiversin, encara que no s'escoltin... Gràcies, August!

      Elimina
  5. No es perden...no.
    Els engranatges de les quotidianitats, els ritmes distints, creen un altre diàleg. Però l'essència dels mots roman i no es perd.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu optimisme...

      Encara que jo trobo que sí, que es perden,perquè es perverteixen, cada cop més...

      Elimina
  6. Potser si sempre estessin les portes i les finestres tancades, els mots no es perdrien, però tampoc n'entrarien de nous per poder enriquir les sensibilitat de qui habiti rera les heures...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor sempre obertes... al menys per a mi, les finestres i les ments...

      Petonets.

      Elimina
  7. jo confio en les paraules generadores de diàleg; si els mots es perden, -pot passar, l'heura és maleïda- segur que en perdura l'essència o que en vindran de nous; el més important és prendre part i que compartir ens faci sentir bé, preparats per lluitar si cal, però també disposats a gaudir
    petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre he confiat molt en les paraules, però és una confiança que se'm erosiona cada vegades més. No voldria pas quedar-me sense, per això les opinions optimistes i la utilització bonica del llenguatge me la retorna una mica.

      Gràcies pel teu diàleg, Mati... Un petó.


      Elimina
  8. els engranatges de la quotidianitat han de seguir girant dia rere dia

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades m'agradaria que s'aturessin... i no sé pas ben bé què vull dir amb això...

      Elimina
  9. Giren els engranatges de la quotidianitat, la vida flueix, però els mots no s'han de deixar perdre, s'han de procurar conservar curosament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho procurem i per més que siguem els que ho procurem... sempre n'hi ha més que els fan malbé.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari