.jpg)
.jpg)
de les quotidianitats
cadascun al seu ritme.
Es tanquen i s'obren
desendreçadament
portes i finestres.
Creixen les heures
i dibuixen ombres
sobre la paret.
I els mots es perden,
a cada volta de roda
a cada pas del dintell
a cada dibuix d'ombres.
Cada vegada més fàcilment.
"Cada vegada més fàcilment"
ResponEliminaSaps explicar-ho - i dibuixar-ho - d'una manera molt bonica.
Sí, cada vegada més fàcilment, perquè sempre havia cregut en la força de les paraules i cada cop ens les desprestigien més i s'utilitzen més malament... inevitablement no me les puc creure com abans.
EliminaHi ha mots que es perden inevitablement, però els mots, en general, els hem de ben conservar.
ResponEliminaEls hem de conservar, i fem el que podem per conservar-los, però cada cop serveixen per a menys coses...
Eliminasi els engranatges coincideixen sempre tenim bons reultats
ResponEliminaMillor si coincideixen, sí!!!
EliminaEls mots es perden… pero sort de gent com tu que ens els saps rescatar!
ResponEliminaPreciosa aquarel·la!
Utilitzar-los ja és salvar-los una mica, encara que no serveixin, encara que es tergiversin, encara que no s'escoltin... Gràcies, August!
EliminaNo es perden...no.
ResponEliminaEls engranatges de les quotidianitats, els ritmes distints, creen un altre diàleg. Però l'essència dels mots roman i no es perd.
M'agrada el teu optimisme...
EliminaEncara que jo trobo que sí, que es perden,perquè es perverteixen, cada cop més...
Potser si sempre estessin les portes i les finestres tancades, els mots no es perdrien, però tampoc n'entrarien de nous per poder enriquir les sensibilitat de qui habiti rera les heures...
ResponEliminaPetonets.
Millor sempre obertes... al menys per a mi, les finestres i les ments...
EliminaPetonets.
jo confio en les paraules generadores de diàleg; si els mots es perden, -pot passar, l'heura és maleïda- segur que en perdura l'essència o que en vindran de nous; el més important és prendre part i que compartir ens faci sentir bé, preparats per lluitar si cal, però també disposats a gaudir
ResponEliminapetonet
Sempre he confiat molt en les paraules, però és una confiança que se'm erosiona cada vegades més. No voldria pas quedar-me sense, per això les opinions optimistes i la utilització bonica del llenguatge me la retorna una mica.
EliminaGràcies pel teu diàleg, Mati... Un petó.
els engranatges de la quotidianitat han de seguir girant dia rere dia
ResponEliminaA vegades m'agradaria que s'aturessin... i no sé pas ben bé què vull dir amb això...
EliminaGiren els engranatges de la quotidianitat, la vida flueix, però els mots no s'han de deixar perdre, s'han de procurar conservar curosament.
ResponEliminaHo procurem i per més que siguem els que ho procurem... sempre n'hi ha més que els fan malbé.
Elimina