la claror,
les fulles creixen.
El doll
el cant
les molses verdes.
Els ulls
i les mans
i els llavis veuen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Els llavis veuen mentre beuen…
ResponEliminaFantàstiques fotos d'aquest indret. Si no recordo malament és un espai a prop de Solsona, oi? recordo que ens hi paràvem a esmorzar quan acompanyàvem el pare els caps de setmana a pescar al riu Segre.
M'han agradat molt també aquests versos tan breus, tan polisèmics...
A vegades veiem amb tot el cos...
EliminaSé que a Solsona hi ha una Mare de la Font, però no és aquesta. Aquesta és la de Camprodon.
Gràcies, August!
M'agrada molt la segona fotografia, és una font amb encant. Els versos l'acompanyen.
ResponEliminaGràcies! Va ser un moment bonic...
EliminaEl raig de l'aigua... que no s'aturi si us plau!
ResponEliminaAquest no s'atura mai o al menys jo no l'he vist mai aturat. Hi ha fonts al voltant de Camprodon que tenen un raog molt variable i a vegades no ragen. Jo aquesta l'he vista rajar sempre.
EliminaLa primera foto em sembla inquietant.
ResponEliminaÉs un contrallum fet amb poca traça, pero com que m'agradava la claror que hi havia l'he volgut recordar. En la realitat no era inquietant, gens, era preciós.
EliminaSi que és a Solsona, la de vegades que hi havia anat a berenar, de petita...És una font molt bonica, bé es mereix el nom que té...
ResponEliminaBon vespre.
No és aquesta, no... Aquesta és la de Camprodon. També es mereix rl nom que té. És fantàstica.
EliminaSuposo que al llegir el nom , ja no em vaig fixar gaire en l'entorn, però és molt semblant...Tot i que aquesta té més frondositat d'arbres. De fet les dues són mares!!!
EliminaPetonets
Quin doll d'aigua, com raja! Quina sensació de frescor donen les fotografies de les fonts.
ResponEliminaBoniques
És com màgic que ragin sempre, sense parar!
EliminaEn aquesta hi vaig beure jo ... aii quin records que m'has fet reviure, Carme!!
ResponEliminaTant la font com els arbres que l'envolten, un racó preciós.
Aferradetes i molt bon dia!!
Hi vaig sovint, ja ho saps... Saber que hi has estat i que has begut la seva aigua, ara farà que hi pensi, en tu, quan hi torni...
EliminaAferradetes, bonica!!!
Bonic paratge, i boniques paraules.
ResponEliminaUn lloc que m'agrada molt...
EliminaL'aigua és una simfonia amb diferents 'tempos': adagio, allegro, allegro maestoso, ...
ResponEliminaOoooh! CARME, és maquíssim!! El sol entre les fulles dels arbres, l'aigua... quina calma, quina pau!! :-)
ResponEliminaTres poemes de tres versos cada un. Plantejament, nus i desenllaç d'aquesta claror de dematí.
ResponElimina