Quan ja fa dies que els cireres han perdut la flor i ja surten les cireres
Quan els pètals dels lilàs, han deixar de ser estora als nostres peus...
Agafes el cotxe, puges fins a 1.000 m d'alçada
i tornen a florir els cirerers
i els lilàs estan en els seu millor esclat.
I els castanyers d'Índies i la ginesta ...
Repetició de la primavera!
Què bones les cireretes! Ben vermelles!.. M'encanten les picotes :-DDD
ResponEliminaAi, si, la primavera! I pensar que estem patint temperatures d'estiu! Menys mal que després tindrem un juliol fresquet hehe
Sí, segur que el juliol serà fresquet... He, he, he...
EliminaEns hem trobat amb aquest efecte que dius. A muntanya, les flors dels cirerers arriben més tard que a l'horta del Llobregat.
ResponEliminaCol·lecció de moments, col·lecció de primaveres.... com a bona col·leccionista en tens de repetides.
Tenir la primavera repetida, té la seva gràcia...
EliminaSegur que us hi heu trobat i segur que jo també, però mai no m'havia fet aquest efecte... Com aquest any.
Que bé! Jo no en tinc mai prou de la primavera!
ResponEliminaAixò és perquè ets poetessa :-))
EliminaAl meu pare no li agradava la primavera perquè es trobava malament i em feia gràcia quan deia tot convençut "La primavera només agrada els poetes" ;-))
Doncs ja saps, Helena, es pot repetir... ;)
EliminaJo canviaria el títol per 'Perseguint la primavera', perquè ja es veu que has anat a retrobar-la, quan ja se t'escapava de les mans.
ResponEliminaI tant, també es podria dir així, però com que em va venir de sorpresa: oooohhh!!! De nou els lilàs florits, em va semblar que algú haviaxrebobinat i l'havia tornat a passar.
EliminaLa primavera també ens posa a prova.
ResponEliminaEl fet de perseguir-la està molt rebé, Carme.
Vet aquí la cosa.
Vet aquí la cosa, Jordi, fem el que podem, amb la primavera i amb qualsevol altra qüestió.
EliminaAbraçades...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEns enfilem ben amunt buscant la ginesta per reviure la primavera. Un pensament molt profund.
EliminaGràcies per llegir-hi profunditat, Consol. Una gran abraçada.
EliminaLa primavera arriba a cada lloc (a cada persona) quan ha d'arribar, i sempre fa goig.
ResponEliminaHa arribat dos cops... Doble goig.
EliminaÉs veritat Carme, a diferents alçades pots reviure noves primaveres...Unes fotos precioses!
ResponEliminaPetonets.
Gràcies... Petonets M Roser!
Eliminasi podem remenar les cireres dues vegades ....millor que millor
ResponEliminaNo ens precipitem... Allà dalt encara estaven en flor, els cirerers... Ja hi serem a temps de remenar-les...
EliminaTard o d'hora a tots els indrets arriba la primavera.
ResponEliminaBoniques les fotografies. El lilàs fa molt de goig.
Sempre acaba arribant... Cert...
Eliminaaixí com es persegueixen els somnis...
ResponEliminaqui ho rebutjaria?
endavant les atxes!
Perseguint la primavera i els sombis, doncs!!!
EliminaPer aquí dura tan poc!! :( passem del fred a la calor en un sospir, més motius per reviure-la.
ResponEliminaQuina sort, Carme!
Em conformaré amb les teves precioses fotos, de moment. ;)
Bessets primaverals!!
Ni serra de Tramuntana amunt, no la retrobaries?
EliminaUna abraçada