.jpg)
com un campanar,
esvelta,
per damunt les teulades.
Escolta-la,
afegeix-hi la teva,
volarà més enllà
sobre muntanyes i serralades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quin delícia afegir-se a la veu de tots els campanars i què volin molt lluny, horitzons enllà...
ResponEliminaBon vespre.
Ens hi afegim, per fer-nos sentir?
EliminaCom si fos un cant, una pregària.
ResponEliminaAixí mateix... Consol!
EliminaAquestes postals de Barcelona em tenen el cor robat ;-))
ResponEliminaM'alegro que t'agradin... les vaig fer amb molt de "carinyu"
EliminaCorprenen les veus de les campanes. A estones solemnes, tristes o alegres, sempre la seva veu, i cada una té la seva, ens recorda que estan presents i que ens acompanyen.
ResponEliminaA mi m'agraden...
EliminaBell campanar i un bell so per a una bona companyia.
ResponEliminaUn bell so, el de les campanes... una bona companyia, la nostra, dels blocaires, dels amics.
Eliminauna preciositat!
ResponEliminaGràcies, bruixeta...
Eliminahi afegeixo la meva veu;
ResponEliminano sé perquè, ara pensava en el fet que totes les campanes tenen un nom
En això són com les persones... podem compartir la veu i el crit...
Elimina