Sou massa primes,
escabellades tiges...
per tantes flors.
El vent us vincla,
s'emporta i escampa
l'olor violeta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
L'olor dels lilas i aquests ramells que pengen d'aquestes primes tiges ...Tot un plaer per l'olfacte i la vista!!!
ResponEliminaPetonets.
Són molt bonics, els lilàs, molt i molt....
EliminaCarme, no es veu bel post de l'Olga, no sé si t'hi has fixat...
ResponEliminaAi, ai, "bé el"...
EliminaNo està publicat encara... Se m'ha escapat del seu esborrany.
EliminaTant de bo aquesta olor violeta ens arribe a tothom.
ResponEliminaSí, perquè val la pena...
EliminaUna olor que té color.
ResponEliminaI un color que té olor...
EliminaEls lilas són mes favorits! Aqui potser en juli :) Salutacions!
ResponEliminaM'alegro que t'agradin... Aquests per a tu, així te'ls avanço una mica...
EliminaNoooo, el juny :D Estic molt cansada ...
ResponEliminaAixí ja no falta tan.. ;)
Eliminael vent les vincla i sempre ufanes s'aixequen de nou
ResponEliminaResistents...
Eliminauna olor que ho impregna tot, un color que es una maravella
ResponEliminaDelicada i boníssima...
EliminaSempre m'han agradat aquestes olors que ho impregnen tot -com diu la Bruixeta-. La dels lilàs n'és una, la dels llessamins una altra…
ResponEliminaSón olors que gairebé diries que mullen, com una pluja fina, persistent. De vegades la natura també funciona "per excés", deixant-s'hi anar una mica.
El sacrifici de les tiges és la felicitat de saber que ajuden les seves flors a escampar el seu millor regal.
M'encanten aquests excessos de la natura. Avui anant per la carretera, mirava els arbres... Acàcies florides o robínies... He pensat també en aqyesta idea, una mena d 'excés preciós.
EliminaColor i perfum que sempre m'han enganxat.
ResponEliminaNanit, preciosa!
Tan efímer... Potser per això encara més preciós...
EliminaBona tarda de diumenge, bonica!
Enguany estan esplendorosos. Inspiren de valent.
ResponEliminaRecords perfumats. Els meus lilàs m'han deixat el record violeta.
El de casa, que és petitó i de branques primes, aquest any com mai... Ara ja no, ja ha passat l'instant efímer...
EliminaEl lilar em porta grans records d'infantesa. Feia molt de temps que no en veia i ara fins iu tot me n'ha vingut l'olor.
ResponEliminaA mi també me'n porta, Teresa...
EliminaEls lilàs eren de les meves flors preferides del jardí de l'avi, amb els narcisos i per damunt de les roses.
ResponEliminaEren les preferides de la meva mare també... i em sembla que m'ho va encomanar... els hi tinc un carinyo especial.
Elimina