Col·lecció de moments: Pins

dilluns, 4 de maig del 2015

Pins

Laberíntics camins,

d'aèries escultures.

Com somnis inabastables

dreçats davant dels ulls.

Qui els sabés recórrer
alegrement, despreocupada
aconseguint sense cap nosa
l'instant acomplert.

20 comentaris:

novesflors4 de maig del 2015, a les 18:35
Meravella de foto. Camins entortolligats, sí, però van amunt, amunt.
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri4 de maig del 2015, a les 18:51
Estic d'acord, una foto preciosa! Quina bellesa aquestes branques entortolligant-se com un ballarí… Ves per on, segur que, mentre els miraves, has aconseguit aquest moment de benestar en la seva senzilla contemplació.
ResponElimina
Respostes
Garbí244 de maig del 2015, a les 20:10
unes plantes magnífiques que per el que veig tenen un bon cuidador que fa notar la seva bellesa.
ResponElimina
Respostes
Teresa Ribera4 de maig del 2015, a les 20:25
Qui fos una nena una nena per jugar-hi a la cuit qualsevol capvespre de bonança. Ai, Carme! La primavera.
ResponElimina
Respostes
Consol4 de maig del 2015, a les 21:01
Aquestes aèries escultures em recorden una cabellera escabellada pel vent. La naturalesa ens ofereix escultures precioses.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol4 de maig del 2015, a les 22:06
El Pi de les 3 (centes) branques.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog5 de maig del 2015, a les 0:37
Magnífics els pins, altius, poderosos. Les seves branques busquen el cel.
ResponElimina
Respostes
Xelo IProu5 de maig del 2015, a les 12:15
qui ho poguera fer!
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals5 de maig del 2015, a les 12:54
Mirar el cel entre les branques sempre m'ha agradat.
ResponElimina
Respostes
M. Roser5 de maig del 2015, a les 17:30
Em recorden els pins sota els que seia per escriure poemes, temps era temps...
Petonets.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)