.jpg)
Costa sovint arribar a la bellesa.
La bellesa dels mots
la de les línies o la dels colors.
Costa sovint mantenir la bellesa de l'amor.
Més enllà del temps,
per sobre dels deserts eixuts,
buscant sempre els oasis i el repòs.
I retrobar finalment el dringar feliç del rierol.
si costa, sempre és més bo
ResponEliminaPodria ser, Joan, al menys és l'efecte que ens fa.
Eliminai per què costa?
ResponEliminaPer què costa? Totes les teves preguntes són tan difícils? ;D
EliminaA mi em costa arribar a la bellesa, perquè sovint toco massa de peus a terra... potser...
Com a l'escala de la Plaça del Rei, la bellesa és com una escala de valors.
ResponEliminaCom aquest poema, on cada vers ens acosta a la felicitat, com diu a l'últim graó "retrobar finalment el dringar feliç del rierol"
La bellesa com una escala... de valors... és maco!!!
EliminaUn bonic poema... Les coses importants són una fita difícil d'aconseguir, i la bellesa ho és tant!!!
ResponEliminaPetonets.
Sempre...
EliminaPetonassos
Tu deus haver-hi fet un pacte. O potser el repte d'ella, de la bellesa, és trobar-te a tu?
ResponEliminaLa teva col·lecció és el seu sinònim.
Una abraçada!
Pilar... quines coses més boniques que em dius... ets un solet i una dolçor a la vegada...
EliminaAbraçades fortes!!!
La bellesa està a l'abast de tothom, però s'ha de saber trobar. Hi ha qui la té davant i no la sap descobrir. Però hi ha mirades, com la teva, que la troben enseguida. I la comparteixen.
ResponEliminaGràcies, Carme!
S'ha de saber trobar, tens raó... Moltes gràcies a tu, Glòria!
EliminaEl "dringar feliç del rierol" com el dringar de les paraules del poema, com aquest.
ResponEliminaEl dring de els paraules és un dels sons que més m'estimo... gairebé tant com el dels rierols.
Eliminaper valorar i gaudir de les coses ens han de costar
ResponEliminaSembla que ha de ser així...
Elimina