Hi ha un t'estimo a cada turó.
T'hi has fixat mai?
Només fa falta pujar-hi.
Lentament i sense pressa.
El somriure endins.
....................................................................Carme
....................................................................Carme
Toc de campana
Ermita d'aquarel·les
Digues t'estimo.
........................................................... Xavier Pujol
Sé d'una terra
-cantava un poeta-
plena de turons.
...........................................................Teresa Ribera
Cadascú té el seu horitzó.
Tenir-lo a l'abast.
Cadascú la seva solitud.
............................................................ Jordi Dorca
Gran aixopluc
davant l'entrada
pel qui no creu
..............................................................Joan Gasull
Dalt d'un turonet,
campanes de l'ermita,
diuen t'estimo.
Prop de l'ermita
escolto les campanes
diuen t'estimo
Prop de l'ermita
escolto les campanes
diuen t'estimo
..............................................................Maria Roser
Toc de campana
ResponEliminaErmita d'aquarel·les
Digues t'estimo.
Les campanes, les ermites dalt dels turons, els turons sense ermites, tots ho diuen, es veu que et fan cas.
EliminaSé d'una terra
ResponElimina-cantava un poeta-
plena de turons.
Ui! que bé... la recorrerem tota...
EliminaCadascú té el seu horitzó.
ResponEliminaTenir-lo a l'abast.
Cadascú la seva solitud.
Jordi, és ben cert que tots tenim una mica de tot. Els horitzons que no faltin. I la mida de solitud justa i necessària tampoc,
EliminaM'agrada especialment el de la Carme i del Jordi. Us duc al cor.
ResponEliminaPetons per a tots.
El teu cor ens gronxa i ens agombola... petons!
EliminaGran aixopluc
ResponEliminadavant l'entrada
per el qui no creu
Aquestes porxades, que maques, oi? aixopluguen de veritat, el cos i l'esperit.
EliminaUna recompensa que fa valer l'esforç de pujar-hi.
ResponEliminaI Tant, no me'ls vull perdre...
EliminaImagino que s'hi deu respirar una pau que deu omplir el cor, els pulmons, l'ànima... :-)
ResponEliminaDalt de tot, ni que sigui d'un humil turó, sempre hi ha una sensació especial. Mirar lluny, proximitat i distància a la vegada, ho veus, però estàs sol i sents la pau. Si és un cim més alt, encara més. :)
EliminaProp de l'ermita
ResponEliminas'escolto les campanes;
diuen t'estimo.
Petonets Carme.
Les campanes tenen un llenguatge bonic i imprecís, els podem fer dir moltes coses...
EliminaOstres quina falta, sort que l'has arreglada, volia posar s'escolten...I curiós l'altre l'havia esborrat i 'ha sortit!
ResponEliminaAra m'adono que no t'ho he canviat, he deixat escolto. I em fas pensar,,abans de canviar-ho... "s'escolten"? no hauria de ser "se senten"?
EliminaEls rebo per mail i encara que després s'esborrin, el mail ja el tinc i com que el vaig veure arribar en un moment que estava al mails el vaig penjar de seguida. Els vaig deixar tots dos. Variacions sobre un mateix tema... està bé!
M'has fet pensar amb això de s'escolten o se senten...De fet en aquest cas diria que tens raó, queda millor se senten, però de vegades si vaig de pressa, potser no mi fixo massa!!!
EliminaQuanta inspiració a prop l'ermita!
ResponEliminaTenim uns companys blocaires, molt creatius!
Eliminanomés puc aplaudir davant la bonica il·lustració i els bells poemes que l'acompanyen.
ResponEliminaI jo te'n dono les gràcies, bruixeta!!!
EliminaL'ermita dalt del turó fa que et sentis un xic més a prop, un xic més elevada.
ResponEliminaSí! que boniques que són, les ermites dant dels turons!
EliminaNing nang, ning nang
ResponEliminarepeteix la campana
quan sent el murmuri
d'un t'estimo enlairat.
Aferradetes sonores!