La meva mà
als teus cabells, no deixa
cap empremta.
El meu palmell s'endu,
per sempre, el seu tacte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
que el prengui per una estona, però que no se'l emporti per sempre i torni sovint a buscar-lo
ResponEliminaQue bonic, Joan, com m'agrada el teu comentari... Gracies!
EliminaRomanticisme en les paraules, bellesa en la imatge, m'ha fet obrir el teu blog. No puc dir res més. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies M. Antònia, una abraçada de tornada.
EliminaQuan interpretes no canvies res en el poema original, però vibres amb ell.
ResponEliminaVibres amb ell, és ben cert...
EliminaCabells esbullats. Sentiments que després cal pentinar.
ResponEliminaBen cert... sovint cal pentinar els sentiments que se'ns esbullen més que els cabells.
EliminaLa mà no deixa empremta físicament, però la carícia és un somni que t'acompanya...
ResponEliminaPetonets.
Les carícies, indubtablement acompanyen sempre...
EliminaEs pensa que serà per sempre, però tindrà que tornar per prendre'n un altre cop, segur.
ResponEliminaSegurament, voldrà tornar, sí...
Elimina