dijous, 4 de juny de 2015

L'ombra d'un missatge


Callen les ombres.
Siluetes suggeridores.
Deixen de banda els colors
 i nosaltres els inventem de nou.
Ens esborren els mots
i dibuixem signes.

Nosaltres també 
ens amaguem i ens descobrim
com un objecte senzill
i el seu diàleg amb la llum.


26 comentaris:

  1. Les flors són ja un símbol d'amor. "Ens esborren els mots" em suggereix que passat el temps sovint no guardem "el mot" exacte sinó la seva intenció, la sensació que ens va produir,...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina interpretació més maca i encertadíssima, perquè em conpleta el poema..

      Elimina
  2. clar i entenedor; les coses poden ser senzilles i dialogades i agradables, com ho és la segona imatge, sense el martell de l'ombra, sense l'ombra del martell; quin descans pels sentits;
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mati, dibuixant no domino les ombres... ;)

      Elimina
  3. Si fem treballar la imaginació podem inventar-nos els colors i no fem cas de les ombres...
    Nosaltres juguem a fet i amagar amb la llum!
    M'encanta el segon dibuix...Té llum pròpia!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Que hi hagi ombres no evita els colors...

      Elimina
  4. un t'estimo al mig d'un ram de flors sempre ha estat una bona inversió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... Qie dolent que ets (o al menys, calculador)

      Elimina
  5. Si perquè s'esfumin les ombres també ho han de fer les paraules, millor només amb imatges, que parlen prou clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades s'expliquen prou bé les imatges, tens raó!

      Elimina
  6. El poema completa el que diu el cartellet de l'aquarel·la.
    Els vermells són cors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els vermells són cors, els cors són vermells...

      Elimina
  7. Jugem amb llums i ombres, amb paraules i amb silencis. Les imatges ja són prou eloqüents.
    Exquisides les aquarel·les,molt encertats els colors.

    ResponElimina
  8. S'amaguen les línies en negre del primer dibuix, molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Vaig intentar-ho de nou, perquè el trobava brut el primer dibuix... Tot i així tinc el vici d'ensenyar-vos-ho tot...

      Elimina
  9. A vegades ens mig-amaguem... mig-sortim... mig-som-mig-no-som...

    M'agrada més amb les línies negres :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu sempre t'agraden més amb línies, ja me'n recordo... Però trobo que aquest no es "veu" bé. No sé si són les ombres massa fosques, la prespectiva equivocada, no sé què li trobo...

      Elimina
    2. No hi ha res equivocat... a veure si no entens l'art de la gran Rosanas! :-DDD

      Elimina
    3. He, he, he... :DDD.

      Ets una incondicional! Gràcies! Que maca que ets!

      Elimina
  10. Estem fets d'objectes, de diàlegs.
    Dels que hi són físicament i dels que mai no han arribat a ser
    però que existeixen en algun lloc de la consciència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, que allò que no ha arribat a ser, a vegades ho portem tant endins com allò que hem viscut.

      Elimina
  11. I ens queda l'essència de l'ésser ...

    Bessets assolellats! :)

    ResponElimina
  12. No hi haurien d'haver perspectives equivocades en un "t'estimo". Potser algun contrast marcat. Tal vegada alguna tonalitat difuminada.
    Però l'essència del mot, del sentiment, sempre es troba en la mirada de qui ho diu i de qui ho rep.
    I malgrat totes les possibles ombres i línies i blancs (com silencis) i les giragonses del traç... El que sempre queda és el que es va trobar al primer esguard.

    Un petonet ben dolç, nineta estimada.
    :-)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre queda allò d'essencial que no poden esborrar els silencis ni les paraules.
      És molt bonic com ho dius, "El que sempre queda és el es va trobar al primer esguard"
      I encara més bonic que quedi, que perduri, malgrat els jocs de llum i ombres amb els què ens vestim cada dia.

      Una abraçada immensa, poeta!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari