dimarts, 2 de juny de 2015

Homes sense dones d'Haruki Murakami

"Hi ha un tipus de persones que tenen tan poques preocupacions i tan poc replecs interiors que, per compensar-ho, han de fer una vida tècnicament perfecta.

Per poder viure amb aquesta mena de jo llis en el món que els envolta, ple de sinuositats, cadascuna d'aquestes persones desenvolupa, en més o menys mesura, algun mecanisme d'adaptació, si bé normalment elles mateixes no són conscients de la tècnica tan complicada que necessiten per anar vivint el dia a dia. Estan convençudes que viuen d'una manera natural i relaxada, sense haver de recórrer a cap mena de maniobra ni estratègia. I llavors, si per algun motiu un raig de sol especial vingut d'algun lloc els il·lumina i s'adonen de cop de la seva artificiositat o de la seva manca de naturalitat, a vegades es troben en una situació dolorosa o fins i tot còmica. Evidentment, també hi ha moltes persones afortunades ( no se m'acut una altra manera de qualificar-les) que viuen tota una vida sense veure aquest raig de sol o que tot i veure'l no senten res d'especial."

H.M.  (Comencament del conte Un òrgan independent)

Aquest començament del conte promet, al menys a mi em va prometre moltes coses... I no em va decebre en absolut. Potser perquè he conegut persones així, afortunades, com diu ell, o no.  I m'agradava la possibilitat de poder veure-les per dins, al menys des del punt de vista de Murakami. 

"Al capdavall, perdre les dones, volia dir perdre allò. Les dones oferien la possibilitat de passar un temps especial, un temps que era capaç de negar per complet la realitat tot i estar-hi immers."

H.M.  (Fragment del conte  Xahrazad)

Els homes necessiten les dones per crear aquest temps especial i les dones necessiten un home que sàpiga escoltar-lo i viure'l. Crec que això no està a l'abast de tothom. I m'agrada trobar-ho en la literatura com un fet a la vegada molt subjectiu, però amb una certa realitat objectiva, sabuda, compartida.

27 comentaris:

  1. Té molt bona pinta ... prenc nota.

    Bona tarda, nina!
    Bessets ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens explicaràs... Crec que pot agradar-te, malgrat la poca imparcialitat meva referent a Murakami.

      Elimina
  2. Homes sense dones, un títol suggeridor, com podria ser-ho, dones sense homes...Penso que uns i altres en algun moment, es necessiten...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, en algun moment i altre ens necessitem!

      Un petó!

      Elimina
  3. me l'anoto però haurà d'anar a la cua i demanar tanda que en tinc un munt tant gran per llegir!

    ResponElimina
  4. Crec que aviat el llegiré. Arriba en un bon moment.

    ResponElimina
  5. La dona, una dona, les dones...
    Quina sort compartir la vida amb ella, amb elles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort compartir-la amb vosaltres, també!

      Elimina
  6. Si una cosa té Murakami és que et fa pensar. I estic segur que aquest llibre, a banda d'agradar-te, a tu t'ha deixat ballant el cap una bona estona. Aquest podria ser només l'inici d'una sèrie de posts semblants fent servir fragments destacats del llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Fa pensar, sorprèn, descol·loca...
      I també tens raó que se'n podrien fer un munt de posts amb citacions interessantíssimes!

      Elimina
  7. interessant...
    només podem admetre relacions d'igual a igual;

    de la comicitat, en tenim exemples clamorosos quan persones grans actuen com a adolescents, o també quan els desinhibits justifiquen tota pràctica de seducció
    .

    ResponElimina
  8. Jo encara em considero un nouvingut a la literatura de Murakami, n'he llegit just 4 llibres, però segur que en llegiré més perquè em fascina el món, de vegades inversemblant, on fa viure els seus protagonistes. En aquest sentit em va agradar molt "1Q84" i també ho ha fet "Kafka a la platja" que acabo de llegir. Els altres dos, "Tòquio Blues" i els contes de "Després del terratrèmol" quedarien una mica més avall en la llista però no gaire més avall perquè fins i tot el "món normal" no es gaire normal a mans de Murakami.
    No sé si aquest que ens presentes entraria en la meva primera o segona classificació, però he d'admetre que també m'ha agradat molt aquest fragment inicial del conte que ens has posat. Estic completament d'acord amb tu, promet molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest llibre és dels que parla d'aquest "món normal" que dius, que mai no és gaire normal a mans de Murakami. És un recull de contes de vides d'homes que tot i no tenir cap fantasia desbordada, tots ells són bastants especials i per descomptat molt interessants.

      1Q84... És una passada... En ser una novel·la llarga té moltes més coses, més recorregut, més aspectes... A mi em va encantar.

      Elimina
  9. Tic l'autor entre els meus pendents, potser va sent hora de llegir-lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure... No agrada a tothom... Ja ens ho diràs. Però crec que una lectora com tu l'ha de conèixer...

      Elimina
  10. Em costa molt llegir els autors orientals, els llegeixo com una curiositat, o perquè tothom en parla bé i vull tenir una opinió pròpia, però no entenc gaire les reaccions dels seus personatges. Potser el que passa és que no tinc ganes de pensar, com diu en XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc cal forçar les coses, Glòria.

      Potser precisament les reaccions dels personatges és el que a mi em sorprèn i em fascina sl mateix temps. Però cadascú és cadascú

      Elimina
  11. He començat algun llibre de Murakami però l'he deixat. Potser en un altre moment.
    Que tinguis una feliç lectura. Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha persones que no hi entren i no s'hi senten còmodes...

      Elimina
    2. La veritat és que l'he gaudit molt i me l'he llegit en un parell de dies!

      Elimina
  12. He de reconèixer que el primer fragment m'ha captivat molt. La meva parella ha llegit molt a Murakami però mai m'he acabat de decidir a llegir-lo, sempre tinc altres llibres que em criden més… No sé, potser algun dia li donaré una oportunitat (segur que he acabat llegint coses molt pitjors de vegades, sense saber-ho).
    Gràcies per la proposta.
    M'apunto a la idea d'en Xexu que ens regalis uns quants posts amb cites dels llibres. A mi em va passar un cop amb l'Stoner d'en John Williams, sentia que havia de compartir tants fragments interessants...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha fet riure la teva expressió.
      Per una entusiasta de Murakami, com sóc jo... Llegir coses "pitjors" és fàcil i inevitable...
      Te'l recomano, August, al menys prova-ho. És molt especial, però té un encant que sinhi conectes es insuperable.

      Buscaré més cites d'aquests contes...

      Elimina
  13. El tinc pendent... no em calen gaire presentacions de Murakami per llegir-me'l,.... em fascina! Però t'agraeixo que hagis posat aquests fragments per aquí...

    ResponElimina
  14. Si Murakami et fascina, cosa que ja recordava haver llegit en algun lloc, aquest llibre t'agradarà.
    És Murakami en estat pur. Sense fantasia desbordada, però amb aquella realitat tan i tan especial... Màgica.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari