Aixopluga'm...
Aixopluga'm
amb mots i amb versos!
Aixopluga'm
amb mirades i amb besos!
Aixopluga'm
amb els braços i les espatlles,
amb l'acolliment i la confiança.
I fem finestres cap a migdia
que mirin molt més lluny
del nostre petit entorn
de cada dia.
Un porxo, un bon lloc per aixoplugar-se, sobretot de les tempestes d'aquests darrers dies...I si ho fan uns braços ben forts, molt millor!!!
ResponEliminaPetonets.
Doble aixopluc!!!
EliminaPetonets!
Cal que algú que en sàpiga posi música a aquesta lletra. Això és més que un poema.
ResponEliminaOstres, Ramon! quina il·lusió que em fa aquest comentari... gràcies!
EliminaTanco els ulls i m'imagino el que m'expliques....Quina passada de moment!!
ResponElimina...I m'agrada molt que tingui aquestes "finestres per poder mirar més lluny"
Gràcies per aquesta bona sensació que m'has regalat!!
Una abraçada.
Potser reconeixeu el porxo i tot! És de la capelleta arribant a Rougon, el poblet a la vora de les gorges del Verdon.
EliminaGràcies Montse! Una abraçada molt forta!
Asseguda al banc. Aixoplugada.
ResponEliminaQue no et manquin les abraçades!
Els porxos acollidors, són sempre una temptació!
EliminaGràcies, Xavier, que no et manquin a tu tampoc!
si trobes aquest aixopluc no et mogues
ResponEliminaBon consell, aquest, Xelo!
EliminaDoncs no sé què és millor, el poema o la pintura. Els dos aixopluguen.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaAixopluga'm a mi també. S'hi deu estar ban bé...
ResponEliminaVine, doncs, vine...
EliminaQuin porxo més acollidor, et fa res si t'acompanyo una estoneta?
ResponEliminaBessets d'anada!
M'encanta que m'acompanyis una bona estona!
EliminaBesets de tornada
doncs si ens posem tots sota el porxo...potser que aprofitem per parar-hi taula i fem un mos tots plegats
ResponEliminaQuina bona idea! Parar una taula ben acompanyat sempre és un plaer.
EliminaAixoplugar. Un verb preciós! com si amb el braç abraçés i protegís de la pluja
ResponEliminaA mi també m'agrada aquesta paraula i m'ha fet molta gràcia la teva interpretació! Molt ben trobada!
EliminaÉs ben bé com una oració aquest poema. Una oració d'una religió propera, de déus assequibles
ResponEliminaEstà bé que els déus siguin assequibles... Oi?
EliminaMolt ben dit.
ResponEliminaHoritzons, finestres.
Horitzons, que es puguin veure...
EliminaM'encanta aquest poema. Jo també vull aixopluc: jo també vull mots, versos i besos. I una finestra per mirar a l'infinit.
ResponEliminaCoincidència de desitjos...
Elimina