No vols tastar la infinitud del mar,
ni abastar amb els dits un horitzó tan bell.
Amagat rere la façana protectora
saps del blau només pels teus ulls.
La teva pell es resguarda sempre
d'inundar-se absolutament de transparències.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Avui mateix, al migdia, li deia a en Josep Lluís que les fotos de platges, de ports amb barques, etc. sempre m'agraden molt més de dins cap enfora (des de l'aigua cap al poble) que mirant des del poble cap el mar... i ara em quedo sorpresa de veure que, justament avui, ens regales aquests preciosos dibuixos -el primer dels quals ja no deu existir- tal i com a mi m'agraden!! :-)))
ResponEliminaAixò és el port de Saint Tropez, de la nostra sortida de setmana santa a França. Des d'un costat del port, es veu l'altre i és bonica aquesta façana de mar.
EliminaTens raó el primer dibuix ja no existeix... m'alegro que t'agradin!
Bella façana, bell poema, bells dibuixos. I bell horitzó que imaginem.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Xavier!!!
EliminaPreciosa aquesta façana marinera...Que no s'amagui al darrera, el blau dels ulls segur que el mar li ha regalat...
ResponEliminaPetonets.
El mar regala blaus preciosos...
Eliminapetonassos!
La mar és el bressol
ResponEliminadel gran viatge...,
l’abraçada d’onades,
almívar de sal que tanca
les ferides i reviu les cicatrius...,
la façana batejada per la
flama del far...
onatge
Gràcies pel poema, onatge...
Elimina"l'horitzó amb més amplada,/ el dels teus ulls". Els ulls que connecten amb el cor, també són petits elements relacionats amb la grandesa inconmmesurable del mar.
ResponEliminaQue bonics aquests versos que em dius...
EliminaLa vista d'un poble des de el mar es de les coses més fascinants que hi han.
ResponEliminaEl pas dels teus dibuixos, de llapis a colors en fascina cada vegada que els veig. Quina preciositat!
Gràcies, bruixeta, m'afalaga que t'agradin!
EliminaEl campanar contempla solemne la immensitat del mar. No té cap inquietud per per abastar-lo. Ell té la seva feina, vigilar el poble i repicar les campanes quan sigui l'hora de fer-ho.
ResponEliminaBonic el dibuix, donen ganes de caminar per aquest passeig vora l'aigua.
Hi hagués hagut de fer persones que passegen... els meus dibuixos sempre queden buits, en realitat les persones hi eren...
EliminaGràcies, Glòria!
A mi sí que m'has fet agafar ganes de tastar el mar una estona.
ResponEliminaEl mar, sempre és una temptació...
EliminaEl mirador és llarg, les barques semblen quietes.
ResponEliminaLes barques semblen quietes, imperceptiblement, es gronxen d'amagat.
Elimina