 |
| Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII |
En baixar, en ple equinocci
Kukulkan, en forma de serp,
havia perdut les seves plomes
i ja no demanava cap sacrifici.
La vam veure ran d'escala
majestousament immensa.
I es va fondre entre el sòl,
l'herba, el matolls i els arbres.
Un cop perduts tots els déus,
els homes vam oblidar els sacrificis
i vam recuperar lentament
la nostra pau, perduda pels segles.
Quin gir més humanista, el teu poema. Abandonar els déus, centrar-se en l'home (i la dona). Bona aposta.
ResponEliminaHumanista, del tot... En nom de tants déus s'han fet tants disbarats!
EliminaM'ha encantat. Quan les exigències dels déus traspassen certs límits, segur que hi guanyem quan marxen. Molt ben trobat!
ResponEliminaQue marxin, que marxin...
EliminaJo crec que n'hem fet una bona colla, de sacrificis.
ResponEliminaValents entre els segles.
Massa i tot, Jordi...
EliminaUn poema bondadós.
ResponEliminaGràcies per veure'l així!
EliminaSí, quin descans! tants anys pendents dels sacrificis als déus ja cansen. Com si no en féssim prou de sacrificis d'aquests perduts pel dimoni!
ResponEliminaFora, fora sacrificis...
EliminaEl déu d'avui dia són els diners. I ja s'ha cobrat moltíssims sacrificis.
ResponEliminaTens molta raô, Loreto, però en sembla que aquest déu ha acabat manant des de sempre a tota la resta de déus...
EliminaPotser la serp emplomada ja no exigeix més sacrificis, però segueix morint molta gent en nom d'altres deus i religions.
ResponEliminaEl poema és molt bonic, Carme, esperançador.
I tant què sí, quanta raó tens.... Gràcies, guapa!
EliminaSembla mentida com en aquelles èpoques feien aquests edificis tant espectaculars que han arribat fins els nostres dies...Ara tot ho fan de "nyigui-nyogui", atenint molts més mitjants...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Edificis impressionants sense cap dubte...
Eliminaaquests deus que demanen víctimes humanes millor oblidar-los :-))
ResponEliminaOblidar-los per sempre...
EliminaAcabo de llegir el relat d'en Mac i quin contrast! Em sembla que em quedo amb la pau que tu proposes i no amb la pau dels cementiris (o dels cenotes) d'en Mac, hahaha! Molt bonic!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ignasi!!!
EliminaEs van quedar ben descansats. La pau del silenci i escoltar la naturalesa, sense paraules cerimonials
ResponEliminaSense déus ni sacerdots cruels...
EliminaVols dir que van marxar tots els déus? potser, però sacrificis n'hi ha a tot arreu, malauradament.
ResponEliminaTant de bo arribi aquesta pau que desitgem.
Bona revetlla ... aferradetes! :)
Tant de bo marxéssin tots els déus....
EliminaAferradetes!!!
molt ben dit i en vers .....ai els sacrificis
ResponEliminabona menjada de coca en família!
Responc molt tard... De la coca ja no en queda res...
Elimina