Escarabat piloter fent rodar la seva bola de fems
Els escarabats piloters
escarabats dels fems (gràcies Rafel)
escarabats merdissers
escarabats merders (gràcies sa lluna)
escarabats bollers
escarabat de bolles (gràcies jo rai)
escarabat borrer ( gràcies jo rai)
escarabats buiners
escarabats baldufers
escarabats sagrats
Nom científic: Geotrudes Vernalis (gràcies Rafel)
Els escarabats piloters
escarabats dels fems (gràcies Rafel)
escarabats merdissers
escarabats merders (gràcies sa lluna)
escarabats bollers
escarabat de bolles (gràcies jo rai)
escarabat borrer ( gràcies jo rai)
escarabats buiners
escarabats baldufers
escarabats sagrats
Nom científic: Geotrudes Vernalis (gràcies Rafel)
He trobat que es pot dir de totes aquestes maneres i segur que encara n'hi ha més. En coneixeu alguna que no hi sigui?
He recordat que a l'escola havia estudiat aquests escarabats piloters que ponien els ous en aquestes boles de fems enterrades. Però en realitat, jo no n'havia vist mai cap. Mai no és tard per veure o aprendre coses noves. El vaig trobar molt graciós empenyent la seva bola. I això que no m'agraden especialment els escarabats. Va detectar la nostra observació i es va aturar, mentre ens el miràvem i li fèiem les fotos. Com devia ser la seva percepció de nosaltres?
Hi havia una vegada un escarabat piloter que caminava empenyent la seva pilota, en un camí fet a mesura humana. Uns passejants se'l miraven una estona, d'altres ni tant sols s'hi fixaven. Ell però amatent i amb tots els sentits en alerta. Només avançava, quan al seu voltant tot era tranquil. Tot de cop sentia uns sons alternats, de diferents tons, aquells sons li semblaven perillosos, però no coneixia com defensar-se'n. En el fons sabia que no podia fer-hi res. Si els sons volien ell moriria. S'aturava desconcertat, paralitzat per la por i fins que no sentia silenci absolut no seguia el seu camí. No va comptar les hores que va trigar en fer-lo, però va arribar al seu forat.
Hi havia una vegada un escarabat piloter que caminava empenyent la seva pilota, en un camí fet a mesura humana. Uns passejants se'l miraven una estona, d'altres ni tant sols s'hi fixaven. Ell però amatent i amb tots els sentits en alerta. Només avançava, quan al seu voltant tot era tranquil. Tot de cop sentia uns sons alternats, de diferents tons, aquells sons li semblaven perillosos, però no coneixia com defensar-se'n. En el fons sabia que no podia fer-hi res. Si els sons volien ell moriria. S'aturava desconcertat, paralitzat per la por i fins que no sentia silenci absolut no seguia el seu camí. No va comptar les hores que va trigar en fer-lo, però va arribar al seu forat.
Hola Carme! felicitar-te per aquesta fotografia tan ben capturada. L'escarabat en qüestió i en català es diu "Escarabat dels fems" entre d'altres (dels quals tu ja has dit molt bé) però crec que aquest és el més adequat! el seu nom científic és "Geotrudes Vernalis" Molt bona explicació!! Bon cap de setmana!!
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves aportacions. M'encanta saber aquestes coses, de les quals no hi entenc res...
EliminaBona entrada de setmana, Rafel!
No sé cap altre nom, que el primer que tu dius: piloter. El que sí que sé és el gran bé ecològic i imprescindible que fa aquest insecte, recollint i amagant els fems.
ResponEliminaD'aquesta manera l'herba es regenera sempre.
A Sants i a molts d'altres llocs, ens mengem una a i li diem escarbat.
Jo també li dic escarbat, però en escriure-ho... faig el paperot i ho escric com cal... he, he, he...
EliminaSegur que fan una feina boníssima!
Aquí diem escarabat merder.
ResponEliminaAquest que tu ens expliques em recorda a mi, m'agrada poc el soroll i quan més avanço és als espais silenciosos i tranquils i, sobretot, quan no em sento observada. ;)
Bon cap de setmana ... aferradetes!
Jo també sóc de les que necessito silenci... i tranquil·litat.
EliminaBona setmana, preciosa!
Escarabat borrer em penso que se'n diu també i escarabat de bolles que és el mateix que escarabat boller.
ResponEliminaVet aquí una bèstia que em sembla simpàtica, de fet, tots els escarabats m'ho semblen!
Totes les noves opcions són afegides, Jo rai!!! Gràcies!
EliminaSimpàtics, els escarabats, si els trobes a l'aire lliure... només. Però els que vivim al bosc si algun cop se'n cola alguns cap a dins, ja no el trobo gens simpàtic... ;)
Amb els humans que fan aquests sorolls més val no jugar-se-la. Tan aviat s'aturen i et fan fotos, com t'aixafen sense cap pietat. Molta sensatesa aquest escarbat piloter, jo el conec amb aquest nom.
ResponEliminaAquests humans, mai no se sap com reaccionaran...
EliminaArrossegar la pilota no és més que una mesura d'autoprotecció, a ningú li fa gràcia xafar una merda.
ResponEliminaha, ha, ha... molt bona, Jp! Segur que tens raó!
Eliminano en sé més de cognoms d'escarabat.....només se m'acut que faria molta feina recollint les caques dels gossos ( molt amos encara no les recullen)
ResponEliminaPodria ser una mesura molt ecològica... he, he, he... regiments d'escarabats per netejar els carrers... si? o seria fastigós..... eeeeeccccssss!
EliminaEscarabats piloters som els catalans a punt de ser aixafats per l'estat.
ResponEliminaA punt, a punt... fem la bola ben grossa que quedin ben emmerdats....
EliminaJo també en dic "escarbat" sense la a intermèdia "piloter". Sempre m'ha fet gràcia la posició d'aquest animal empenyent la boleta de fems cap per avall… Deu ser per no ensumar-la de tan a prop.
ResponEliminaNo sé com hi tenen tanta traça... cap per avall i caminant enrere... és impressionant!
EliminaTots els éssers vius lluiten per la supervivència...No són gaire bonics però semblen força espavilats!
ResponEliminaPetonets.
Sí que semblava espavilat!!!
EliminaEm cau simpàtic i fa la seva feina -bona per tots- que deu de ser força dura per ell.
ResponEliminaDe petita aixafava tot el que es movia. Me'n avergonyeixo. Que cruels som molts d'infants! Ara em fan molta compasió totes les bestioles.
M'ha fet riure el comentari d'en Jp, sempre tan ocurrent.
A mi també m'ha fet riure en Jp! Sempre fa comentaris divertits, és genial!
EliminaCrec que molt infants som cruels... després anem millorant, alguns i una mica...
Clar que hi ha gent que segueix sent cruel o més. M'alegro que tant tu com jo som a la bansa dels que hem millorat...
fa molt bona feina....però hi ha qui cobra molt més per tirar una pilota endavant
ResponEliminaI aquests que cobren més fan malbé la gespa en comptes d'afavorir-la com els piloters...
EliminaL'observació de la natura i del món animal sempre són fonts d'aprenentatge...
ResponEliminaGenials tots els comentaris...
L'altre dia, també la vag fotografiar però va sortir un nyap d'imatge, a l'entrar a casa, arran de carrer, amagada sota el pedrís, hi havia una cuca de llum, amb molta llum. Crec que la foto la devia espantar...;)
Jo també n'he vist alguna, de cuca de llum, pel jardí, no gaires vegades, per això. Tampoc n'he pogut treure cap imatge.
EliminaVeient la feinada que fan, amb tant poc valorats materials podríem actualitzar la metàfora aquella de que els catalans dels fems en fem bolets.
ResponEliminaDels fems en fem bolets... Ha, ha, ha...
EliminaFa uns anys vaig tenir una experiència escatològica amb aquests animalons. Portàvem tres dies pel desert de Thar, a l'Índia, i enmig del no res vaig buscar un lloc on fer les meves necessitats majors. Encara no m'havia aixecat que van aparèixer de vés a saber on (suposo que de sota de la sorra) un grup d'escarabats piloters a fer desaparèixer aquell generós manà caigut del cel! En poc més de deu minuts no hi quedava rastre!!!
ResponEliminaOstres, això que expliques és ben bé una experiència insòlita i impactant!!!
EliminaA aquests escarabats del desert, en mig del no res... el "regalet" els devia semblar un tresor. No en devien tenir gaires...
Ei, que bo!
ResponElimina(ho hauré de demanar; no ho he tingut mai en cap qüestionari)
Quants noms, oi? m'encanta aquesta varietat que tenim ...
Elimina