He trobat aquest fragment de "Fragments d'un discurs amorós", de Roland Barthes.
"El llenguatge és una pell. Frego el meu llenguatge contra l'altre. És com si tingués paraules en lloc de dits, o dits a la punta de les meves paraules. El meu llenguatge tremola de desig. L'emoció prové d'un contacte doble: d'una banda, qualsevol activitat discursiva ve a realçar discretament, indirectament, un únic significat: "et desitjo". L'allibera, l'alimenta, el ramifica, el fa esclatar (el llenguatge gaudeix tocant-se). De l'altra, embolcallo l'altre en les meves paraules, l'acarono, l'amanyago, parlo de les meves carícies, em consumeixo per fer durar el comentari al qual sotmeto la relació."
Només per aquest fragment i sense saber ni de què va, m'he comprat el llibre i l'estic llegint.
El llenguatge és una pell... m'agrada, i vosaltres? sentiu el llenguatge com una pell?
Per'xò sóc poeta. Per tocar sense tocar, a falta de.
ResponEliminaWOW!
:-)
Doncs això... A falta de... fem el que podem...
Elimina;)
Clar que sl mateix temps també es pot sentir la pell com un llenguatge, que una cosa no treu l'altra.
EliminaDieu, diuen, que sí, que la definició de Barthes m'escau molt. I a cops és "amb", i altres " a manca de".
EliminaFer el que es pot. I fer-ho bé.
Escriure sensacions sobre la pell.
ResponEliminaAmb llengua
tge.
Ben bé sensacions sobre la pell... Amb llenguatge.
EliminaHe, he, he... M'has fet riure, amb el tge, tirat per la finestra...
Absolutament sensual.
ResponEliminaAbsolutament!
EliminaSegurament a mi no se m'hauria acudit mai aquesta metàfora, però una vegada llegida trobo que és ben veritat. Com la pell, el llenguatge pot ser fi o aspre, ens pot apropar o separar...
ResponEliminaBen bé així!
EliminaAixò seria una sinestèsia d'aquelles, no? Notar unes sensacions a través d'un altre sentit. A mi em costa molt de barrejar-los.
ResponEliminaSí, però jo crec que va més enllà de les sinestèsies... Emocions paral·leles, les de les paraules d'amor i les dels gestos d'amor.
EliminaMira, de la Matilde Nuri:
ResponEliminajo encerclo un amor
que a mi m'encercla
(així comença un dels seus poemes del llibre 'A tall d'aigua')
Aquest encara m'espera, pacient, al meu pilonet de llibres.
EliminaEspero que sigui una pell suau , que no ens rasqui, sinó que ens amoroseixi amb el seu tacte...
ResponEliminaPetonets.
Suau, suau... Així ha de ser...
EliminaM'ha vingut la imatge d'escriure un poema amb tinta damunt la pell.
ResponEliminaUna idea romàntica i bonica ... Hi pensaré...
EliminaM'agrada moltíssim aquest passatge!!!
ResponEliminaSabia que t'agradaria... ;D
Eliminamolt suggerent....
ResponEliminaMolt...
EliminaSent una dona de pell, et dic que sí.
ResponEliminaMelassa aquest fragment, Carme.
Bessets!