Bellesa en pètals,
la ciutat al seus peus.
Presoner d'ella.
...................................................Carme
SOLSTICI
Barranc eixut.
Només bromera de baladre. L'amenaça letal d'un altre estiu.
......................................................M Josep Escrivà
Diàlegs,
foc de baladre,
vestigis d'ombra
dins la ciutat més noble.
.....................................................Jordi Dorca
ResponEliminaLa ciutat com a jardí. El jardí com ideal. És una bonica imatge.
Abraçades, des de El Far.
:)
EliminaSembla un baladre de llibertat limitada, amb les flors capcotes. Siga com siga el baladre m'agrada. Malgrat el seu tarannà verinós té una bellesa que em sembla mediterrània.
ResponEliminaAquest era preciós amb uns ramells de flors grossos com poques vegades he vist. A mi m'agraden molt.
EliminaCarme: és molt atractiu poder contraposar, o fer confluir, les maneres distintes com percebem el nostre món més pròxim. Cada dia, en el meu trajecte cap a la feina, recórrec camins rurals i passe a prop de barrancs (crec que vosaltres en diríeu "torrents"), d'aquells que arrepleguen l'aigua de pluja que baixa de la muntanya. En aquestes latituds nostres, pràcticament sempre, secs. Aquesta setmana, ja molt càlida a les comarques valencianes, em vaig fixar en l'esclat quasi feridor a la vista, de tan intens, dels baladres dels barrancs. I vaig escriure aquesta imatge, per a mi colpidora i inevitable de l'estiu. Amb el teu permís, l'adjunte a la teua foto. Amb una salutació agraïda:
ResponEliminaSOLSTICI
Barranc eixut. Només bromera de baladre.
L’amenaça letal d’un altre estiu.
Moltíssimes gràcies, Maria Josep, per la teva per epciódrl món imper compartir el teu trajecte cap a la feina.
EliminaHe pujat els teus versos al post! Gràcies!
Un fragment de la lletra de la cançó d'Isidor Marí (UC)
ResponElimina"...Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'alló que cau:
aigua de núvol i cel blau...."
Com les de la Maria Josep!
EliminaI jo que ni tan sols sabia que existeix una flor anomenada "Baladre"... Jo sí que sóc de ciutat! :-)
ResponEliminaMolt bonica, per cert...
Molt bonica, encara que Verinosa...
EliminaSempre m'he preguntat com una flor tan bonica com el baladre i malgrat tot verinosa, omplia els parcs on es infants hi juguen, com si fos el lloc més segur del món...
ResponEliminaPetonets.
Hi convivim des de sempre i crec que els hi ensenyem als nens...
Elimina“Baladre, lladre del camí, baladre
ResponEliminaprecipitat, de lluminosa flor,
ha lliri fals de contingut verí
flor capital de capitell doctíssim.
Oh fill darrer d’entranyes de barranc
funesta arrel i generosa gràcia
repartiment general de colors
cant general tancat amb pany i clau,
segell dels horts i lacre d'algueries.
distribuïts els solcs, tandes de l'aigua!
Guaites camins que mai ningú endevina”
Vicent Andrés Estellés. Mural del País Valencià I. El baladre
Bonica i perillosa flor.
Bessets de bona nit! ;)
* amb lliri fals de contingut verí
EliminaGracies, lluneta, baladres pels camins... Per molts i molts camins. Molt bonics, els versos...
EliminaUn dels noms científics que recordo perquè sempre m'ha semblat que sonava de conya: Nerium oleander. Genial.
ResponEliminaJo no me l sabia pas, gràcies!
EliminaCuriosa aquesta doble visió d'un mateix fet: baladre al jardí esponerós i amable, baladre al torrent eixut i esquerp… Just a tocar de casa meva en tinc un munt (i sempre penso en allò de la seva toxicitat malgrat la bellesa dels seus colors: una altra dualitat).
ResponEliminaJo també he pensat en la cançó dels Uc, com en Xavier!
M'agraden totes les dualitats que saps trobar... Gràcies!
EliminaAquí la tonta del bote, que no sabia que aquest magnífic baladre fos una planta verinosa! Així doncs, llegeixo tot el que d'ella dieu i gaudeixo dels vostres mots.
ResponEliminaUna abraçada i molt bon inici d'estiu!
Realment són magnífics i n'hi ha per tot arreu... Per molt verinosos que siguin els tenim controlats perquè no produeixen desgràcies. Al menys que jo sàpiga o que s'hagin sentit a dir.
EliminaUna abraçada, Montse!
Com comenta la M.Roser, sempre m'ha estranyat que proliferin els baladres per parcs i jardins, sent, com són, tan tòxics i inclús verinosos. Ara que es protegeix tant les criatures de perills que semblen imaginaris, aquest tan real no es té en compte(?) Per sort, com dius,no es senten casos de desgracies, l'àngel de la guarda deu tenir molta feina!
ResponEliminaM'agrada haiku!
Doncs a mi, com que les he vist sempre, no em sembla gens estrany... però potser teniu raó, tantes precaucions inútils que prenen i aquesta... però és cert que tenint-ne per tot arreu, perquè n'hi ha per tot arreu, no passen desgràcies. No tenim costum de menjar-nos les plantes ornamentals, deu ser això...
EliminaDiàlegs,
ResponEliminafoc de baladre,
vestigis d'ombra
dins la ciutat més noble.
M'agrada molt el foc de baladre, perquè sovint semblen encesos de tant florits...
Elimina