dissabte, 6 de juny de 2015

Les incerteses de Jaume Cabré



 

"... com a lector he viscut, menys sovint del que voldria, el desfici que provoca finalitzar la lectura d'un llibre que t'ha seduït. Tanco el llibre en silenci, deixo que s'esvaeixin les últimes vivències provocades per les escenes finals, per les paraules dites, per l'atmosfera que m'ha acompanyat durant uns dies o tal volta unes setmanes. I em sento neguitós perquè a partir d'aquell instant ja no conviuré amb uns personatges amb els quals he gaudit d'una estranya intimitat perquè eren tan meus com els meus pensaments. Sovint vull pal·liar-ho amb una nova lectura, però sé que, sense tenir-ne cap culpa, aquest nou llibre no tapa cap forat i l'enyor s'escola amb la mateixa intensitat que abans; i encara més: entre lectura i lectura cal deixar un espai, un marge de temps perquè allò que t'ha enriquit s'integri a la teva vida i no es barregi amb altres estímuls."

Jaume Cabré (Fragment del text "Com una font, la paraula",  del llibre Les incerteses)

Gràcies, Jaume Cabré per explicar-ho tant bé!


34 comentaris:

  1. Doncs a mi em va molt bé de començar la lectura següent de seguida, per no perdre l'empenta de llegir que he adquirit amb un bon llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també els començo de seguida, però reconec que l'enyorança que em provoca que s'acabi un llibre que m'ha agradat molt, fa que em costi una mica... trobar quin serà el següent.

      Elimina
  2. Quan llegeixes un bon llibre, el teu cor palpita al mateix ritme que qui l'ha escrit.

    ResponElimina
  3. Jo no sóc de deixar cap espai entre un llibre i un altre però si que és veritat que, de tant en tant, hi ha llibres que em sap greu haver acabat i per tant haver de deixar. Aquest mateix de "Les incerteses" que vaig començar sense saber ben bé que hi trobaria, em va semblar una petita joia amb més d'una reflexió força interessant, com tu mateixa demostres en aquest post.

    Per cert, dels llibres que has triat per il·lustrar-lo jo he llegit aquest 2015 "Les dones de la principal". I jo també el vull destacar, em va agradar molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc deixo espai entre un llibre i un altre, però és per una certa avidesa lectora que tinc. Estic segura que m'aniria bé de fer-ho, acabaria de gaudir del tot el llibre que m'ha agradat tant si el deixés reposar més.

      "Les incerteses" és realment una petita joia de reflexions diverses.

      I coincidim doncs, un cop més, amb "Les dones de la principal"

      Elimina
  4. Moltes gràcies per les vostres reflexions. Penso que en Jaume Cabré ens té acostumats a petites joies quan escriu, sigui el que sigui. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Jordi, petites joies, per la mida o fins i tot grans joies, així ens ha acostumat en Jaume Cabré.

      "Les veus del,Pamano" i el "Jo confesso" per dir només els últims que he llegit, són grans joies.

      Elimina
  5. A mi em passa el que diu Cabré precisament amb els seus llibres. Em sap greu que s'acabin. Quan el que llegeixo no m'agrada o em deixa buida corro ràpidament a buscar-ne un altre.

    Aquest paràgraf i molts altres de Les incerteses les tinc subratllades. És un bon manual per aprendre quin son els mecanismes que mouen l'autor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em passa, per això, a les referències que he posat en imatges, hi ha Les veus del Pamano.

      També hi ha un trosset que parla de rellegir que és genial... És un bon manual per aprendre dels dis punts de vista: d'autor i de lector.

      Elimina
  6. Què gran que és el Cabré! A mi, això que comenta, m'ha passat sempre amb els seus llibres. Em sap greu acabar-los perquè desapareix aquesta connexió amb els personatges. És una mica com quan seguia alguna sèrie o algun programa de ràdio i arribava a l'estiu i m'havia d'esperar a acabar l'estiu per tornar a retrobar-me amb aquells personatges o presentadors que tant m'agradaven. Però aquí hi ha una diferència i és que els personatges que deixes d'una novel·la no tornen a aparèixer després! No pots trobar els protagonistes de les Veus del Pamano a Jo Confesso ni el Fra Junoy a Senyoria. I això fa que el dol després de llegir un llibre que t'ha frapat sigui molt més llarg perquè no el pots substituir per res. Quan acabo un bon llibre no paro de llegir però miro que el següent sigui totalment diferent. Si ara era una novel·la tipus Cabré, miro que el proper sigui un assaig, una novel·la policíaca o un còmic... Suposo que em serveix per passar aquest dol de què parlava...

    ResponElimina
  7. Perdre els personatges, sí, provoca enyorança, és cert... A mi també em passa. M'has recordat "Senyoria", que també em va encantar. Fra Junoy, no el devia agafar en un bon moment, perquè no me'n recordo gaire...

    Que gran és Cabré!
    Quanta raó tens!

    ResponElimina
  8. Que bé que ho expressa en Jaume Cabré...A mi Les Veus del Pamano em van seduir... El llibre i també la sèrie.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest llibre crec que gairebé és impossible trobar algú a qui no li hagi agradat.

      Elimina
  9. Savi el Cabré ....el meu problema és que durant el curs vaig plena i curulla d'altres lectures i els desficis de llegir pels guardo per l'estiu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ara que ja s'acosta l'estiu... Te'l desitjo, desficiós de lectures....

      Elimina
  10. Em sona haver llegit aquest escrit en alguna banda. He de dir que jo no em poso tan místic amb les lectures. Evidentment, quan llegeixes un llibre que t'agrada molt, aquest s'integra dins teu, portes els personatges dins i el recordes molt més que altres obres, al llarg del temps. Però tampoc no em cal deixar passar temps, ni paladejar res, quan un llibre es tanca el següent ja és obert, i potser a aquest li costa, si l'anterior era molt bo, però en uns dies ja t'hi has ficat de ple i de mística poca. Un rere l'altre, sóc un lector voraç més que sentimental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que això depèn molt del què busquem o del què trobem, quan llegim. Per a mi la prioritat absoluta, són les emocions, les que em provoca la lectura a mi, però també les dels personatges. Per això, les emocions tenen el seu tempo i no es poden barrejar. S'han d'esvair i a vegades el canvi de llibre, les esvaeix ( o esvairia) més ràpid del que em ve de gust.

      Tu dius dectu que ets un lector "voraç", jo dic de mi que llegeixo amb "avidesa". Crec que aquestes paraules diferents, ja donen un caire o un sentit diferent a les nostres ganes de llegir.

      Elimina
  11. Absolutament d'acord amb Jaume Cabré, a mi em pasa justament això, i ell ho explica tan meravellosament bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya pas... I tenscraó, ho explica tan bé!

      Elimina
  12. Carme, em sap greu però segurament aquesta vegada no podré participar en les Itineràncies, sóc fora la major part del temps i estic desbordada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, a mi també em sap greu, però ho entenc. Hi ha situacions que són difïcils i que ens prenen tot el temps. Trobarem a faltar les teves exquisideses, però les gaudirem, més que mai a la propera. Ja saps que no hi ha cap compromís...

      Una abraçada molt forta i fins aviat.

      Elimina
  13. Que bé sap explicar-ho en Jaume Cabré! És exactament com ell ho diu. Jo també he de deixar passar un temps fins a agafar-ne un altre, i també em va atrapar Les dones de la Principal.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi penso bé, n'hi ha molts que m'han atrapat d'aquesta manera, però mai tants com voldríem...
      M'alegro que t'hi sentis identificada... Jo també!

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  14. Jo també em sento òrfena quan acabo un llibre que m'ha agradat molt. I em falta fe per pensar que en trobaré un altre que m'agradi tant. Per sort fent precisament un acte de fe, en començo un altre, però ai, si no m'agrada! Les veus del Pamano és un dels meus preferits, tot i que he de reconèixer que em va costar molt entrar-hi però que, amb fe, vaig perseverar i no me'n penedeixo. Si els comentaris tinguessin títol, aquest es diria LA FE, sense cap dubte.
    No he llegit Murakami. En tinc ganes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta explicació de "em falta fe" a mi també em passa... I per que per acte de fe, segueixo llegintbper acte de voluntat.

      Murakami, s'ha de provar, perquè si agrada, agrada molt... I sabria greu de perdre-s'ho. Si no t'agrada... Doncs no hi tornes. Jo crec que t'agradarà! A veure si l'encerto!

      Elimina
  15. De vegades, quan el llibre m'ha impactat molt, sí que sóc incapaç de començar-ne un tot seguit. L'he de pair.
    Però normalment els llegeixo seguits.

    ResponElimina
  16. Ho explica molt bé en Cabré. Estàs desitjant acabar el llibre que t'agrada per saber com és resolt tot i per altra banda comences a enyorar aquells personatges que t'han acompanyat i que ja formen, una mica, part de tu.
    Ho he sentit, però fins llegir el post no era conscient d'aquesta sensació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també ho descrius molt bé, al menys per a mi... la impaciència de saber... l'enyorança i la nostàlgia de perdre'ls.

      Elimina
  17. Què difícil és descriure sensacions i que bé que les explica en Jaume Cabré!!...És exactament el que et passa.
    He aprofitat per apuntar-me, a la llibreteta dels pendents, algun llibre dels que mostres.Gràcies per compartir-ho!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llibret que parla del fet d'escriure i també, com veus en aquest fragment, del fet de llegir. És un llibre petitó que es fa molt interessant.

      Elimina
  18. Coincideixo amb el que diuen alguns: a mi això m'ha passat amb els llibres d'en Jaume Cabré. Els personatges són tan intensos i ben definits, que costa molt deixar-los anar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament que passa amb els seus llibres, també, veig que coincidim!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari