"... com a lector he viscut, menys sovint del que voldria, el desfici que provoca finalitzar la lectura d'un llibre que t'ha seduït. Tanco el llibre en silenci, deixo que s'esvaeixin les últimes vivències provocades per les escenes finals, per les paraules dites, per l'atmosfera que m'ha acompanyat durant uns dies o tal volta unes setmanes. I em sento neguitós perquè a partir d'aquell instant ja no conviuré amb uns personatges amb els quals he gaudit d'una estranya intimitat perquè eren tan meus com els meus pensaments. Sovint vull pal·liar-ho amb una nova lectura, però sé que, sense tenir-ne cap culpa, aquest nou llibre no tapa cap forat i l'enyor s'escola amb la mateixa intensitat que abans; i encara més: entre lectura i lectura cal deixar un espai, un marge de temps perquè allò que t'ha enriquit s'integri a la teva vida i no es barregi amb altres estímuls."
Jaume Cabré (Fragment del text "Com una font, la paraula", del llibre Les incerteses)
Gràcies, Jaume Cabré per explicar-ho tant bé!
Doncs a mi em va molt bé de començar la lectura següent de seguida, per no perdre l'empenta de llegir que he adquirit amb un bon llibre.
ResponEliminaJo també els començo de seguida, però reconec que l'enyorança que em provoca que s'acabi un llibre que m'ha agradat molt, fa que em costi una mica... trobar quin serà el següent.
EliminaQuan llegeixes un bon llibre, el teu cor palpita al mateix ritme que qui l'ha escrit.
ResponEliminaUna complicitat increïble, es crea!
EliminaJo no sóc de deixar cap espai entre un llibre i un altre però si que és veritat que, de tant en tant, hi ha llibres que em sap greu haver acabat i per tant haver de deixar. Aquest mateix de "Les incerteses" que vaig començar sense saber ben bé que hi trobaria, em va semblar una petita joia amb més d'una reflexió força interessant, com tu mateixa demostres en aquest post.
ResponEliminaPer cert, dels llibres que has triat per il·lustrar-lo jo he llegit aquest 2015 "Les dones de la principal". I jo també el vull destacar, em va agradar molt.
Jo tampoc deixo espai entre un llibre i un altre, però és per una certa avidesa lectora que tinc. Estic segura que m'aniria bé de fer-ho, acabaria de gaudir del tot el llibre que m'ha agradat tant si el deixés reposar més.
Elimina"Les incerteses" és realment una petita joia de reflexions diverses.
I coincidim doncs, un cop més, amb "Les dones de la principal"
Moltes gràcies per les vostres reflexions. Penso que en Jaume Cabré ens té acostumats a petites joies quan escriu, sigui el que sigui. ;-)
ResponEliminaTotalment d'acord, Jordi, petites joies, per la mida o fins i tot grans joies, així ens ha acostumat en Jaume Cabré.
Elimina"Les veus del,Pamano" i el "Jo confesso" per dir només els últims que he llegit, són grans joies.
A mi em passa el que diu Cabré precisament amb els seus llibres. Em sap greu que s'acabin. Quan el que llegeixo no m'agrada o em deixa buida corro ràpidament a buscar-ne un altre.
ResponEliminaAquest paràgraf i molts altres de Les incerteses les tinc subratllades. És un bon manual per aprendre quin son els mecanismes que mouen l'autor.
A mi també em passa, per això, a les referències que he posat en imatges, hi ha Les veus del Pamano.
EliminaTambé hi ha un trosset que parla de rellegir que és genial... És un bon manual per aprendre dels dis punts de vista: d'autor i de lector.
Què gran que és el Cabré! A mi, això que comenta, m'ha passat sempre amb els seus llibres. Em sap greu acabar-los perquè desapareix aquesta connexió amb els personatges. És una mica com quan seguia alguna sèrie o algun programa de ràdio i arribava a l'estiu i m'havia d'esperar a acabar l'estiu per tornar a retrobar-me amb aquells personatges o presentadors que tant m'agradaven. Però aquí hi ha una diferència i és que els personatges que deixes d'una novel·la no tornen a aparèixer després! No pots trobar els protagonistes de les Veus del Pamano a Jo Confesso ni el Fra Junoy a Senyoria. I això fa que el dol després de llegir un llibre que t'ha frapat sigui molt més llarg perquè no el pots substituir per res. Quan acabo un bon llibre no paro de llegir però miro que el següent sigui totalment diferent. Si ara era una novel·la tipus Cabré, miro que el proper sigui un assaig, una novel·la policíaca o un còmic... Suposo que em serveix per passar aquest dol de què parlava...
ResponEliminaPerdre els personatges, sí, provoca enyorança, és cert... A mi també em passa. M'has recordat "Senyoria", que també em va encantar. Fra Junoy, no el devia agafar en un bon moment, perquè no me'n recordo gaire...
ResponEliminaQue gran és Cabré!
Quanta raó tens!
Que bé que ho expressa en Jaume Cabré...A mi Les Veus del Pamano em van seduir... El llibre i també la sèrie.
ResponEliminaPetonets.
Aquest llibre crec que gairebé és impossible trobar algú a qui no li hagi agradat.
EliminaSavi el Cabré ....el meu problema és que durant el curs vaig plena i curulla d'altres lectures i els desficis de llegir pels guardo per l'estiu
ResponEliminaDoncs, ara que ja s'acosta l'estiu... Te'l desitjo, desficiós de lectures....
EliminaEm sona haver llegit aquest escrit en alguna banda. He de dir que jo no em poso tan místic amb les lectures. Evidentment, quan llegeixes un llibre que t'agrada molt, aquest s'integra dins teu, portes els personatges dins i el recordes molt més que altres obres, al llarg del temps. Però tampoc no em cal deixar passar temps, ni paladejar res, quan un llibre es tanca el següent ja és obert, i potser a aquest li costa, si l'anterior era molt bo, però en uns dies ja t'hi has ficat de ple i de mística poca. Un rere l'altre, sóc un lector voraç més que sentimental.
ResponEliminaSuposo que això depèn molt del què busquem o del què trobem, quan llegim. Per a mi la prioritat absoluta, són les emocions, les que em provoca la lectura a mi, però també les dels personatges. Per això, les emocions tenen el seu tempo i no es poden barrejar. S'han d'esvair i a vegades el canvi de llibre, les esvaeix ( o esvairia) més ràpid del que em ve de gust.
EliminaTu dius dectu que ets un lector "voraç", jo dic de mi que llegeixo amb "avidesa". Crec que aquestes paraules diferents, ja donen un caire o un sentit diferent a les nostres ganes de llegir.
Absolutament d'acord amb Jaume Cabré, a mi em pasa justament això, i ell ho explica tan meravellosament bé...
ResponEliminaNo m'estranya pas... I tenscraó, ho explica tan bé!
EliminaCarme, em sap greu però segurament aquesta vegada no podré participar en les Itineràncies, sóc fora la major part del temps i estic desbordada.
ResponEliminaNovesflors, a mi també em sap greu, però ho entenc. Hi ha situacions que són difïcils i que ens prenen tot el temps. Trobarem a faltar les teves exquisideses, però les gaudirem, més que mai a la propera. Ja saps que no hi ha cap compromís...
EliminaUna abraçada molt forta i fins aviat.
Que bé sap explicar-ho en Jaume Cabré! És exactament com ell ho diu. Jo també he de deixar passar un temps fins a agafar-ne un altre, i també em va atrapar Les dones de la Principal.
ResponEliminaUna abraçada!
Si hi penso bé, n'hi ha molts que m'han atrapat d'aquesta manera, però mai tants com voldríem...
EliminaM'alegro que t'hi sentis identificada... Jo també!
Una abraçada, bonica!
Jo també em sento òrfena quan acabo un llibre que m'ha agradat molt. I em falta fe per pensar que en trobaré un altre que m'agradi tant. Per sort fent precisament un acte de fe, en començo un altre, però ai, si no m'agrada! Les veus del Pamano és un dels meus preferits, tot i que he de reconèixer que em va costar molt entrar-hi però que, amb fe, vaig perseverar i no me'n penedeixo. Si els comentaris tinguessin títol, aquest es diria LA FE, sense cap dubte.
ResponEliminaNo he llegit Murakami. En tinc ganes.
M'agrada aquesta explicació de "em falta fe" a mi també em passa... I per que per acte de fe, segueixo llegintbper acte de voluntat.
EliminaMurakami, s'ha de provar, perquè si agrada, agrada molt... I sabria greu de perdre-s'ho. Si no t'agrada... Doncs no hi tornes. Jo crec que t'agradarà! A veure si l'encerto!
De vegades, quan el llibre m'ha impactat molt, sí que sóc incapaç de començar-ne un tot seguit. L'he de pair.
ResponEliminaPerò normalment els llegeixo seguits.
Coincidim... Doncs!
EliminaHo explica molt bé en Cabré. Estàs desitjant acabar el llibre que t'agrada per saber com és resolt tot i per altra banda comences a enyorar aquells personatges que t'han acompanyat i que ja formen, una mica, part de tu.
ResponEliminaHo he sentit, però fins llegir el post no era conscient d'aquesta sensació.
Tu també ho descrius molt bé, al menys per a mi... la impaciència de saber... l'enyorança i la nostàlgia de perdre'ls.
EliminaQuè difícil és descriure sensacions i que bé que les explica en Jaume Cabré!!...És exactament el que et passa.
ResponEliminaHe aprofitat per apuntar-me, a la llibreteta dels pendents, algun llibre dels que mostres.Gràcies per compartir-ho!!
Una abraçada.
És un llibret que parla del fet d'escriure i també, com veus en aquest fragment, del fet de llegir. És un llibre petitó que es fa molt interessant.
EliminaCoincideixo amb el que diuen alguns: a mi això m'ha passat amb els llibres d'en Jaume Cabré. Els personatges són tan intensos i ben definits, que costa molt deixar-los anar!
ResponEliminaCertament que passa amb els seus llibres, també, veig que coincidim!
Elimina